Tag Archives: 2010

Vespre d’emocions i nervis

Estàndard

    Un any després continuam recordant aquell vespre ple d’emocions i nervis, que continua gravat a les nostres memòries com un record inoblidable. Unes setmanes assajant fins a  l’arribada del gran dia… cent alumnes al voltant d’aquest certamen durant una setmana molt especial per a tots nosaltres. No solament els lectors i presentadors, tots teníem una tasca especial, fonamental per a la preparació d’aquest acte. La millor setmana de l’escola, sense dubte. Encara tenim aquest record gravat als nostres cors… i esperem que sempre perduri en nosaltres.

   No tenim molta inspiració ara, a les onze i mitja del matí d’un diumenge; esperem que els poetes d’aquest any en tenguin més que nosaltres. Una besada molt forta, vos deixam una foto del que va sortir al diari poc després de la nostra actuació. Moltes gràcies a tot el professorat, per fer possible aquest somni.

Sílvia Jordà i Raúl Díaz

(1r Batxiller C)

un retall de diari

Tomeu Orell • Mots del Mantenidor dels Jocs 2010

Estàndard

El patchwork dels Jocs Florals

“sovint els adults ens obstinam en valorar més

la forma que el fons de les coses,

i convendria que en això no ens agafàssiu

precisament com a model”

Aina Prohens • El pa nostre de cada dia….

Estàndard

Amb més sentiment! No corris! Vocalitza! Però posa-li més sentiment!

           Això es podria dir que és el nostre pa de cada dia, o millor dit el de cada dimarts i dijous a les dues en punt i és que na Begonya, na Malena i na Miguelina tenen una paciència infinita amb els futurs lectors d’aquesta esperada XXV edició dels Jocs Florals. 

              Ara direu “t’estim, però me’n fot” rient,.

              Ara cridant.

              Ara amb ràbia!  

               Llegir un poema no és una tasca fàcil, que ningú es cregui que simplement és pronunciar les lletres que vénen escrites en el full!

Primer de tot, no s’ha de tenir vergonya (ja comencem bé! Qui no te vergonya davant una multitud de pares, mares, padrines, padrins…?!)

Després has de vocalitzar molt per a que la gent entengui el que dius (més dificultats!). Amb els nervis la boca es queda sense saliva i és pràcticament impossible xerrar; sort que na Miguelina té solucions per a tot i ens diu que mos mosseguem la llengua.

I a més, s’ha de transmetre un sentiment sincer i no com si sobreactuàssim.

                Sí, hem d’admetre que és molt difícil llegir un poema, però val la pena intentar-ho i fer un esforç i és que tots nosaltres volem que aquest Jocs Florals tan especials surtin genials, perfectes i que siguin inoblidables per tots nosaltres.

                He llegit els altres comentaris i he vist que tots pensem més o menys el  mateix: tots varen passar molts de nervis, però tots tornarien a repetir-ho. Per això, per una banda tinc moltíssimes ganes de que arribi l’esperat 7 de maig, però per l’altra banda no. I és que per mi els Jocs Florals, apart de ser un concurs de poemes, també significa que et fas més gran i des d’aquí ja has de mirar pel teu futur i, com diu la cançó que aquest any es representarà amb la meravellosa i magnífica veu de na Cova els amics se’n van… Els anys cada vegada passen més ràpidament i, no ens voldrem adonar, i cada un ja estarà estudiant a la universitat i recordarem amb nostàlgia els fabulosos dies que vàrem passar mentre preparàvem els XXVI Jocs Florals.

                Per això vull animar tots els alumnes de 4t d’Eso per a que gaudeixin aquest mes que queda preparant els Jocs Florals. Que tothom es prepari perquè dia 7 de maig serà un gran dia que mai oblidarem.

Nota de la R.- N’Aina Prohens ha fet una bella aportació al blog sobre com “dir” la poesia, fent referència al ja clàssic T’estim, però me’n fot de Miquel Àngel Riera. Aquí podeu veure com la Festa Major de Cerdanyola de Dalt  de l’any passat decidí “vestir-se de moderna” (ho deien els seus organitzadors) amb un espectacle de versos, música i dansa dedicat a l’escriptor manacorí (…qui és que diu que la poesia ja no s’usa??), i així de bé va sonar Perquè resulta que us estim començant per la carn…  

jocsflorals25@hotmail.com

Miquel Tallada • Una alegria

Estàndard

M’he decidit escriure ple d’enveja sana i d’il·lusió al veure com molts i noms coneguts hi participen i no vull ésser menys, i també per algunes al·lusions nostàlgiques a la meva persona que m’obliguen a posar la meva discreta cullerada a aquest blog, que aprofito per felicitar a tots els que l’han fet possible, des de’n Tomeu, passant per na Malena i als que el manteniu viu amb les vostres opinions i comentaris.
La meva passió per la poesia potser no em deixa ser el suficient objectiu, però al recordar aquestes passades 24 edicions dels Jocs tenc la sensació que entre tots hem fet qualque cosa important, i tot amb l’excusa de la poesia, la música i molt d’afecte. De la mateixa manera que la roba s’amara de l’aroma en un ambient perfumat quan fa estona que hi ets, deixem que el contacte amb la poesia faci que se’ns instal·li al nostre cor i l’olor poètica ens en revolti i penetri. La iniciativa d’aquest blog ens permet reviure molts records, companys, amics… i possibilita el reencontre. És per això que tenc l’esperança de que la vivència amb la Poesia no sigui una anècdota sinó una actitud del dia a dia.

Miquel Tallada i Serra.