
Bàrbara Besalduch: “Quan tenia quinze anys, vaig escriure un poema…”
Així començava un dels poemes que es van llegir a la nostra edició del Jocs Florals…
“era el temps d’estimar i jo encara era pur. Us en podria dir gairebé tots els versos…”
Els nostres Jocs Florals es varen dedicar a Miquel Martí i Pol. Jo del poema que vaig escriure per al concurs no me´n recordo –mai he estat massa creativa amb la poesia-, però sí dels que es varen llegir. Quan he començat a fer memòria m’han vingut aquests versos al cap. Són d’un poema que es va llegir a la gala, i la veritat és que reflecteix perfectament el que vàrem fer nosaltres al 1998. Suposo que els assajos varen fer que els poemes entressin al meu cap i encara que feia molt de temps que no pensava en això, ara que m’hi poso recordo perfectament molts dels poemes d’en Miquel Martí i Pol, que durant un temps, vàrem aprendre a recitar i a entendre. Recordo na Laura, madrilenya i que no parlava gens de català, assajant la seva lectura amb na Puri al costat, recordo na Mabel amb “l’Elionor”, recordo tantes coses!! Allò va ser tota una experiència, una de les millors de la meva vida, que va combinar el descobriment d’un gran autor, les vivències amb els companys de curs i amb els professors, un gran sentit de la responsabilitat per a que tot sortís bé, i moltes emocions alhora. Penso en aquells XIII Jocs Florals i cada vegada puc recordar més detalls i més emocions.
Ara ja fa deu anys que nosaltres vàrem acabar l’escola –com passa el temps!- però per sort els records sempre hi seran!!
Felicitats a tots els qui fan possible la celebració, any rera any, d’aquest gran esdeveniment que no deixa indiferent a ningú dels qui, d’una manera o altre, hi participen.
Feliços XXV!