Tag Archives: 2001

Joan Enseñat ( Pitu ) • Nou anys després…

Estàndard

Nou anys després.

Fent memòria de tot el que va significar per a mi  aquesta cita he de dir que em queda un gust estrany. Crec que per sort, però també per desgràcia, no som conscients del moment que ens toca viure durant la celebració dels nostres jocs. Potser sigui culpa nostra per immaduresa, perquè la vida mateixa no ens deixa saber com d’especial és aquell moment, el  meravellós que és compartir nervis, crits, assajos i papers tremolosos  amb la gent que ha escrit la nostra infància mitjançant la tant maltractada poesia. Potser nosaltres, els alumnes que hem estat protagonistes durant les 24 edicions anteriors, no hem pogut apreciar aquell moment, i el nostre desbaratat caparrot adolescent pensi més amb les corbates, els pentinats, el sopar de després i l’hora d’arribar a casa.  Ara, nou anys després serà el meu germà qui tingui la sort de viure els XXV Jocs Florals i esper que sigui més llest que jo, sempre ho ha estat, i no necessiti nou anys per apreciar que esta vivint un dels moments més especials de la seva vida escolar i adolescent, i que és un dia especial que recordarà segur 9 anys més.

jocsflorals25@hotmail.com

Víctor Company • Veure i Viure els Jocs Florals

Estàndard

La primera vegada que vaig veure uns Jocs Florals va ser l’any 1999, l’any que el meu germà feia 2n de BUP (actual 4t d’ESO). 
L’any que vaig viure, però, els primers Jocs Florals va ser dos anys després, el 2001, quan jo feia 4t d’ESO i em vaig vestir, per primera vegada, “d’homonet” (com deia la meva mare).

 Han estat molts els Jocs que he tingut l’honor de veure assegut entre el públic, però només un ‘al backstage’. És increïble com, per molt que no siguin els teus companys de curs, o tu mateix, any rere any segueixes sentint aquest nus dins l’estómac quan es senten les paraules màgiques: Comencen els Jocs Florals ! “.

No puc adjuntar fotografies ni videos de l’any que vaig pujar a l’escenari a llegir, ni tenc cap anècdota per contar, però sí que m’agradaria donar les gràcies per tenir l’oportunitat i el plaer de poder participar, 9 anys després, en un acte tan important i que ens fa riure, plorar, patir, disfrutar… i molts d’altres sentiments que tenim cadascun dels espectadors i participants dels Jocs (i sobretot a uns Jocs Florals tan significatius com són els vint-i-cinquens). En definitiva, viure els Jocs Florals.