Tag Archives: 2009

Roger Moreno • Els Jocs Florals des de la cadira…

Estàndard

Els jocs des de la cadira.

Els meus jocs els vaig viure des d’un punt de vista un tant especial. Jo vaig viure’ls des d’una cadira, però no una de públic, sinó una amb rodes i des de l’escenari. Vos ho explic…

Segons els plans, jo havia de fer un parell d’actuacions amb la guitarra elèctrica, algunes tot sol, i altres amb altres companys. Tot anava bé, estàvem treballant els assaigs la setmana prèvia als jocs, tots il·lusionats, quan em comuniquen que m’havien d’operar un genoll urgentment (en dos dies). En aquell moment, el món em va caure damunt. No obstant, després de l’operació, un dia de repòs (i una bona dosis d’analgèsics) vaig poder sortir amb els meus companys, i gaudir dels Jocs tal com tocava. No sé si hagués gaudit més en condicions “normals”, tan sols sé que va ser una nit increïblement “màgica”, i que com tots els vertaders bons moments, va passar fugaç, i estic molt agraït per haver tingut la possibilitat de viure’ls. Com a anècdota, a part de tota l’emoció viscuda, que és indescriptible, mai no m’oblidaré del que va esser anomenat pels meus companys de tramoia, “moment cable“. Podria narrar-vos què és el que va succeir, però millor vos deix un vídeo que parla per si mateix. Només vos dic que el public rigué…

Molts d’anys, Jocs Florals!!

jocsflorals25@hotmail.com

 

Emilia Svensson • quin tremolor !!!

Estàndard

    

     Aquí teniu unes fotos i el vídeo en què sortim cantant na Maria Guitart i jo, na Bea Gutiérrez al piano, en Roger a la guitarra elèctrica i en Gonzalo Martínez a la bateria.
     Aquest dia no l’oblidaré en tota la meva vida;  a nosaltres ens van dir que havíem d’arribar abans perquè ens havien de gravar. En aquest moment, estava molt tranquil·la, i la veritat és que va sortir bé.
     Quan van començar els jocs, ja caminava fent tombs darrera de l’escenari amb na Maria i na Bea dient que ens sortiria malament, que ensopegaríem, que na Bea s’oblidaria d’una part de la partitura… Va arribar el 3r bloc i vàrem escoltar els presentadors dir els nostres noms, i allà jo ja anava a pitjor, en la meva vida havia estat tan nerviosa!  Na Bea, en Roger i en  Gonzalo van sortir a l’escenari, mentre que na Maria i jo havíem d’esperar que ells toquessin…

     Sortim i en veure  tota la gent les meves cames van començar a tremolar i la meva veu, a la vegada que pensava: no facis cap gall i no caiguis amb els cables i els tacons Emilia…
     Al final, aquests tres minuts de cançó se’m van passar volant i la veritat, és que tornaria a repetir-ho indubtablement; veure tot el món aixecar-se  i aplaudir  la veritat és que va ser genial…

jocsflorals25@hotmail.com

Natàlia Pérez, Bea Fanjul • El nostre tango del Jocs Florals

Estàndard

   Tothom pensava… tan sols 3 mesos, tan sols 2 mesos, tan sols 1 mes, però el moment no arribava.
   Fins que un 8 de maig, tots estaven super nerviosos, amb els vestits ben preparats, amb el nervis de fer qualque ”pífia”. Peró d’una cosa sí  que estavem ben segurs, que aquell dia no el podríem oblidar mai més i així va ser. Nosaltres vàrem ser dues de les tres ballarines del la XXIV edició dels Jocs Florals. Vàrem preparar un ball ( un tango, per ser més exactes !!! ) ens varen escollir en el càsting i a partir d’aquell moment  assatjàrem  fins que ho creguérem que ho teníem tot perfecte. El moment va arribar, els presentadors varen dir l’esperat ”Comencen els Jocs florals!” i tots vàrem passar junts aquell moment. He de dir però,  que això no hagués pogut ser possible sense l’ajuda de totes les professores que ens varen ajudar a assajar, a calmar-nos, a millorar. Esper que aquest any els nostres companys de quart d’ESO ho gaudeixin tant com ho vàrem fer nosaltres (més no podreu gaudir, perquè és impossible… jejeje!); pensau que aquest moment no es repetirà mai més, ja que vosaltres sereu els protagonistes.

Molta sort i que tingueu un bons  XXVens Jocs Florals !

Bé, vos deixam una foto de la nostra actuació….  

                                                                   Natàlia Pérez

N’Òscar Roses des de Londres….

Estàndard

Després de molts anys d’espera varen arribar, sí, els XIV Jocs Florals. Des de petits vèiem com els majors es mudaven, el bé que tocaven i cantaven i la nostra major il·lusió era acudir a uns jocs florals, d’un germà o cosí. Al maig, quart d’ESO es revolucionava, i la primavera ajudava que els nervis i histèries augmentessin. Tots, absolutament tots, assajàvem, practicàvem o preparàvem la gala, el nostre sopar i la nostra festa. Va ser una experiència inoblidable, tots ho vam fer bé, tant Puri com na Begonya, Miguelina i Malena van fer que gaudíssim encara més d’aquesta gala, ens la varen preparar a la perfecció, ens van tranquil·litzar i si tot va sortir bé va ser gràcies “al bon rotllo” i companyerisme que va haver sempre tant entre alumnes com amb els professors. Moltes gràcies por tot,
Vos enyora Oscar des de Londres.


 
Si no ho sabeu, en el món escènic, sempre es desitja “MOLTA MERDA”. Aquesta expressió ve del temps en què els cavalls eren el mitjà de transport habitual. Llavors en les estrenes de les obres teatrals, quant més públic hi anés més excrements de cavalls hi havia… AQUEST CARTELLET NO FALTA MAI EN ELS NOSTRES JOCS I PER AIXÒ HE ENVIAT AQUESTA FOTO.

Llorenç Roses • La inspiració per a un poema

Estàndard

LA MAR ÉS LLIBERTAT   

La mar és llibertat.  

I navegant-hi  

els dies d’embat,  

amb veles inflades,  

cap despentinat,  

puc sentir les ones  

que vénen i van  

i amb esquitxos diuen:  

això és llibertat!  

   

Quan ned entre aigües,  

algues i coralls,  

quan veig com de plata  

els peixos brillant,  

quan pel fons d’arena  

estrelles i crancs  

juguen com si fossin  

dibuixos animats,  

sent com si em diguessin:  

això és llibertat!  

   

Com heu pogut veure, el meu poema tractava sobre la mar. I per què ?  Vaig elegir aquest tema perquè  és un lloc on he passat molts bons moments, ja que des que vaig néixer he passat els estius vora la mar. A més,  és  el lloc on més m’agrada estar i vaig pensar que seria el millor tema sobre el qual podia escriure ja que era el que més íntimament sentia…. 

 

Aquest poema d’en Llorenç ens ha recordat “Maremar“, una cançó emblemàtica de Lluís Llach que podem escoltar en aquest vídeo memorable, enregistrat  en un concert multitudinari al Camp Nou, fa ara 25 anys. Vint-i-cinc anys, precisament, com els primers Jocs Florals de Sant Gaietà. 

 Enviau la vostra aportació a  jocsflorals25@hotmail.com  

En Dani Sanz i la feinada que va tenir el dia dels Jocs Florals !!!

Estàndard

Hola nois!

No és  que “m’agradi”  recordar el meu paper en els Jocs Florals del 2009, ja que va ser un dels pitjors moments de la meva vida si  parlem de treball. El meu paper era encarregar-me  que ningú es quedés sense el programa de mà  en el qual posava com serien els Jocs. Per això, mitja hora abans d’obrir les portes,  el meu company de porta i jo, havíem  d´estar dins del saló de actes. Només de pensar-ho ja “suo” … no sé si varen ser els 30 graus de temperatura que hi havia dins del saló, si va ser la americana de mig quilo que duia a sobre, o si va ser la combinació de les dues coses; però jo vaig escomençar a suar just quan na Puri i na Malen varen dir: “¡obriu les portes!”.

                Crec que tothom va adonar-se  de la meva situació. Notava com les gotes de suor es ficaven dins dels ulls, però els 300 fulls que aguantava amb les mans impedien que pogués aixugar-me. A més, dels nervis estava vermell com una tomàtiga i “negre” pel fet que  els pares em treguessin els papers de les mans però…. feliç com un nin petit.

 

Enviau-nos la vostra aportació a   

jocsflorals25@hotmail.com 

Cata Coll • la generació del ’93

Estàndard

Jo vaig participar en els XXIV Jocs Florals (2009) i varen ser una passada. Ens va costar molt d’esforç però ho vàrem aconseguir. Primer de tot els càstings. Tots passàrem uns nirvis impressionants; encara que hi va haver moltíssimes llàgrimes, alguns de nosaltres vàrem aconseguir-ho. Els afortunats haguérem d’assajar molt dur, però el dia de la veritat ens va sortir de faula! Aquí us deixo un parell (mallorquí) de fotos que resumeixen aquell esdeveniment tan especial per a la generació del ’93.

Enviau-nos la vostra aportació a  jocsflorals25@hotmail.com