Tag Archives: emoció

Endavant poesia, Carla González

Estàndard

La nit dels Jocs Florals és una de les nits més esperades per a la majoria d’alumnes de la nostra escola. Des que sóc petita record que quan  entrenava els divendres fins a les 20 (justament  la mateixa hora que comencen els Jocs) sempre em quedava mirant  tots els nois i noies amb la boca oberta. Ells anaven tots  amb esmòquing i s’havien arreglat bé els cabells, elles portaven vestits impressionants, talons, maquillatge i cabells de perruqueria, record que em semblaven prínceps i princeses trets d’un conte de Disney.

Van passant els anys i va arribar el meu torn, ja era a 4t de l’ESO i ens van anunciar el títol dels nostres Jocs: “Endavant poesia“. Va ser un enamorament sobtat, m’encantava el tema d’aquest any i això em va il·lusionar encara més. Em vaig organitzar amb dues companyes i vàrem començar a preparar un ball, treballàvem molt bé en equip i ens posàvem d’acord molt fàcilment, i per a mi va ser molt important tenir-les al meu costat durant els mesos de durs assajos i pors pel càsting. Hi havia altres dos balls que es presentaven al càsting aquest any, i jo en ser tan pessimista, no veia gens clar que ens anessin a escollir, fins i tot el dia del càsting una de les meves companyes i jo estàvem malaltes a casa, cosa que vaig pensar que ja ens anava a desqualificar directament, però no va ser així. Quan ens vàrem recuperar les dues vam fer el càsting un  altre dia, ens van venir a animar un petit grup d’amigues que més tard es convertirien com en les entrenadores de l’equip. Va passar una setmana plena de tensió i especulacions per part de tots els alumnes de 4t sobre  qui serien els elegits  i a la fi va arribar el dia i … van triar els tres balls !!

Estàvem súper contentes i emocionades, però això significava que ens havíem de posar a entrenar encara més durament, per demostrar als professors que no s’havien equivocat en donar-nos aquesta oportunitat. Va passar el temps alarmantment ràpid, i ja era la “famosa”setmana d’assaig dels Jocs, una de les millors i pitjors setmanes de 4t i de la meva vida.

El primer dia ens va sortir desastrós, jo fins i tot vaig vomitar dels nervis i vam tenir alguna que una altra discussió, però vam aconseguir tirar endavant com el bon equip que érem. Durant la setmana vam desenvolupar ràpidament una rutina: assajàvem al pavelló, assajàvem a l’escenari, els profes ens feien una crítica constructiva i després les nostres amigues una crítica molt més dura. El ball anava canviant dia a dia, arreglant alguna cosa per aquí, ajustant allò altre per allà, … I a la fi arribà  el divendres! Arribem i vam fer un assaig general, va sortir bastant bé pel que ens vam anar bastant contents tots a preparar-nos: maquillatge, perruqueria, una dutxa i ja estava tota llesta. En arribar al col·legi hi havia una sensació de ganes i companyerisme increïble, només s’escoltaven floretes i comentaris positius. Ens vam fer fotos, tant amb els nostres amics més propers com amb aquell company amb el qual no parles tant, aquella nit érem tots una gran família.

Va començar la gala i només se sentien aplaudiments des de fora i cada vegada ens faltava mennys per actuar, Ens vam donar una abraçada les tres i vam anar cadascuna a una banda diferent de l’escenari. Es van apagar els llums, es va encendre la pantalla amb unes flames blaves i va començar la cançó amb un fort cop. Durant el ball no pensava, només feia i  sentia, va ser increïble! En acabar no vaig sentir cap aplaudiment cosa que em va estranyar, però vaig sortir contenta de totes maneres.  

Tothom ens va felicitar i no va ser fins que vaig veure el vídeo que em vaig adonar de tots els aplaudiments que havíem rebut, només que no els vaig sentir pels nervis. Però una de les coses més boniques va ser just abans d’entrar, que van sortir les nenes de gimnàstica com solia fer jo i em van mirar amb la mateixa cara que jo mirava a “les grans” i això em va fer sentir com mai ho havia fet abans, em va omplir d’orgull, de nostàlgia i només vaig poder pensar com n´estava d´orgullosa que de mi mateixa.

Cati Ramon Verger • Uns Jocs inoblidables

Estàndard

    

     Me’n record quan vaig començar a fer feina al col·legi substituint na Begonya perquè havia estat mare del seu primer fill, en Joanet. Va ser llavors quan vaig saber que a Sant Gaietà cada any (cada primavera, com la que canta Maria del Mar Bonet) s’organitzaven uns Jocs Florals on els protagonistes eren i són els alumnes de 4t d’ESO.

     Fou a partir d’aquell moment quan vaig entrar en contacte amb els Jocs de la mà de na Puri, na Malena, na Begonyana Miquela; va ser així com vaig començar a assistir als assajos i em va envoltar la passió i la il·lusió amb la que treballen professors i alumnes, per tal que any rere any els Jocs siguin inoblidables. 

     Encara avui m’emociona veure com els alumnes que he tengut a classe aprenen a declamar un poema, a sentir-lo i a transmetre’l, com es preparen balls i actuacions musicals, però sobretot el que més m’impressiona es comprovar l’esforç, l’entusiasme i la il·lusió dels alumnes de quart d’ESO per tal que puguem gaudir la màgica nit dels 25 vint-i-cinquens Jocs Florals plena de poesia i  d’il·lusió.

     Només em queda donar les gràcies a tots els professors i alumnes que fan possible que cada mes de maig rebem el meravellós regal dels Jocs Florals. GRÀCIES A TOTS !!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a  jocsflorals25@hotmail.com 

Irene Pascual • Els jocs, un patchwork de records !

Estàndard

Quan penso en  els Jocs Florals m’agrada imaginar-me una gran manta de patchwork, una manta confeccionada per diferents trossets de tela que formen figures, i enllaçades unes amb les altres formen un hermós conjunt de colors i formes. Aquest cop, teixida per tots i cada un dels participants d’aquests 25 anys de Jocs Florals. Cada un dels teixidors s’ha encarregat de crear el seu propi dibuix, així com en el seu día va crear el seu propi poema i tota la història que envolta el seu vespre dels Jocs Florals. Hi ha molts dels participants que varen escollir teixir una història d’amor, altres una gran història d’amistat, n’hi ha d’altres que triaren l’emoció i la sorpresa, la tendresa o l’unitat.

Cada vegada que es recorda aquell vespre de maig de tant d’anys seguits hi ha una emoció comuna que ens uneix a tots, i fa que, encara que no ens coneguem, formem aquesta gran familia d’alumnes, exalumnes i professors de la nostra escola.

A tots vosaltres, ara companys i llavors professors d’aquella alumna enamorada de quinze anys, que m’heu recordat durant tants d’anys que totes aquelles paraules que sortien d’un capet ple d’il.lusions tenien el seu so i musicalitat.

I a tots voltros alumnes de quart d’ESO, disfrutau teixint el vostre poema i la vostra història, i recordau que passareu a formar part d’aquesta gran família que envolta els Jocs Florals.

ptorio.files.wordpress.com/2006/12/patchwork-quilt.jpg

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?.

  Qui ets tu
que a les fosques m’inspires
quan amb clau tanc el meu món?.

  Sent que el teu cor m’envolta
i que el teu cor batega aprop del cor meu,
però no trobo la mirada dels teus ulls
i el teu nom se m’escapa, fos com la neu.

  Qui ets tu
que sense llavis em beses
quan rendit s’adorm el cos?.

  Qui ets tu
que sense braços m’acarones
quan somnio que és hora de despertar?.

  Sento que com un imant m’atreus
i que sense paraules em captives
però no trobo la calor del teu pols
i el teu esperit em fuig com una espira.

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?