Tag Archives: 20

Carles Sarañana • La pàgina 25 d’un gran llibre: Els Jocs Florals

Estàndard

UN RECORD INOBLIDABLE, UNS JOCS FLORALS…

    Com passa el temps! Qui diria que ja han passat 9 anys des que vaig veure per primera vegada uns Jocs Florals i 4 des que vaig ser jo el protagonista…
    La veritat és que des dels Jocs de la meva germana mai me n’he perdut uns i sempre tens aquell formigueig dins l’estòmac les hores abans que comenci l’acte. Encara que el millor dia va ser quan varen començar el vintens jocs, els meus. 

     Durant tota la setmana teníem un saló  d’actes buit de persones, però ple d’il·lusions tant dels meus companys com meves, posades en aquell acte que tant de temps havíem esperat. I aquell divendres el saló va quedar ple de tots els nostres amics i familiars; ja no hi havia temps de nirvis, havíem de sortir a l’escenari i donar el millor de nosaltres.

     Encara hi ha dies en el que me’n record del poema que vaig llegir, Bella de vos som enamorat, i de tants altres que any darrera any llegeixen els companys.

     Els Jocs són una cosa que s’ha de viure i així entens tot el conglomerat de sentiments que tens en aquell moment, i que jo ara mateix no sé ben bé com explicar amb paraules. El que sí sé és que és una setmana en la que tots els alumnes de 4t d’Eso som una gran família que ens ajudem els uns als altres, deixant de banda si som més o menys amics. I això sí que té un gran valor pels anys que et queden a l’escola.

     El darrer que puc dir és MOLTS D’ANYS i que en celebrem molts més junts, ja que l’escola per jo ha estat, és i serà un punt molt fort que sempre m’arrelarà a l’illa. I com diu una vella cançó de Queen, The Show Must Go On. Així que moltíssims d’ànims, alumnes de 4t d’Eso, ara vos toca a vosaltres escriure la pàgina 25 d’aquest gran llibre titulat: Els Jocs Florals.

Nota de la R.- Hem trobat aquesta versió de la cançó, interpretada per Queen i Elton John, en un cèlebre concert a París (1997), amb la participació del Ballet de Maurice Béjart. Freddie Mercury havia mort sis anys abans, però, com tu dius, Carlos, l’espectacle havia de continuar. Esperam que t’agradi. 

jocsflorals25@hotmail.com

Àngel Rafael Fernández • Un àlbum de fotos molt especial

Estàndard

 

N’Àngel Fernández va ser presentador dels XX Jocs Florals.

Des d’aquí, volem donar les GRÀCIES a n’Àngel per deixar-nos compartir un record tan personal i singular.

 

Ara mateix es troba fora de l´illa estudiant però a través de la seva família, ens ha fet arribar un ÀLBUM molt especial dels seus Jocs Florals. En aquest àlbum hi ha guardada la rosa que donaven a l´entrada, el programa de mà, el poema que ell va escriure, uns fragments del guió, el retall del diari que parla del dia dels Jocs així com unes fotografies amb els companys i amb la seva família. També hi ha guardats  uns poemes que li dedicaren els seus pares amb motiu d’un dia tan especial.

 

Arantxa Moreno • Els Jocs florals: “una marca” en els calendaris de les vostres vides

Estàndard

 Jocs Florals. Jocs Florals. Aquestes dues paraules em van acompanyar des de molt abans que ni tan sols pogués entendre el seu significat exacte, quan vaig arribar a l’escola  a  devers  quint de primària des de Madrid. Però supòs que no vaig entendre realment això dels Jocs Florals fins que em vaig trobar a l’escenari, poema en mà i assajant a contra-rellotge per arribar amb tranquil·litat a aquell avui llunyà dia de maig. 

“Amb tranquil·litat!” Direu els pobrets que ara estau, probablement, en l’etapa de major estrés  de la vostra vida (Ha! Això  pensau vosaltres; ja arribarà Selectivitat). Sí, sé que és difícil que un estigui tranquil quan, en apuntar el cap per la cortina que separa la sala d’actes, veus els teus pares asseguts ben al  davant  (recordeu:  quan estigueu llegint mireu sempre a la paret del fons!). I sé que es fa absolutament impossible quan veus a la bona de Puri, a na Malena o a na Miquelina fent la millor imitació de “Mujeres al Borde de un ataque de Nervios”; o quan apareix aquella càmara de la televisió local, i penses que la teva àvia està trucant a totes les seves amigues per presumir de nét.  Però sortirà bé. Sempre surt bé. I si vosaltres heu posat la mateixa il·lusió que es va respirar als meus Jocs Florals, els de 2005, justament els de l’efemèrides anterior als vostres, fareu d’aquesta festa “una marca” al calendari de les vostres vides. 

Perquè han passat ja cinc anys que, cregueu-me, semblen tota una vida. Aquest lustre ha trencat amistats,  n´ha forjat d´altres que mai hagués cregut possibles, se n´ha emportat vides que ara només queden en les fotos d’aquella nit i n´ha portat algunes  noves. En tot aquest temps he tornat als meus orígens, la capital, per trobar el meu lloc en el món, però de vegades no puc evitar pensar que aquest lloc va començar a destapar-se en els passadissos, en les aules i (òbviament) en el camps de futbol i el bancs de pedra del San Cayetano. I potser els meus orígens estiguin realment allà, malgrat que aquest temps ha esborrat una part de l’idioma al qual fan honor aquests Jocs – encara que esper que no s’hagi notat massa. Però hi ha una cosa que sí record a la perfecció. Que això dels Jocs Florals mai podràn ser els Juegos Florales, i que només vosaltres, que els estau vivint ara mateix, entendreu en uns anys la sort que heu  tingut de viure aquesta experiència única. 

 

 Tota una mallorquina… aquesta madrilenya!  El Servei de Documentació d’aquest blog ha localitzat la imatge de n’Arantxa Moreno quan va rebre el premi per haver guanyat a la Iª Olimpiada d’Història organitzada per la UIB (2007). És la primera per l’esquerra (la primera que no està acotada, és clar!). Ah! I amb l’expressió “…a punt d’un atac de nirvis segur que més d’una, i més d’un, ens hem sentit identificats amb na Carmen Maura 🙂 

Enviau la vostra aportació a  jocsflorals25@hotmail.com