Tag Archives: amor

Catalina Penyafort • Un ventall de gràcies poètiques

Estàndard

     Voldria trobar els mots adequats per fer-vos arribar la intensitat de les meves emocions, sensacions i més d’un calfred viscut als Jocs Florals els darrers 25 anys. Difícil!!!!! 

     Per a mi sempre ha estat més senzill fer poesia que no parlar de poesia; escriure poesia és per mi una tasca encisadora, engrescadora i a l’hora fascinant. Darrerament he pogut ésser confident de les inquietuds i secrets dels nostres poetes i veure com amb la poesia troben consol per curar les seves primeres ferides d’amor.

     Ah, L’AMOR… Hermosa paraula. Ja ho diu el poeta: “Vull cantar a l’amor, al primer, al darrer, al que fa patir, al que vius un dia”  Alguns amics d’aprop saben ben bé el poder seductor que per a mi tenen les paraules. M’agradaria amb aquest escrit encetar un VENTALL DE GRÀCIES POÈTIQUES:

     PER A TU. Biel, gràcies per contar-me el que sents i el que no sents, els teus desitjos, records, tristors, soledats, inquietuds. Gràcies infinites per compartir poesia amb mi reivindicant sempre la tendresa, gràcies pels bons moments en que quasi m’has fet tocar amb un dit al cel!!!   Hermosa paraula la TENDRESA.  

     Gràcies, Tomeu i Malena, per la idea d’obrir un blog que a poc a poc ha anat derivant en un contagi d’inquietuds per compartir records, vivències i experiències i, a la vegada, ens ha fet retrobar amb alguns bons alumnes que ens han fet arribar els seus escrits esquivant la distància que ens separa (…la tecnologia!!!!!).   Hermosa paraula la de COMPARTIR.

     Gràcies molt sentides a Toni Pascual: no saps com t’agraeixo com just filat el teu discurs del Jocs Florals em mostraves confidencialment els teus escrits. No basta “dir coses”, Toni, la gràcia està en dir-ho bé i d’això TU m’has mostrat l’essència per crear poesia: la teva sensibilitat. Any rere any enyoro la teva presència i els teus escrits. Ho saps!!  Hermosa paraula la SENSIBILITAT.

     Gràcies Puri perquè, malgrat els anys, segueixes mirant el futur engrescant els joves poetes de 4rt d’ESO, convidant-los a experimentar amb el llenguatge la difícil tasca de   traslladar al paper les seves emocions i els seus més íntims secrets fins arribar al moment sublim: la creació d’un poema. Gràcies pel record de ton pare al teu escrit… Saps, darrerament els meus poemes han deixat de banda (una mica només) la passió jovenívola per obrir una porta cap als  record i l’enyorança del meu.   Hermosa paraula L’ENYORANÇA.   Te n’adones que el teu nom s’escriu amb la “P” de POESIA???

     A en Miquel, en Miquel nostro, “es Tallada”, aquell que hi és però no hi és… Aquell científic que calladament escriu poemes de tant en tant, podria dir-li gràcies quasi cada dia!!!! Gràcies Miquel per tot, i quan dic per tot ÉS PER TOT.

     Miquela: si em toqués sa loteria jo també em compraria un saler de sol !!!  Ets energia, vida, entusiasme, creativitat… PASSIÓ. Penso que és la millor paraula per definir-te. Ets una apassionada del que sents i del que vius i assaboreixes la vida en tots i cada un dels teus alens. Gràcies per cantar com només TU saps “Mai donis per finit…” de Miquel Àngel Riera (entre d’altres). M’entusiasma!!! Gràcies per fer Música de la Poesia i per cantar Poesia amb Música.   Hermosíssima paraula la PASSIÓ.

     Gràcies Malena i Begos per les hores de preparació i assaig invertides en crear any rere  any una nit màgica plena d’il·lusió, poesia i roses. Gràcies Malena pel bon gust i exquisidesa amb que tens cura de tots i cada un dels detalls d’aquesta nit primaveral.

     Per acabar vull dir que tenc una estima personal pels Jocs Florals de fa dos anys. Vaig enyorar molt l’absència (més que justificada) de na Begonya; aquell maig de 2008 just acabava de substituir la rosa per a tenir entre les seves mans per un petit  poema de carn i os anomenat Marta. Com bé va dir na Miquela quan va llegir el nom del guanyador, tot quedava en família !!!

     Aquella nit, s’estrenà com a nou orador el P. Pablo i ho va fer recordant que només un jove de 15 anys era capaç d’escriure les mes belles PARAULES D’AMOR. Gràcies P. Pablo per parlar de Serrat:

Paraules d’amor

senzilles i tendres

no en sabíem més

teníem 15 anys”.

     Per si aquella nit em faltés res, vaig tenir la sort d’escoltar el poema guanyador de la   boca de na Miquela, aferrada a la mà del meu espòs, i asseguda envoltada dels meus imprescindibles i alhora insubstituïbles AMICS de sempre: en Pep i Miquel. Em sento molt afortunada per tenir-vos sempre a prop. Gràcies per ser-hi i fer-me sentir que hi sou. Hermosa paraula l’AMISTAT

     Ens veurem tots el proper 7 de maig a la nit de la il·lusió, les roses i la

P………………………………passió.

O………………………………….olor.

E……………………………essència.

S………………………..sensibilitat.

I……………………………….il·lusió.

A………………………………..amor.

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a

 jocsflorals25@hotmail.com 

Viky Langa • Jocs florals 92-93

Estàndard

       Fa temps que vull aportar alguna cosa  però no sé com escriure tot el que vaig sentir, tot el que signifiquen per a mi els Jocs. És més que un dia a s’escola. És alguna cosa que acompanya els al·lots de quart d’ESO durant tot l’any i als professors i professores que ho vàrem viure en primera persona,  ens acompanyarà de per vida.

     Jo no vaig llegir, ni tocar, ni ballar i no vaig guanyar cap premi, però vos puc assegurar que és un dels dies més importants de la meva vida. Aquell dia ple de romanticisme, que fa veure que els al·lots de 15 o 16 anys no són nins, sinó que són homes i dones capaços de sentir, d’estimar o de reivindicar-se és allò que el fa únic.
     Per molta gent és un dia especial, però pel presentador d’aquella edició i per a mi, va ser un dia que mai oblidarem. El meu company de classe, que havia vist créixer any a any, me va mostrar el que realment és la poesia; des d’aquell gran dia de fa 18 anys vivim junts el nostre poema d’amor i cada any quan arriben els Jocs els miram plegats, emocionats, pensant en l’any en què els nostres fills els toqui viure els seus Jocs.

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

Irene Pascual • Els jocs, un patchwork de records !

Estàndard

Quan penso en  els Jocs Florals m’agrada imaginar-me una gran manta de patchwork, una manta confeccionada per diferents trossets de tela que formen figures, i enllaçades unes amb les altres formen un hermós conjunt de colors i formes. Aquest cop, teixida per tots i cada un dels participants d’aquests 25 anys de Jocs Florals. Cada un dels teixidors s’ha encarregat de crear el seu propi dibuix, així com en el seu día va crear el seu propi poema i tota la història que envolta el seu vespre dels Jocs Florals. Hi ha molts dels participants que varen escollir teixir una història d’amor, altres una gran història d’amistat, n’hi ha d’altres que triaren l’emoció i la sorpresa, la tendresa o l’unitat.

Cada vegada que es recorda aquell vespre de maig de tant d’anys seguits hi ha una emoció comuna que ens uneix a tots, i fa que, encara que no ens coneguem, formem aquesta gran familia d’alumnes, exalumnes i professors de la nostra escola.

A tots vosaltres, ara companys i llavors professors d’aquella alumna enamorada de quinze anys, que m’heu recordat durant tants d’anys que totes aquelles paraules que sortien d’un capet ple d’il.lusions tenien el seu so i musicalitat.

I a tots voltros alumnes de quart d’ESO, disfrutau teixint el vostre poema i la vostra història, i recordau que passareu a formar part d’aquesta gran família que envolta els Jocs Florals.

ptorio.files.wordpress.com/2006/12/patchwork-quilt.jpg

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?.

  Qui ets tu
que a les fosques m’inspires
quan amb clau tanc el meu món?.

  Sent que el teu cor m’envolta
i que el teu cor batega aprop del cor meu,
però no trobo la mirada dels teus ulls
i el teu nom se m’escapa, fos com la neu.

  Qui ets tu
que sense llavis em beses
quan rendit s’adorm el cos?.

  Qui ets tu
que sense braços m’acarones
quan somnio que és hora de despertar?.

  Sento que com un imant m’atreus
i que sense paraules em captives
però no trobo la calor del teu pols
i el teu esperit em fuig com una espira.

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?