Tag Archives: ballarines

Endavant poesia, Carla González

Estàndard

La nit dels Jocs Florals és una de les nits més esperades per a la majoria d’alumnes de la nostra escola. Des que sóc petita record que quan  entrenava els divendres fins a les 20 (justament  la mateixa hora que comencen els Jocs) sempre em quedava mirant  tots els nois i noies amb la boca oberta. Ells anaven tots  amb esmòquing i s’havien arreglat bé els cabells, elles portaven vestits impressionants, talons, maquillatge i cabells de perruqueria, record que em semblaven prínceps i princeses trets d’un conte de Disney.

Van passant els anys i va arribar el meu torn, ja era a 4t de l’ESO i ens van anunciar el títol dels nostres Jocs: “Endavant poesia“. Va ser un enamorament sobtat, m’encantava el tema d’aquest any i això em va il·lusionar encara més. Em vaig organitzar amb dues companyes i vàrem començar a preparar un ball, treballàvem molt bé en equip i ens posàvem d’acord molt fàcilment, i per a mi va ser molt important tenir-les al meu costat durant els mesos de durs assajos i pors pel càsting. Hi havia altres dos balls que es presentaven al càsting aquest any, i jo en ser tan pessimista, no veia gens clar que ens anessin a escollir, fins i tot el dia del càsting una de les meves companyes i jo estàvem malaltes a casa, cosa que vaig pensar que ja ens anava a desqualificar directament, però no va ser així. Quan ens vàrem recuperar les dues vam fer el càsting un  altre dia, ens van venir a animar un petit grup d’amigues que més tard es convertirien com en les entrenadores de l’equip. Va passar una setmana plena de tensió i especulacions per part de tots els alumnes de 4t sobre  qui serien els elegits  i a la fi va arribar el dia i … van triar els tres balls !!

Estàvem súper contentes i emocionades, però això significava que ens havíem de posar a entrenar encara més durament, per demostrar als professors que no s’havien equivocat en donar-nos aquesta oportunitat. Va passar el temps alarmantment ràpid, i ja era la “famosa”setmana d’assaig dels Jocs, una de les millors i pitjors setmanes de 4t i de la meva vida.

El primer dia ens va sortir desastrós, jo fins i tot vaig vomitar dels nervis i vam tenir alguna que una altra discussió, però vam aconseguir tirar endavant com el bon equip que érem. Durant la setmana vam desenvolupar ràpidament una rutina: assajàvem al pavelló, assajàvem a l’escenari, els profes ens feien una crítica constructiva i després les nostres amigues una crítica molt més dura. El ball anava canviant dia a dia, arreglant alguna cosa per aquí, ajustant allò altre per allà, … I a la fi arribà  el divendres! Arribem i vam fer un assaig general, va sortir bastant bé pel que ens vam anar bastant contents tots a preparar-nos: maquillatge, perruqueria, una dutxa i ja estava tota llesta. En arribar al col·legi hi havia una sensació de ganes i companyerisme increïble, només s’escoltaven floretes i comentaris positius. Ens vam fer fotos, tant amb els nostres amics més propers com amb aquell company amb el qual no parles tant, aquella nit érem tots una gran família.

Va començar la gala i només se sentien aplaudiments des de fora i cada vegada ens faltava mennys per actuar, Ens vam donar una abraçada les tres i vam anar cadascuna a una banda diferent de l’escenari. Es van apagar els llums, es va encendre la pantalla amb unes flames blaves i va començar la cançó amb un fort cop. Durant el ball no pensava, només feia i  sentia, va ser increïble! En acabar no vaig sentir cap aplaudiment cosa que em va estranyar, però vaig sortir contenta de totes maneres.  

Tothom ens va felicitar i no va ser fins que vaig veure el vídeo que em vaig adonar de tots els aplaudiments que havíem rebut, només que no els vaig sentir pels nervis. Però una de les coses més boniques va ser just abans d’entrar, que van sortir les nenes de gimnàstica com solia fer jo i em van mirar amb la mateixa cara que jo mirava a “les grans” i això em va fer sentir com mai ho havia fet abans, em va omplir d’orgull, de nostàlgia i només vaig poder pensar com n´estava d´orgullosa que de mi mateixa.

El darrer, tot ho té. Maria Escandell.

Estàndard

Els Jocs Florals són com una celebració de graduació per a tots els alumnes de quart d’ESO de l’escola i vull contar un poc com va ser la meva experiència sense allargar-me molt i fer-ho avorrit. Tant les setmanes prèvies com el mateix dia estàvem tots molt nerviosos i il·lusionats per l’espectacle que suposava tot això, ja que estaríem tots els alumnes al mateix moment a l’auditori mentre alguns companys estaven a l’escenari i volíem que tothom ho passés fantàsticament a més que sortís bé. Els professors ens ajudaren en tot moment si ens havíem de perdre alguna classe o si necessitàvem qualque consell per actuar. Sobretot na Malena i els professors encarregats que els Jocs Florals sortissin bé varen fer tot el possible per fer d’aquest final de curs una experiència inoblidable i que va ajudar-nos a fer més amistats en haver d’estar tots junts tant de dies. Per les meves companyes i jo va ser especialment difícil, ja que vàrem preparar un ball de contemporani amb molta il·lusió, el que suposava haver de quedar fora del col·legi per assajar i saber més o menys ballar igual, per a mi va ser molt divertit, ja que ballar m’agrada molt, i si estàs llegint això i no saps si actuar de qualque forma per por o timidesa t’he de dir que no val la pena passar pena, millor intentar-ho amb alguna actuació o com a presentadors perquè és una oportunitat única i que et pot fer servir per millorar moltes coses.

Els dies d’abans va ser el més divertit de tot, les nines pujant a l’escenari amb els seus tacons per si de cas, els que ballàvem practicant amb el vestuari, tots estudiant, perquè venien els exàmens i sobretot molta d’alegria per veure com tot anava perfecte i començava a tenir forma. El mateix dia de l’actuació vàrem acabar al migdia per així poder preparar els últims detalls i arreglar-nos, quan vam arribar després de fer moltes fotos vam entrar a l’escenari per començar. El meu grupet i jo vam ser les últimes en actuar abans de donar els premis pels poemes, així que vàrem veure com actuaven els companys en directe pels mòbils ja que els Jocs es retrasmetien al canal de tele de l´escola i vèiem que  tot sortia molt bé, el decorat per part dels col·laboradors era molt bonic i al final vam acabar els Jocs Florals just com o havíem planejat. Va ser una de les millors experiències de l’ESO amb la qual vaig poder conèixer més a molta gent, i la recomano a tot l’alumnat !

Natàlia Pérez, Bea Fanjul • El nostre tango del Jocs Florals

Estàndard

   Tothom pensava… tan sols 3 mesos, tan sols 2 mesos, tan sols 1 mes, però el moment no arribava.
   Fins que un 8 de maig, tots estaven super nerviosos, amb els vestits ben preparats, amb el nervis de fer qualque ”pífia”. Peró d’una cosa sí  que estavem ben segurs, que aquell dia no el podríem oblidar mai més i així va ser. Nosaltres vàrem ser dues de les tres ballarines del la XXIV edició dels Jocs Florals. Vàrem preparar un ball ( un tango, per ser més exactes !!! ) ens varen escollir en el càsting i a partir d’aquell moment  assatjàrem  fins que ho creguérem que ho teníem tot perfecte. El moment va arribar, els presentadors varen dir l’esperat ”Comencen els Jocs florals!” i tots vàrem passar junts aquell moment. He de dir però,  que això no hagués pogut ser possible sense l’ajuda de totes les professores que ens varen ajudar a assajar, a calmar-nos, a millorar. Esper que aquest any els nostres companys de quart d’ESO ho gaudeixin tant com ho vàrem fer nosaltres (més no podreu gaudir, perquè és impossible… jejeje!); pensau que aquest moment no es repetirà mai més, ja que vosaltres sereu els protagonistes.

Molta sort i que tingueu un bons  XXVens Jocs Florals !

Bé, vos deixam una foto de la nostra actuació….  

                                                                   Natàlia Pérez