Tag Archives: alumnes

La Nit dels Jocs Florals 2013 en imatges

Estàndard

Divendres passat celebràrem els Jocs Florals. T’ho vares perdre?

Clicant en aquest enllaç trobaràs una quarentena de fotos

d’aquella emocionant nit poètica.

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.254956521312348.1073741867.200113350129999&type=1

Jocs Florals 2013

Sisè, cinquè i quart premi guanyadors de QUART D´ESO

Estàndard

SISÈ PREMI –  JAUME RIPOLL

Em donares la vida,

em guiares per ella,

em llevares la vida,

un matí de tempesta.

Avui brillen estrelles,

tu ets entre elles,

enveja tenen totes,

d’estar amb mi cada vespre.

Estenc la mà i no hi ets,

endavant, endavant em deies,

exemple a seguir eres,

coratge i valor tenies.

Tants valors en una persona,

lliçons, ensenyances que mai s’obliden,

encara patint una malaltia,

em seguies donant consells, com el primer dia.

De la teva presència estic necessitat,

sentir la teva calor vora meu,

recordar moments d’alegria i felicitat,

però sé, que això mai podrà passar.

Em donares la vida,

em guiares  per ella,

em llevares la vida,

un matí de tempesta.

CINQUÈ PREMI. PILAR ROIG

AMOR PER TU

Sé que ho comprens, però et fa llàstima,

llàstima pensar que he crescut,

que vull viure la vida,

obrir portes tancades

i tancar aquelles que em fan mal.

Sé que no em deixaràs caure

i eixugaràs les llàgrimes vessades;

que només tu em faràs sentir a gust

i m’acolliràs en els moments més dolents

i en els bons, també.

M’has recolzat i animat,

aconseguint que seguesqui endavant,

lluitant pel que vull de veritat.

M’has curat les ferides

i abraçat en les nits de dolor.

He vist els teus ulls mirant-me créixer,

he vist como la teva mà s’estenia,

i jo, feliç, te l’agafava.

He crescut i per tu, encara som petita.

Però si te n’adones, ja no et sent cantar.

Cantar aquelles cançons de bressol per aconseguir dormir_me,

o aquelles carícies a l’esquena.

Ara ja no t’has d’acotar per abraçar_me,

besar_me o acariciar_me.

He après que rendir_se

no és més que tirar_se al terra.

He après que el teu nom no és simple.

També du: “amor de mare”.

 

QUART PREMI QUART D’ESO. IRENE SOLER 

Intitulat

Si pogués fer alguna cosa per tornar enrere,

ho faria, aturaria tots els rellotges del món,

mouria cel i terra només per acomiadar-me de tu,

per tornar a sentir-te, per tornar a mirar-te.

M’agradaria poder agafar-te la mà,

estimar-te cada dia com si fos el darrer,

jugar a la pilota com si fóssim nins petits,

abraçar-te fins ofegar-me…

Eres tu el que em cuidaves als vespres,

el que vigilaves si dormia i venies si plorava,

el que venies a acomiadar-te fins a la porta cada matí,

i el que has donat la vida per nosaltres.

Ens quedaven moltes coses per fer, per gaudir,

però sé que l’estel més brillant del cel, va per tu.

Pot ser no ens acompanyis cada dia,

però estaràs al meu cor durant tota la meva vida.

Peter Pan tenia raó, hem de ser sempre nins,

gaudir de la vida sense cap problema;

tenies el cor més gran del món,

per això t’estimàrem com ho feia Buzz Lightyear,

fins a l’infinit i més enllà.

A tu, petit.

Poemes guanyadors de QUART D’ESO (els tres primers premis)

Estàndard

PRIMER PREMI – QUART ESO ( MONTSE BORDOY ) 

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, mil respostes.

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, s’embullen al meu cap.

Qui sóc? Sóc jo.

Jo sóc, tu ets, ell és.

I com sóc? Sóc lliure.

Com petit ocell que vola,

per la immensa aurora

amb l’única preocupació,

de trobar una mica de menjar.

Què faig? De tot!

Gaudir, com un nin petit.

Pensar, com un nin gran.

Camino pel meu present

i si vols em pots donar la mà.

On vaig? Endavant.

I què hi ha? Ho veus?

Futur, quina por!

Futur, espera,

que no tenim cap pressa.

Al cap i a la fi,

tot arriba i tot se’n va.

Només queden els records,

del germà del futur,

el passat.

Somnis, compliu-vos.

Il·lusions, no us trunqueu.

Fantasies fes-vos realitat.

El que volem és viure,

Però potser ens toqui sobreviure.

Malgrat tot,

mai no hem de deixar de somriure.

Mentrestant,

jo  em segueixo demanant:

Qui sóc? Què faig? On vaig?

 SEGON PREMI QUART D´ESO ( JOSE SENACHERIBBO )

La vida

És allà on tot comença.

Poses un peu en la neu.

I el sents, un ambient fred.

Molt diferent al que t’imaginaves.

En el primer contacte,

el sents, el notes.

Un nou cúmul de sensacions t’envaeixen.

Tan estranyes que mai te les hauries imaginat.

La neu, tan lluenta com el sol,

és als teus peus, esperant a ser dominada.

Comences, et prepares

i t’eleves cap amunt, sense pensar-ho.

Dalt de la muntanya

et situes en la línia que limita la vora.

Et quedes o dónes el pas?

Només tu decideixes.

Finalment el fas, emprens el teu camí.

I malgrat els sots i caigudes, arribes a la meta.

Et gires i, què veus?

Unes marques impreses en la neu?

O una llarga història, aquella història

a la qual nosaltres anomenam vida?

TERCER PREMI ( MARINA CASELLAS )

Qui ets tu?, no ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments

Transcorren al meu cap.

Ara te’ls contaré.

Una mirada d’ulls marrons, la terra;

una mirada d’ulls blaus, l’oceà.

Una mirada d’ulls verds, un bosc;

Una mirada d’ulls daurats, els rajos del sol.

Cada mirada, és un món diferent.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Ets per qui m’aixec després de caure;

Ets el llapis que escriu la meva felicitat;

ets l’esborrador que elimina la meva tristesa;

ets l’amor ocult dins el que no sap encara amar;

la primera rialla d’un nin petit,

l’amic que necessit.

Molts pensaments

transcorren al meu cap,

ara te’ls contaré.

Un petó, el llenguatge universal;

un petó, els teus llavis tocar;

un petó, un ocell lliure en volar;

un petó, una forma de demostrar

que et sé estimar.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments transcorren al meu cap.

Amb unes pararules

Te’ls resumiré:

T’estim i t’estimaré.

Els poemes guanyadors del PREMI OBERT per als alumnes de primer i segon de batxiller

Estàndard

PRIMER PREMI OBERT ( PAULA SANS )

Horitzons Verticals

Au, va, deixa-ho anar, torna boig,

cavil·la, rumia… capbussa’t aquí.

Ho veus?

Aquest indret és

superb i imperfecte,

gentil i matusser,

xamós i esquerp…

Tal vegada, els ciutadans siguin

xafarders i silenciosos,

manyacs i combatius,

trafeguts i dropos…

Supòs que et preguntaràs on et trobes,

és un poc intricat d’explicar!

Has perdut mai un imperdible?

Saps que hi ha significats insignificants?

Cerca horitzons verticals…

només així ho sabràs!

Au, va, deixa-ho anar, torna boig,

cavil·la, rumia… marxa d’aquí.

 

SEGON PREMI OBERT ( MAYA TRIAY )

Lluna, dama del cel; no t’amaguis,

no et jutjo.

Secrets també en tenc,

pensaments, records, memòries

ens envaeixen com el vent;

hi és i no el veim.

Ambdues tenim un pou, negre i fosc.

El teu és ple d’anhel,

anhel que lluita amb la impotència.

Els cicles de vida t’impedeixen

conèixer el Sol.

El meu vessa inseguretat, por, angoixa,

esperança.

Jo et dic que el temps tot ho cura,

tu m’afirmes

que allò impossible existeix.

El cor no és mentider, però s’equivoca.

Em consumesc i tu sempre hi ets.

Jo efímera; tu, eterna.

Pareixes la mar, que em beu;

jo el riu. És igual el camí,

sempre a tu arrib.

Te mir, ho saps?

Els núvols no t’amaguen,

ni les estrelles t’oculten

amb el seu resplendor.

Ull de la nit

que sempre m’acompanyes,

quan creixes i decreixes.

Et regal les meves ales,

i amb elles,

la meva llibertat.

 

TERCER PREMI OBERT ( IRINA ANTICH ) 

Amiga estimada,

senyora dels meus pensaments,

lladre de la meva ànima.

Com és que tens aquesta força?

Qui t’ha donat aquest honor?

Qui més ha guanyat la teva perfecció?

Per tu he estat nits en blanc

intentant sentir-te.

Musa dels meus somnis,

princesa d’aquest pobre príncep,

sol dels dies.

He sentit persones

Que t’han anomenat poesia.

Jo prefereixo dir-te: la meva millor amiga.

 

Un record a l´interior. Michel Massanet

Estàndard

Michel

La veritat que els Jocs Florals són una experiència que ningú s’hauria de perdre. Encara que d´entrada fa molta vergonya sortir a l’escenari  ja que saps que hi ha  molta gent mirant-te, el director amb cara seriosa esperant que no facis cap beneitura,  els teus pares somrient orgullosos … La sensació de passar de tota la pressió i por que et dóna sortir a l’escenari, ja sigui llegint un poema, com a tramoista, com a presentador, o simplement en una actuació, i passar a que tot surti bé, et dóna una satisfacció interior increïble que  pot durar molts dies.

Recordo els primers assajos, quan jo i altres companys  vam estar prop de no participar en els Jocs perquè no hi havia res que ens empenyés a fer-ho, i encara que al final no desistíssim, després ens vam adonar que si ens haguéssim rendit, haguéssim deixat passar una experiència inoblidable.

Sempre hi haurà una imatge, una cançó, una olor, un poema que recordaràs i que et portarà a reviure  els Jocs Florals. I el que mai s’oblidarà  és la setmana que vivim a la sala del teatre assajant per als Jocs. Van ser cinc dies en què es treballàrem molt, malgrat que entre poema i poema teníem temps per descansar, jugar amb els amics a la DS etc, però si una cosa té aquesta setmana  és que és totalment diferent a les restants setmanes del curs.  Amb les prop de 40 o 50 persones que actuaran en els Jocs Florals i al costat de Malena, Begoña, Miquela, etc, s’estableix un vincle de confiança i una unió enorme. Fa que tot 4rt d’ESO sigui una sola persona, que puguis conèixer gent amb la qual potser  mai no  ho havies ni parlat amb la que potser a BTX hauràs de conviure …

Jo vaig estar a la XXVII edició, una edició especial perquè érem pocs els que volíem participar activament i ho vam poder fer tots o quasi tots, però va ser sobretot especial perquè era l’últim any en què ens acompanyava na  Miquela Lladó  i vam tenir la sort d’estar amb ella i poder fer-li una sorpresa i dedicar-li  aquella edició. Espero que en les futures edicions pugui participar, perquè de veritat és un luxe gaudir-ne.

Vespre d’emocions i nervis

Estàndard

    Un any després continuam recordant aquell vespre ple d’emocions i nervis, que continua gravat a les nostres memòries com un record inoblidable. Unes setmanes assajant fins a  l’arribada del gran dia… cent alumnes al voltant d’aquest certamen durant una setmana molt especial per a tots nosaltres. No solament els lectors i presentadors, tots teníem una tasca especial, fonamental per a la preparació d’aquest acte. La millor setmana de l’escola, sense dubte. Encara tenim aquest record gravat als nostres cors… i esperem que sempre perduri en nosaltres.

   No tenim molta inspiració ara, a les onze i mitja del matí d’un diumenge; esperem que els poetes d’aquest any en tenguin més que nosaltres. Una besada molt forta, vos deixam una foto del que va sortir al diari poc després de la nostra actuació. Moltes gràcies a tot el professorat, per fer possible aquest somni.

Sílvia Jordà i Raúl Díaz

(1r Batxiller C)

un retall de diari

Tomeu Orell • Mots del Mantenidor dels Jocs 2010

Estàndard

El patchwork dels Jocs Florals

“sovint els adults ens obstinam en valorar més

la forma que el fons de les coses,

i convendria que en això no ens agafàssiu

precisament com a model”

Laura Ferreras • Un vespre màgic

Estàndard

     Aquest és el meu cinquè curs com a professora de Llengua Castellana i Literatura al Col·legi San Cayetano i encara record l’emoció que vaig sentir quan vaig assistir per primer pic als meus primers Jocs Florals. Però, des de fa dos anys, he de confessar que els Jocs Florals tenen una altra significació per a mi.

     Na Begonya estava embarassada i na Puri em va proposar lleg ir amb na Miquela Lladó els poemes guanyadors. Mai oblidaré aquell dia. No va aturar de ploure i va ser un vespre màgic amb l’arribada d’una nova estrelleta al cel: na Marta. Com na Begonya, jo no puc oblidar es moment quan na Miquela digué: El poema més bell d’aquesta nit nom Marta i ha pesat 3’200 kg.”

     Vull donar-vos a tots les gràcies per haver-me deixat formar part d’aquest festa de la poesia, per la qual cosa, vull expressar la meva admiració a tots els meus companys i amics que formen part dels Jocs Florals: a na Puri i en Miquel Tallada per ser els pares de la genial idea i per la vostra constància per dur a terme, any rere any, aquest meravellós projecte; a na Miquela per la seva saviesa i elegància en fer les coses, a na Malena i na Bego per l’aire fresc i jove que li estau donant aquests anys als Jocs i tota la feina que feis als assajos. A tots els que heu participat i participau encara, en aquesta fantàstica experiència que celebra la poesia: Padre Pablo, Tomeu, Toni Pascual, Pare Pere Estelrich, Pere Estelrich, Pare Toni, Cristóbal, Nuria, membres del jurat, direcció… GRÀCIES.
     Però, si em permeteu, voldria donar les gràcies a la que, per jo, és la peça fonamental del Jocs, a aquella sense la qual, aquest 7 de maig no tendria sentit: als alumnes.

GRÀCIES A TU
A tu, que has deixat tots els teus sentiments, experiències i inquietuds als teus versos.

A tu, que estaràs tremolant, assegut a la teva cadira, esperant si l’interior del sobre conté el teu nom.
A tu, que dónes sentit a aquest certamen de poesia que ens recorda que la nostra llengua encara és viva.

A tu, que  em permets per uns minuts posar-me a la teva pell i sentir com tu.

A tu que em confies el teu poema perquè el pugui recitar damunt de l’escenani i transmetre per al públic tot el que hi ha al teu interior.

A tu, que em concedeixes l’oportunitat de posar la meva ànima, el meu cor i la meva passió a l’hora de llegir els teus versos, perquè sense TU, els Jocs Florals no tendrien sentit.

GRÀCIES

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a 

 jocsflorals25@hotmail.com 

Aina Covas • Records

Estàndard

Tot va començar amb els vint-i-dosens Jocs Florals, un any abans que es posés en marxa aquella nit on tots seríem protagonistes. Érem uns joves estudiants de tercer d’ESO, que al·lucinàvem amb els preparatius, amb la decoració que inundava tot el col·legi: miressis on miressis les flors abraçaven cada racó… I, per què no? Gaudir d’aquella meravellosa setmana on les aules de quart d’ESO es caracteritzaven per estar buides! En aquell moment tan sols ens calia esperar, però semblava tan lluny… Qui diria que un any passaria tan aviat? No n’ens vàrem adonar, i na Puri ja ens estava ensenyant vídeos de Jocs Florals anteriors, repetint-nos que calia anar arreglats, però que allò “no era una boda. Així començaren els preparatius: tallers de poesia, càstings de presentadors i aquelles mítiques reunions on el nostre particular jurat d’“Operación Triunfo”, na Malena, na Miquelina i na Begonya, ens intentaven ensenyar de la manera més amena possible.

Amb un obrir i clucar d’ulls, després d’un mes assajant, intentant trobar quin poema era el que ens arribava al cor, ens plantàrem a la setmana del 5 al 9 de maig de 2008. Vàrem repetir tantes i tantes vegades la cerimònia, que ja ens la sabíem de memòria, així que, mentre que els que assajaven eren els músics, o bé els presentadors, els lectors passàvem les hores a les butaques del Saló d’Actes parlant amb els amics, descrivint cóm seria el nostre vestit (el malson de qualsevol nina era trobar-ne una altra amb el mateix vestit!!!) i creant nous records que trobarien un lloc que mai no seria arrabassat de la nostra memòria.

Una de les anècdotes més gracioses que arriben al meu cap és que mentre na Marta Juan i na Maria Hebrero assajaven el seu número de ballet, es varen unir al ball dos al·lots (entre els que es trobava en Miquel Vidal) i ja vos podeu imaginar les llàgrimes que ens sortien a tots els col·laboradors de les rialles que ens provocava aquell particular ball. 

Havien passat 4 dies esplèndids, lluminosos i amb un sol estiuenc profundament aprofitat per totes per agafar un poc de color abans del gran dia. Quina va ser la nostra sorpresa en veure un dia mig nuvolat! Era impensable que justament la generació del 92 tinguéssim la mala sort de ser els primers on la pluja seria el marc de la nostra nit. Perruqueria, vestit, maquillatge, tacons… i paraigües. No podia ser bon senyal.

Només hi ha una paraula per descriure aquells minuts abans de començar: nirvis, nirvis i més nirvis, encara que també varen ser moments de fotografies, desitjos de voler guardar aquells records d’una nit que seria inoblidable. Recordo que quasi tots estàvem darrere l’escenari, i també la veu dels meus amics Jaume i Sílvia donant per oberts els vint-i-tresens Jocs Florals. Ballarines, pianistes, fins i tot cantants, varen ser presentats i ja arribava l’hora del segon grup de lectors. El meu poema s’anomenavaLa mare de Déui quasi ja ni havia de mirar la fulla, després d’haver-la llegida, mínim, cinquanta vegades. Tot va sortir perfectament, i sempre recordaré les abraçades amb les nostres professores, intentant digerir que “el mal moment” ja havia passat i que tan sols ens calia gaudir-ne i relaxar-nos. Però, quin mal moment? Els minuts abans de sortir a llegir sempre estan plens de somriures nirviosos, o almenys així et pareix en aquells instants, però ara donaria el que fos per rebobinar dos anys enrere i tornar a sentir aquelles pessigolles que ballaven al meu estómac.

Com a bona generació, vàrem gaudir de nombroses anècdotes: els galls que amollava en Jaume Pizà, un dels millors presentadors que han passat per l’escola; com aplaudíem i ens aixecàvem el grup de joves asseguts al centre del Saló cada vegada que un dels nostres guanyava un premi, tant fos el sisè com el primer de tots; i com cantàvem la cançó que acompanyava al nostre company fins a l’escenari… Realment érem un curs escandalós, amb totes les conseqüències, incloent les “bronques” que vàrem rebre per la manera d’expressar la nostra alegria i, de cert mode, d’explotar després de tants de mesos d’espera.

M’agradaria incloure també que, a l’hora de llegir els poemes guanyadors, sempre se n’havien encarregat na Miquelina i na Begonya, però aquesta darrera no va poder aparèixer ja que en dies propers havia de tenir a la seva filla Marta. Fins i tot record que na Miquelina va cridar-la en un dels assajos mentre que la futura mare estava a l’hospital, i amb un gran crit de “HOLA, BEGONYA!” Li vàrem transmetre tota la bona energia que vàrem poder. A la cerimònia la va substituir na Laura; si no record malament eren els seus primers Jocs com a lectora, i vàrem quedar molt contents de com se’n va sortir al final.

Per acabar, no és perquè fossin els meus Jocs Florals, però realment es va tractar dels millors Jocs Florals de la història.

jocsflorals25@hotmail.com

Aina Prohens • El pa nostre de cada dia….

Estàndard

Amb més sentiment! No corris! Vocalitza! Però posa-li més sentiment!

           Això es podria dir que és el nostre pa de cada dia, o millor dit el de cada dimarts i dijous a les dues en punt i és que na Begonya, na Malena i na Miguelina tenen una paciència infinita amb els futurs lectors d’aquesta esperada XXV edició dels Jocs Florals. 

              Ara direu “t’estim, però me’n fot” rient,.

              Ara cridant.

              Ara amb ràbia!  

               Llegir un poema no és una tasca fàcil, que ningú es cregui que simplement és pronunciar les lletres que vénen escrites en el full!

Primer de tot, no s’ha de tenir vergonya (ja comencem bé! Qui no te vergonya davant una multitud de pares, mares, padrines, padrins…?!)

Després has de vocalitzar molt per a que la gent entengui el que dius (més dificultats!). Amb els nervis la boca es queda sense saliva i és pràcticament impossible xerrar; sort que na Miguelina té solucions per a tot i ens diu que mos mosseguem la llengua.

I a més, s’ha de transmetre un sentiment sincer i no com si sobreactuàssim.

                Sí, hem d’admetre que és molt difícil llegir un poema, però val la pena intentar-ho i fer un esforç i és que tots nosaltres volem que aquest Jocs Florals tan especials surtin genials, perfectes i que siguin inoblidables per tots nosaltres.

                He llegit els altres comentaris i he vist que tots pensem més o menys el  mateix: tots varen passar molts de nervis, però tots tornarien a repetir-ho. Per això, per una banda tinc moltíssimes ganes de que arribi l’esperat 7 de maig, però per l’altra banda no. I és que per mi els Jocs Florals, apart de ser un concurs de poemes, també significa que et fas més gran i des d’aquí ja has de mirar pel teu futur i, com diu la cançó que aquest any es representarà amb la meravellosa i magnífica veu de na Cova els amics se’n van… Els anys cada vegada passen més ràpidament i, no ens voldrem adonar, i cada un ja estarà estudiant a la universitat i recordarem amb nostàlgia els fabulosos dies que vàrem passar mentre preparàvem els XXVI Jocs Florals.

                Per això vull animar tots els alumnes de 4t d’Eso per a que gaudeixin aquest mes que queda preparant els Jocs Florals. Que tothom es prepari perquè dia 7 de maig serà un gran dia que mai oblidarem.

Nota de la R.- N’Aina Prohens ha fet una bella aportació al blog sobre com “dir” la poesia, fent referència al ja clàssic T’estim, però me’n fot de Miquel Àngel Riera. Aquí podeu veure com la Festa Major de Cerdanyola de Dalt  de l’any passat decidí “vestir-se de moderna” (ho deien els seus organitzadors) amb un espectacle de versos, música i dansa dedicat a l’escriptor manacorí (…qui és que diu que la poesia ja no s’usa??), i així de bé va sonar Perquè resulta que us estim començant per la carn…  

jocsflorals25@hotmail.com