Tag Archives: 4t

La Nit dels Jocs Florals 2013 en imatges

Estàndard

Divendres passat celebràrem els Jocs Florals. T’ho vares perdre?

Clicant en aquest enllaç trobaràs una quarentena de fotos

d’aquella emocionant nit poètica.

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.254956521312348.1073741867.200113350129999&type=1

Jocs Florals 2013

Sisè, cinquè i quart premi guanyadors de QUART D´ESO

Estàndard

SISÈ PREMI –  JAUME RIPOLL

Em donares la vida,

em guiares per ella,

em llevares la vida,

un matí de tempesta.

Avui brillen estrelles,

tu ets entre elles,

enveja tenen totes,

d’estar amb mi cada vespre.

Estenc la mà i no hi ets,

endavant, endavant em deies,

exemple a seguir eres,

coratge i valor tenies.

Tants valors en una persona,

lliçons, ensenyances que mai s’obliden,

encara patint una malaltia,

em seguies donant consells, com el primer dia.

De la teva presència estic necessitat,

sentir la teva calor vora meu,

recordar moments d’alegria i felicitat,

però sé, que això mai podrà passar.

Em donares la vida,

em guiares  per ella,

em llevares la vida,

un matí de tempesta.

CINQUÈ PREMI. PILAR ROIG

AMOR PER TU

Sé que ho comprens, però et fa llàstima,

llàstima pensar que he crescut,

que vull viure la vida,

obrir portes tancades

i tancar aquelles que em fan mal.

Sé que no em deixaràs caure

i eixugaràs les llàgrimes vessades;

que només tu em faràs sentir a gust

i m’acolliràs en els moments més dolents

i en els bons, també.

M’has recolzat i animat,

aconseguint que seguesqui endavant,

lluitant pel que vull de veritat.

M’has curat les ferides

i abraçat en les nits de dolor.

He vist els teus ulls mirant-me créixer,

he vist como la teva mà s’estenia,

i jo, feliç, te l’agafava.

He crescut i per tu, encara som petita.

Però si te n’adones, ja no et sent cantar.

Cantar aquelles cançons de bressol per aconseguir dormir_me,

o aquelles carícies a l’esquena.

Ara ja no t’has d’acotar per abraçar_me,

besar_me o acariciar_me.

He après que rendir_se

no és més que tirar_se al terra.

He après que el teu nom no és simple.

També du: “amor de mare”.

 

QUART PREMI QUART D’ESO. IRENE SOLER 

Intitulat

Si pogués fer alguna cosa per tornar enrere,

ho faria, aturaria tots els rellotges del món,

mouria cel i terra només per acomiadar-me de tu,

per tornar a sentir-te, per tornar a mirar-te.

M’agradaria poder agafar-te la mà,

estimar-te cada dia com si fos el darrer,

jugar a la pilota com si fóssim nins petits,

abraçar-te fins ofegar-me…

Eres tu el que em cuidaves als vespres,

el que vigilaves si dormia i venies si plorava,

el que venies a acomiadar-te fins a la porta cada matí,

i el que has donat la vida per nosaltres.

Ens quedaven moltes coses per fer, per gaudir,

però sé que l’estel més brillant del cel, va per tu.

Pot ser no ens acompanyis cada dia,

però estaràs al meu cor durant tota la meva vida.

Peter Pan tenia raó, hem de ser sempre nins,

gaudir de la vida sense cap problema;

tenies el cor més gran del món,

per això t’estimàrem com ho feia Buzz Lightyear,

fins a l’infinit i més enllà.

A tu, petit.

Poemes guanyadors de QUART D’ESO (els tres primers premis)

Estàndard

PRIMER PREMI – QUART ESO ( MONTSE BORDOY ) 

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, mil respostes.

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, s’embullen al meu cap.

Qui sóc? Sóc jo.

Jo sóc, tu ets, ell és.

I com sóc? Sóc lliure.

Com petit ocell que vola,

per la immensa aurora

amb l’única preocupació,

de trobar una mica de menjar.

Què faig? De tot!

Gaudir, com un nin petit.

Pensar, com un nin gran.

Camino pel meu present

i si vols em pots donar la mà.

On vaig? Endavant.

I què hi ha? Ho veus?

Futur, quina por!

Futur, espera,

que no tenim cap pressa.

Al cap i a la fi,

tot arriba i tot se’n va.

Només queden els records,

del germà del futur,

el passat.

Somnis, compliu-vos.

Il·lusions, no us trunqueu.

Fantasies fes-vos realitat.

El que volem és viure,

Però potser ens toqui sobreviure.

Malgrat tot,

mai no hem de deixar de somriure.

Mentrestant,

jo  em segueixo demanant:

Qui sóc? Què faig? On vaig?

 SEGON PREMI QUART D´ESO ( JOSE SENACHERIBBO )

La vida

És allà on tot comença.

Poses un peu en la neu.

I el sents, un ambient fred.

Molt diferent al que t’imaginaves.

En el primer contacte,

el sents, el notes.

Un nou cúmul de sensacions t’envaeixen.

Tan estranyes que mai te les hauries imaginat.

La neu, tan lluenta com el sol,

és als teus peus, esperant a ser dominada.

Comences, et prepares

i t’eleves cap amunt, sense pensar-ho.

Dalt de la muntanya

et situes en la línia que limita la vora.

Et quedes o dónes el pas?

Només tu decideixes.

Finalment el fas, emprens el teu camí.

I malgrat els sots i caigudes, arribes a la meta.

Et gires i, què veus?

Unes marques impreses en la neu?

O una llarga història, aquella història

a la qual nosaltres anomenam vida?

TERCER PREMI ( MARINA CASELLAS )

Qui ets tu?, no ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments

Transcorren al meu cap.

Ara te’ls contaré.

Una mirada d’ulls marrons, la terra;

una mirada d’ulls blaus, l’oceà.

Una mirada d’ulls verds, un bosc;

Una mirada d’ulls daurats, els rajos del sol.

Cada mirada, és un món diferent.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Ets per qui m’aixec després de caure;

Ets el llapis que escriu la meva felicitat;

ets l’esborrador que elimina la meva tristesa;

ets l’amor ocult dins el que no sap encara amar;

la primera rialla d’un nin petit,

l’amic que necessit.

Molts pensaments

transcorren al meu cap,

ara te’ls contaré.

Un petó, el llenguatge universal;

un petó, els teus llavis tocar;

un petó, un ocell lliure en volar;

un petó, una forma de demostrar

que et sé estimar.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments transcorren al meu cap.

Amb unes pararules

Te’ls resumiré:

T’estim i t’estimaré.

Puri Reus • Brollador de sentiments

Estàndard

     He conviscut amb els Jocs Florals mitja vida, mai més ben dit, i quan vaig començar a participar en aquesta aventura, no em podia ni imaginar que un 7 de maig de 2010, celebraríem els 25 anys dedicats a la poesia i a la cultura catalanes. Dit així sona com a molt acadèmic, però en realitat el que ha predominat tots aquests anys han estat els sentiments.

No puc oblidar aquell horabaixa de les vacances de Nadal del curs 1985-86, quan parlant amb mon pare de la idea d’en Miquel Tallada de fer una activitat relacionada amb la cultura lligada a 2n BUP, ell, amb aquella manera que tenia d’explicar les coses, em contà com son pare i per tant el meu avi, participava en l’organització dels Jocs Florals que se celebraven a Felanitx, abans de la Guerra Civil. Tot el que em va explicar em va fascinar: els poetes novells que hi participaven, la manera d’entregar els poemes en plica, el discurs a cada edició del Mantenidor, l’emoció de l’entrega de la Viola, l’Englantina i la Flor Natural, com s’aconseguia esser Mestre en Gai Saber… Després de les vacances li vaig explicar a en Miquel aquella conversa i li vaig proposar fer el mateix a l’escola. Es va entusiasmar i des d’aquell moment vam començar la llarga travessia que ens ha dut fins al 25 aniversari.

   Al llarg d’aquest camí jocfloralesc, m’han passat moltes coses, la immensa majoria magnífiques, doncs els companys de viatge han estat fantàstics: en Miquel Tallada, na Miquela Lladó, el Pare Estelrich –amb el seu suport i alguna que altra renyada, que en el fons ens ajudava a millorar any rere any–, en Toni Pascual, na Nuria amb els seus meravellosos decorats, en Pere Estelrich que tants anys va fer de Mantenidor, i tots els professors i professores que han anat passant per la tutoria de 2n.BUP/4t.ESO i pel Departament de Català (impossible anomenar totes les persones que durant 25 anys han posat el seu granet de sorra perquè tot sortís bé).

     També he implicat la família que, realment, han estat molt pacients, doncs aguantar els meus nervis edició rere edició, és per fer-los un monument, a més sempre s’han deixat dur pel meu entusiasme i han participat en tot el que els he demanat. En Toni, el meu marit, m’ha ajudat sempre amb la part informàtica: passar el guió a net, copiar poemes que després llegien els alumnes…, vaja el que fes falta. Els meus fills també han passat pels Jocs Florals i cada un ho va viure de manera diferent. L’Anna em comenta que va gaudir d’escriure els tres poemes que va presentar, amb dos d’ells va guanyar un premi; em comenta també el feliç que la va fer ser triada per presentar una de les parts de l’acte, l’entrega de premis; em diu que mai li havien tremolat tant les cames. En canvi en Jaume diu que ho va passar malament a 4t.ESO per trobar un tema pel seu poema, però ho va consultar amb l’Anna i ella li va dir que fos fidel als seus sentiments i va decidir escriure sobre futbol i encara que no va guanyar, també va gaudir de la festa i de llegir un poema.

     Però, vos he de confessar que, cada any, el que més m’ha arribat al cor han estat les reaccions dels meus alumnes: com tots i cada un durant 25 anys han escrit el seu poema, com han col·laborat en la preparació, com he vist els seus ulls brillar d’emoció el dia de l’acte i, el més important, com hem estat capaços a cada una de les edicions de convertir-nos en un grup homogeni amb una il·lusió comú. A tots i a cada un MOLTÍSSSIMES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      I ara ha arribat el relleu, persones emocionades amb aquesta iniciativa com el Padre Pablo, el Padre Toni, en Tomeu Orell, Na Malena o na Begonya, entre d’altres, que em permeten caminar amb ells, pel camí jocfloralesc, per seguir treballant en aquesta aventura que ha estat una constant per a mi, durant mitja vida.

Gràcies i una besada a la gran família dels Jocs Florals!

jocsflorals25@hotmail.com