Tag Archives: Almodóvar

Mariona Santandreu • Un Jocs com els Óscars

Estàndard

He estat llegint els escrits d’aquest bloc i no aturen  de repetir-se ses paraules:

nirvis, poesia, especial, records, roses, emocions, música, il·lusió…

Són les paraules que descriuen perfectament també la meva experiència als Jocs Florals.

Si  han “inspirat” aquestes paraules  a tanta gent és perquè realment val la pena que s’hagin fet durant 25 anys i que es facin durant molts més!

Així que es meus Jocs Florals van ser tan especials com els altres: amb es nirvis a tots es racons de sa sala d’actes, poemes llegits per alumnes que feien que sa poesia envoltés a cada persona que estava escoltant, actuacions, premis… Com anècdota personal, jo en vaig guanyar un, el cinquè premi. Ho record especialment perquè la presentadora va ser la meva amiga Mª Luisa Villalonga i quan va obrir el sobre sense donar-se compte va fer ben igual que als Óscars havia fet na Penélope Cruz quan va donar el premi al seu amic Pedro Almodóvar; va cridar amb molta emoció Marioooona Santandreeeeeeuuuu!  Els companys ens van recordar aquell moment moltes vegades després. Per nosaltres va ser un gran moment.

Així que, per cada gran moment que els Jocs Florals han fet viure a tots els que hi hem participat: enhorabona a tots els que els organitzen i els que hi col·laboren cada edició.

Molts d’anys Jocs Florals!

Mariona *

Post Data:

No  hi havia pensat! per si voleu afegir aquest video, és sa cançó que vàrem intentar “versionar” aquell any.

N. de la R.- Na Mariona ha elegit una cançó fantàstica que ja té uns anyets (1972), “You’ve got a friend“, en una versió més recent que feren tres “dives”: Gloria Estefan, Céline Dion i Shania Twain, que acompanyen la seva compositora Carole King. No cal dir que també sonà moooooolt bé la nit d’aquells Jocs Florals.  Se n’han enregistrat moltes versions; segurament coneixeu la de Gossos (“Tens un amic“) que TV3 utilitzà fa uns anys per a promocionar el Disc de La Marató 2006, dedicat a recaptar fons per a la recerca i la cura de les malalties cròniques. Una cançó preciosa (amb un anunci ben curiós) per a una iniciativa lloable.

 

Begonya Martínez • Des de l’altre costat

Estàndard

 DES DE L’ALTRE COSTAT

Cada any, quan començam els Jocs Florals, comença a respirar-se un altre ambient a l’escola. Música, cançó, dansa, poemes, càstings… però sobretot, molta, moltíssima il·lusió.

Fa 17 anys (com passa el temps!!) que vaig viure els Jocs Florals com a alumna. L’any 1993 vaig ser la presentadora de la vuitena edició (quan en Miquel Tallada i na Puri m’ho varen proposar, me vaig posar a pegar bots!!) Dos anys més tard vaig guanyar el tercer premi obert amb un poema dedicat al primer amor, que no s’oblida mai. Amb el temps, he de dir que he trobat aquell poema molt cursi, però a la vegada molt sincer i molt, molt adolescent.

Ara ja fa uns quants anys que estic a l’altre costat; i l’experiència dels Jocs Florals, ja com a professora, és encara més enriquidora. Els Jocs Florals han canviat molt. Abans, els professors havien de demanar per favor que els alumnes s’atrevissin a llegir un poema o tocar el piano damunt un escenari (quina vergonya!!). Avui, em canvi, hem de fer càstings perquè, malauradament, no tothom pot fer allò que li agradaria fer. I aquesta és, sens dubte, la part més difícil. Haver de trencar il·lusions, haver de dir que no a adolescents que, en definitiva, només volen participar en un acte que ens emociona a tots. Des d’aquí, gràcies a tots per la vostra comprensió.

Els Jocs Florals han jugat un paper important  la meva vida. Vaig decidir estudiar Filologia Catalana després de “respirar” els versos de Vicent Andrés Estellés i de Josep Maria Llompart en els Jocs Florals de 1993. Però sens dubte l’anècdota que més m’emociona de totes les viscudes és el naixement de la meva filla durant els Jocs Florals de 2008. M’han contat que, abans de llegir un dels poemes guanyadors d’aquell any, na Miquela Lladó (una de les persones que fan que els Jocs Florals surtin beníssim any rere any) va dedicar-li unes paraules a la meva filla: “El poema més bell d’aquesta nit nom Marta i ha pesat 3’200 kg.”

 Sense ànim de semblar n’Almodóvar recollint el seu Òscar, vull donar les gràcies a gent que m’ha ensenyat el que és POESIA: Gràcies, Miquela, per enriquir-me cada dia amb la teva saviesa. Gràcies també a tu, Malena, crec que feim un bon equip! Gràcies Puri, gran “curranta”, amiga i perfecta organitzadora!;  Cati, sempre tan discreta i imprescindible; la meva peça clau a l’escola, Irene: sense tu no me faria tan feliç la meva feina; tutores de 4t d’ESO, Merche, Paula, Lina, sempre disponibles pel que faci falta, Tomeu, per ser un historiador amb ànima de poeta; Miquel, per ser un home de ciència tan enamorat de les lletres; Laureta, per voler llegir poemes adolescents a l’escenari; Viki, per compartir infanteses; Cris, per ser tan jove!!; Tracy, because you’re so lovely!!; Catalina, per compartir amb mi tantes i tantes confidències; Toni Pascual, per adreçar-me els millors versos en moments clau de la meva vida; i un llarg etcètera de gent que em fa tan fàcil la meva feina i que fa que cada dia sigui un poema. A tots els meus companys, vos estim! I a vosaltres, alumnes, gràcies per no perdre mai la il·lusió i per recordar-me l’adolescent que un dia vaig ser.

Arantxa Moreno • Els Jocs florals: “una marca” en els calendaris de les vostres vides

Estàndard

 Jocs Florals. Jocs Florals. Aquestes dues paraules em van acompanyar des de molt abans que ni tan sols pogués entendre el seu significat exacte, quan vaig arribar a l’escola  a  devers  quint de primària des de Madrid. Però supòs que no vaig entendre realment això dels Jocs Florals fins que em vaig trobar a l’escenari, poema en mà i assajant a contra-rellotge per arribar amb tranquil·litat a aquell avui llunyà dia de maig. 

“Amb tranquil·litat!” Direu els pobrets que ara estau, probablement, en l’etapa de major estrés  de la vostra vida (Ha! Això  pensau vosaltres; ja arribarà Selectivitat). Sí, sé que és difícil que un estigui tranquil quan, en apuntar el cap per la cortina que separa la sala d’actes, veus els teus pares asseguts ben al  davant  (recordeu:  quan estigueu llegint mireu sempre a la paret del fons!). I sé que es fa absolutament impossible quan veus a la bona de Puri, a na Malena o a na Miquelina fent la millor imitació de “Mujeres al Borde de un ataque de Nervios”; o quan apareix aquella càmara de la televisió local, i penses que la teva àvia està trucant a totes les seves amigues per presumir de nét.  Però sortirà bé. Sempre surt bé. I si vosaltres heu posat la mateixa il·lusió que es va respirar als meus Jocs Florals, els de 2005, justament els de l’efemèrides anterior als vostres, fareu d’aquesta festa “una marca” al calendari de les vostres vides. 

Perquè han passat ja cinc anys que, cregueu-me, semblen tota una vida. Aquest lustre ha trencat amistats,  n´ha forjat d´altres que mai hagués cregut possibles, se n´ha emportat vides que ara només queden en les fotos d’aquella nit i n´ha portat algunes  noves. En tot aquest temps he tornat als meus orígens, la capital, per trobar el meu lloc en el món, però de vegades no puc evitar pensar que aquest lloc va començar a destapar-se en els passadissos, en les aules i (òbviament) en el camps de futbol i el bancs de pedra del San Cayetano. I potser els meus orígens estiguin realment allà, malgrat que aquest temps ha esborrat una part de l’idioma al qual fan honor aquests Jocs – encara que esper que no s’hagi notat massa. Però hi ha una cosa que sí record a la perfecció. Que això dels Jocs Florals mai podràn ser els Juegos Florales, i que només vosaltres, que els estau vivint ara mateix, entendreu en uns anys la sort que heu  tingut de viure aquesta experiència única. 

 

 Tota una mallorquina… aquesta madrilenya!  El Servei de Documentació d’aquest blog ha localitzat la imatge de n’Arantxa Moreno quan va rebre el premi per haver guanyat a la Iª Olimpiada d’Història organitzada per la UIB (2007). És la primera per l’esquerra (la primera que no està acotada, és clar!). Ah! I amb l’expressió “…a punt d’un atac de nirvis segur que més d’una, i més d’un, ens hem sentit identificats amb na Carmen Maura 🙂 

Enviau la vostra aportació a  jocsflorals25@hotmail.com