Tag Archives: Bordoy

Poemes guanyadors de QUART D’ESO (els tres primers premis)

Estàndard

PRIMER PREMI – QUART ESO ( MONTSE BORDOY ) 

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, mil respostes.

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, s’embullen al meu cap.

Qui sóc? Sóc jo.

Jo sóc, tu ets, ell és.

I com sóc? Sóc lliure.

Com petit ocell que vola,

per la immensa aurora

amb l’única preocupació,

de trobar una mica de menjar.

Què faig? De tot!

Gaudir, com un nin petit.

Pensar, com un nin gran.

Camino pel meu present

i si vols em pots donar la mà.

On vaig? Endavant.

I què hi ha? Ho veus?

Futur, quina por!

Futur, espera,

que no tenim cap pressa.

Al cap i a la fi,

tot arriba i tot se’n va.

Només queden els records,

del germà del futur,

el passat.

Somnis, compliu-vos.

Il·lusions, no us trunqueu.

Fantasies fes-vos realitat.

El que volem és viure,

Però potser ens toqui sobreviure.

Malgrat tot,

mai no hem de deixar de somriure.

Mentrestant,

jo  em segueixo demanant:

Qui sóc? Què faig? On vaig?

 SEGON PREMI QUART D´ESO ( JOSE SENACHERIBBO )

La vida

És allà on tot comença.

Poses un peu en la neu.

I el sents, un ambient fred.

Molt diferent al que t’imaginaves.

En el primer contacte,

el sents, el notes.

Un nou cúmul de sensacions t’envaeixen.

Tan estranyes que mai te les hauries imaginat.

La neu, tan lluenta com el sol,

és als teus peus, esperant a ser dominada.

Comences, et prepares

i t’eleves cap amunt, sense pensar-ho.

Dalt de la muntanya

et situes en la línia que limita la vora.

Et quedes o dónes el pas?

Només tu decideixes.

Finalment el fas, emprens el teu camí.

I malgrat els sots i caigudes, arribes a la meta.

Et gires i, què veus?

Unes marques impreses en la neu?

O una llarga història, aquella història

a la qual nosaltres anomenam vida?

TERCER PREMI ( MARINA CASELLAS )

Qui ets tu?, no ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments

Transcorren al meu cap.

Ara te’ls contaré.

Una mirada d’ulls marrons, la terra;

una mirada d’ulls blaus, l’oceà.

Una mirada d’ulls verds, un bosc;

Una mirada d’ulls daurats, els rajos del sol.

Cada mirada, és un món diferent.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Ets per qui m’aixec després de caure;

Ets el llapis que escriu la meva felicitat;

ets l’esborrador que elimina la meva tristesa;

ets l’amor ocult dins el que no sap encara amar;

la primera rialla d’un nin petit,

l’amic que necessit.

Molts pensaments

transcorren al meu cap,

ara te’ls contaré.

Un petó, el llenguatge universal;

un petó, els teus llavis tocar;

un petó, un ocell lliure en volar;

un petó, una forma de demostrar

que et sé estimar.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments transcorren al meu cap.

Amb unes pararules

Te’ls resumiré:

T’estim i t’estimaré.