Tag Archives: Clara

Jaime Bonnín • Gravat a la retina

Estàndard

     Jo vaig arribar al col·legi a 1r d’ESO. Record perfectament com cada any, pel mes de maig, el col·legi es transformava i girava al voltant dels Jocs Florals. En la meva innocència, jo no entenia res, pensava que tot allò era desmesurat…
     Però va ser arribar a 4t d’ESO, i des del començament de curs ja es començava a respirar una atmosfera diferent. La meva germana havia presentat uns Jocs, i tenia curiositat per saber què hi havia darrere tot allò. Cada dia l’event estava més proper, els assajos començaven, els poemes ja estaven escollits, i com una onada pareixia que anàvem creixent fins al dia dels Jocs, on rompríem, mostrant a la gent què havíem fet.
     Arribat el dia, he de reconéixer que per a mi tot va passar massa ràpid, però em va quedar gravat a la retina. La música, els poemes, les anécdotes,… ho record quasi com si fos ahir. Encara ara, quan ens juntam “les velles glòries“, no hi ha dia que no en surti com a tema, i si hi ha oportunitat, tornar a veure el vídeo (ei que sí, Pere) !!

     Dels Jocs en guard grans records, i grans amics!!

 

jocsflorals25@hotmail.com

Clara Font • “Intitulat”

Estàndard

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

(ja vàrem posar el vídeo de l’actuació en directe, Verges 2007, aquí)

Quan vaig veure a la meva germana cantar en els Jocs Florals del seu curs (en què jo encara no estava a San Cayetano) me vaig dir a mi mateixa que jo també cantaria. En el nostre any me’n record que es va imposar que cantéssim en català; me va parèixer raonable en ser una festa que celebra la llengua catalana, però al principi no me va agradar gens la idea perquè el meu accent català no és que soni molt genuí. Com na Macarena i jo no teníem ni idea de quina cançó cantar, ens la van escollir: Cançó a Mahalta de Lluís Llach. Na Malena me va donar un CD i les lletres perquè ho veiés i aquí van començar els assajos… Va ser el millor del curs: ens passàvem hores al Saló d’Actes, saltant-nos classe, ah!… perdó, aprofitant el temps!

Recordo l’últim dia d’assaig que estava tot el curs allà i na Miquela ens va fer una sessió de relaxació general; ens vam posar tots drets i havíem d’agafar aire durant 10 segons i després amollar-lo leeeeeeeeeentament…”. Jo vaig seguir els passos, però me vaig marejar de tant agafar aire! I vaig caure a la butaca!

Sent jo, alguna cosa (dolenta) m’havia de passar el dia abans dels Jocs: constipada i, com a regal, un poc de mal de coll i afonia. Na Miquela me va donar bicarbonat. Té això, que va molt bé pel coll …i tan bé! El vaig escopir als 10 segons de ficar-m’ho a la boca.

El dia dels Jocs seguia amb el mal, i cada mitja hora me prenia unes cullerades de mel, i també té amb llimona i mel (per variar). Amb sort no anava a més, però tampoc se me passava del tot. L’acte del Jocs va sortir com ho teníem previst: les lectures, els presentadors, pianistes, cantants, ballarines… tot va sortir bé!  El premi va ser molt inesperat… vaig escriure el meu poema com tothom havia d’escriure el seu. No tenia ni idea de què escriure i, a sobre, en català (com me costava!). El vaig entregar sense títol perquè ja estava farta de pensar-ne un; per això li van posar “Intitulat” quan van dir el meu poema.

Me’n recordo que hi havia tanta tensió quan obrien el sobre que semblava que tardaven anys en obrir-lo!  Només me’n recordo d’estar parlant amb la del costat dient a qui li tocarà ara…?”; de sobte em van sonar les paraules del lema que havia posat i vaig notar com me pujava l’adrenalina. Pensava que no podia ser, el meu no! A tothom que li havia llegit, se n’havia rigut, del meu poema; no podia ser el meu. I quan ja vaig sentirIntitulat, de na Clara Font vaig sortir com una bala cap a l’escenari; la veritat que no sé perquè vaig reaccionar d’aquella manera, va ser tal l’alegria… no ho puc explicar. Just abans de pujar-hi, vaig escoltar unes veus que deien Que buena, Clarita!! i en el moment que estava a l’escenari per recollir el premi estava tan contenta! Només me puc quedar amb una cosa d’aquell moment i va ser l’“achuchón” que me va donar na Puri… El record com si me l’estigués donant ara mateix.

En sortir cap a l’escenari es veu que vaig fer un bot d’alegria, o almenys això es va veure en el vídeo que ens van ensenyar al col·legi. Tampoc no puc explicar com te sents en escoltar algú llegir allò amb tant sentiment, allò que has escrit tu.

Si ets tu qui escolta llegir el teu, gaudeix-ho, perquè és un moment preciós per recordar.

jocsflorals25@hotmail.com

Clara Bonnín • La carpeta dels Jocs

Estàndard

No recordo bé el dia, ni tan sols l’any, però recordo perfectament la pujada d’adrenalina i el nervis que vaig passar quan varen aixecar el teló del saló d’actes i vaig dir: “Benvinguts a aquests Onzens Jocs Florals… (mai la paraula “onzens” m’havia semblat tan difícil!!). Encara avui guardo el guió de l’acte en una carpeta de “records de joventut”…

La veritat és que no sols guardo el guió… m’ho vaig guardar tot! els sobres amb els noms del guanyadors, las targetes amb els títols dels poemes premiats, les fotocòpies del poemes que varen llegir els meus companys (grogues i arrugades pel pas del temps…), el programa de l’acte, un parell de flors assecades… tinc molt clara una cosa, ja en aquell moment no volia que l’experiència dels Jocs s’esborrés de la meva memòria… ha estat impossible.

Molts d’anys Jocs Florals!

Clara Bonnín és exalumna, exprofessora de l’escola, filòsofa, bona amiga d’aquests blocaires (o blogaires?) i, segons sembla, arxivera de papers i sentiments.