Tag Archives: Estellés

Begonya Martínez • Des de l’altre costat

Estàndard

 DES DE L’ALTRE COSTAT

Cada any, quan començam els Jocs Florals, comença a respirar-se un altre ambient a l’escola. Música, cançó, dansa, poemes, càstings… però sobretot, molta, moltíssima il·lusió.

Fa 17 anys (com passa el temps!!) que vaig viure els Jocs Florals com a alumna. L’any 1993 vaig ser la presentadora de la vuitena edició (quan en Miquel Tallada i na Puri m’ho varen proposar, me vaig posar a pegar bots!!) Dos anys més tard vaig guanyar el tercer premi obert amb un poema dedicat al primer amor, que no s’oblida mai. Amb el temps, he de dir que he trobat aquell poema molt cursi, però a la vegada molt sincer i molt, molt adolescent.

Ara ja fa uns quants anys que estic a l’altre costat; i l’experiència dels Jocs Florals, ja com a professora, és encara més enriquidora. Els Jocs Florals han canviat molt. Abans, els professors havien de demanar per favor que els alumnes s’atrevissin a llegir un poema o tocar el piano damunt un escenari (quina vergonya!!). Avui, em canvi, hem de fer càstings perquè, malauradament, no tothom pot fer allò que li agradaria fer. I aquesta és, sens dubte, la part més difícil. Haver de trencar il·lusions, haver de dir que no a adolescents que, en definitiva, només volen participar en un acte que ens emociona a tots. Des d’aquí, gràcies a tots per la vostra comprensió.

Els Jocs Florals han jugat un paper important  la meva vida. Vaig decidir estudiar Filologia Catalana després de “respirar” els versos de Vicent Andrés Estellés i de Josep Maria Llompart en els Jocs Florals de 1993. Però sens dubte l’anècdota que més m’emociona de totes les viscudes és el naixement de la meva filla durant els Jocs Florals de 2008. M’han contat que, abans de llegir un dels poemes guanyadors d’aquell any, na Miquela Lladó (una de les persones que fan que els Jocs Florals surtin beníssim any rere any) va dedicar-li unes paraules a la meva filla: “El poema més bell d’aquesta nit nom Marta i ha pesat 3’200 kg.”

 Sense ànim de semblar n’Almodóvar recollint el seu Òscar, vull donar les gràcies a gent que m’ha ensenyat el que és POESIA: Gràcies, Miquela, per enriquir-me cada dia amb la teva saviesa. Gràcies també a tu, Malena, crec que feim un bon equip! Gràcies Puri, gran “curranta”, amiga i perfecta organitzadora!;  Cati, sempre tan discreta i imprescindible; la meva peça clau a l’escola, Irene: sense tu no me faria tan feliç la meva feina; tutores de 4t d’ESO, Merche, Paula, Lina, sempre disponibles pel que faci falta, Tomeu, per ser un historiador amb ànima de poeta; Miquel, per ser un home de ciència tan enamorat de les lletres; Laureta, per voler llegir poemes adolescents a l’escenari; Viki, per compartir infanteses; Cris, per ser tan jove!!; Tracy, because you’re so lovely!!; Catalina, per compartir amb mi tantes i tantes confidències; Toni Pascual, per adreçar-me els millors versos en moments clau de la meva vida; i un llarg etcètera de gent que em fa tan fàcil la meva feina i que fa que cada dia sigui un poema. A tots els meus companys, vos estim! I a vosaltres, alumnes, gràcies per no perdre mai la il·lusió i per recordar-me l’adolescent que un dia vaig ser.