Malena Gual • Miquel Martí i Pol, molt present als nostres Jocs

Tant na Bàrbara Besalduch com na Marta Bennàssar i na Vives,  han fet esment de la importància de Miquel Martí i Pol en els Jocs Florals i en les seves vides en general. Aquest gran poeta, va ser convidat als Jocs Florals que li estaven dedicats, l´any 1998  però per motius de salut  no va poder venir però va tenir amb els alumnes d´aquell any un detall que mai no oblidaran:  els envià una carta molt emotiva que em feia il·lusió reproduir i que va ser llegida per na Neus Bibliloni. Poc després, l’onze de novembre de  l´any 2003, Miquel Martí i Pol moria a Roda de Ter ( Osona )

L’actor Jordi Bosch llegeix “De vegades penso”, un text on el poeta parla de la seva malaltia

Bàrbara Besalduch • Quan tenia quinze anys, vaig escriure un poema

Bàrbara Besalduch: “Quan tenia quinze anys, vaig escriure un poema…”

Així començava un dels poemes que es van llegir a la nostra edició del Jocs Florals…

“era el temps d’estimar i jo encara era pur. Us en podria dir gairebé tots els versos…”

Els nostres Jocs Florals es varen dedicar a Miquel Martí i Pol. Jo del poema que vaig escriure per al concurs no me´n recordo –mai he estat massa creativa amb la poesia-, però sí dels que es varen llegir. Quan he començat a fer memòria m’han vingut aquests versos al cap. Són d’un poema que es va llegir a la gala, i la veritat és que reflecteix perfectament el que vàrem fer nosaltres al 1998. Suposo que els assajos varen fer que els poemes entressin al meu cap i encara que feia molt de temps que no pensava en això, ara que m’hi poso recordo perfectament molts dels poemes d’en Miquel Martí i Pol, que durant un temps, vàrem aprendre a recitar i a entendre.  Recordo  na Laura, madrilenya i que no parlava gens de català, assajant la seva lectura amb na Puri al costat, recordo na Mabel amb “l’Elionor”, recordo tantes coses!! Allò va ser tota una experiència, una de les millors de la meva vida, que va combinar el descobriment d’un gran autor, les vivències amb els companys de curs i amb els professors, un gran sentit de la responsabilitat per a que tot sortís bé, i moltes emocions alhora. Penso en aquells XIII Jocs Florals i cada vegada puc recordar més detalls i més emocions.

Ara ja fa deu anys que nosaltres vàrem acabar l’escola –com passa el temps!- però per sort els records sempre hi seran!!

Felicitats a tots els qui fan possible la celebració, any rera any, d’aquest gran esdeveniment que no deixa indiferent a ningú dels qui, d’una manera o altre, hi participen.

Feliços XXV!