Tag Archives: Filologia

Susanne Seeler • Fa… 17 anys !

Estàndard

     

     Per una d’aquelles casualitats de la vida, l’altre dia vaig mirar la pàgina web del col·legi i vaig veure „XXV Jocs Florals… aniversari“. Vaig pensar: què bé, encara continuen amb els Jocs després de tants anys! Però va ser al cap d’una estona llarga que realment em vaig adonar del que significaven 25 (!!!) anys. Els “meus” van ser els vuitens, i clar, sóc de lletres de tota la vida, vaig trigar un poc a calcular els anys que havien passat i, la veritat, em vaig espantar una mica….

     Aquell mateix vespre vaig obrir l’album de fotos de SanCa, i entre els records de Jaca-Andorra-Londres-París d’una banda i tota una col.lecció de profes al seu despatx, de passadissos i patis i aules de l’altra, vaig trobar aquestes tres fotos dels Jocs Florals que us envio. Sempre he pensat que a Sant Gaietà he tingut realment GRANS professors, no només pels seus coneixements de la matèria, sinó també per la capacitat de guiar-nos en la cerca del propi camí a la vida.

     I les sorpreses no acaben mai. Des del dia que casualment vaig sentir en Tomeu Orell a IB3 ràdio (va sortir no sé quina paraula en alemany que va pronunciar perfectament! Ni punt de comparació amb l’intent del 1994 de dir “Johann Gottfried von Herder” com toca…..) fins que fa poc vaig llegir la col.laboració al blog d’en Miquel Tallada. Mai no hauria pensat que hi hagués vida (poètica) més enllà de la taula periòdica i dels hemisferis de Magdeburg…    

     Però ja que esteu d’aniversari, vull aprofitar per donar les gràcies a dues persones molt especials que em van fer estimar la llengua catalana: na Puri i na Malena. Quan vaig començar segon de BUP, no entenia ni una paraula de català. Acabava d’arribar, a casa meva es parlava alemany, i hauria estat exempta per tres anys, el temps exacte per acabar COU i lliurar-me de l’examen de català a Selectivitat. Però em semblava una mica absurd no assistir a les classes de na Puri com a oient, al menys per intentar aprendre alguna cosa de la llengua d’aquí. Així que poc a poc vaig anar aconseguint no escriure malament totes i cada una de les paraules dels dictats, em vaig estudiar els diacrítics, i aquell any la meva aportació als Jocs Florals va consistir en tocar la guitarra per a acompanyar la lectura d’alguns poemes. A final de curs vaig intentar llegir Bearn. Primera frustració: no vaig entendre res.

    

     Però no em vaig rendir. A tercer de BUP em va tocar amb na Malena, que em va fer descobrir un món encisador que per a mi era totalment nou: el de la literatura catalana. Llegia tot el que podia i així vaig millorar bastant. A COU na Puri va acabar de pulir els detalls i, després d’uns anys, vaig acabar estudiant Filologia Catalana. I vaig tornar a llegir Bearn. I aquest cop sí que ho vaig entendre tot.

     I vaig entendre una altra cosa molt més important, i és que cap llei no aconseguirà transmetre l’amor a la llengua i literatura catalanes com ho van fer na Puri i na Malena. El resultat, uns anys més tard, va ser aquest: encara que jo ja estudiava a la universitat, na Puri em va demanar que escrivís un poema que ella mateixa va llegir als Jocs Florals d’aquell any. Mentre ella llegia s’em va posar la pell de gallina i va faltar poc perquè em caiguessin les llàgrimes. Vaig sentir que, d’alguna manera, aquests eren realment els meus Jocs Florals. En haver acabat de llegir, em va fer pujar a l’escenari per a entregar-me una rosa. Aquesta rosa, estimada Puri, encara la tinc. Gràcies a tú i a na Malena de tot cor per la vostra feina i la vostra dedicació!

ENHORABONA a tots els organitzadors i alumnes participants passats, presents i futurs

i MOLTS D’ANYS!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

Begonya Martínez • Des de l’altre costat

Estàndard

 DES DE L’ALTRE COSTAT

Cada any, quan començam els Jocs Florals, comença a respirar-se un altre ambient a l’escola. Música, cançó, dansa, poemes, càstings… però sobretot, molta, moltíssima il·lusió.

Fa 17 anys (com passa el temps!!) que vaig viure els Jocs Florals com a alumna. L’any 1993 vaig ser la presentadora de la vuitena edició (quan en Miquel Tallada i na Puri m’ho varen proposar, me vaig posar a pegar bots!!) Dos anys més tard vaig guanyar el tercer premi obert amb un poema dedicat al primer amor, que no s’oblida mai. Amb el temps, he de dir que he trobat aquell poema molt cursi, però a la vegada molt sincer i molt, molt adolescent.

Ara ja fa uns quants anys que estic a l’altre costat; i l’experiència dels Jocs Florals, ja com a professora, és encara més enriquidora. Els Jocs Florals han canviat molt. Abans, els professors havien de demanar per favor que els alumnes s’atrevissin a llegir un poema o tocar el piano damunt un escenari (quina vergonya!!). Avui, em canvi, hem de fer càstings perquè, malauradament, no tothom pot fer allò que li agradaria fer. I aquesta és, sens dubte, la part més difícil. Haver de trencar il·lusions, haver de dir que no a adolescents que, en definitiva, només volen participar en un acte que ens emociona a tots. Des d’aquí, gràcies a tots per la vostra comprensió.

Els Jocs Florals han jugat un paper important  la meva vida. Vaig decidir estudiar Filologia Catalana després de “respirar” els versos de Vicent Andrés Estellés i de Josep Maria Llompart en els Jocs Florals de 1993. Però sens dubte l’anècdota que més m’emociona de totes les viscudes és el naixement de la meva filla durant els Jocs Florals de 2008. M’han contat que, abans de llegir un dels poemes guanyadors d’aquell any, na Miquela Lladó (una de les persones que fan que els Jocs Florals surtin beníssim any rere any) va dedicar-li unes paraules a la meva filla: “El poema més bell d’aquesta nit nom Marta i ha pesat 3’200 kg.”

 Sense ànim de semblar n’Almodóvar recollint el seu Òscar, vull donar les gràcies a gent que m’ha ensenyat el que és POESIA: Gràcies, Miquela, per enriquir-me cada dia amb la teva saviesa. Gràcies també a tu, Malena, crec que feim un bon equip! Gràcies Puri, gran “curranta”, amiga i perfecta organitzadora!;  Cati, sempre tan discreta i imprescindible; la meva peça clau a l’escola, Irene: sense tu no me faria tan feliç la meva feina; tutores de 4t d’ESO, Merche, Paula, Lina, sempre disponibles pel que faci falta, Tomeu, per ser un historiador amb ànima de poeta; Miquel, per ser un home de ciència tan enamorat de les lletres; Laureta, per voler llegir poemes adolescents a l’escenari; Viki, per compartir infanteses; Cris, per ser tan jove!!; Tracy, because you’re so lovely!!; Catalina, per compartir amb mi tantes i tantes confidències; Toni Pascual, per adreçar-me els millors versos en moments clau de la meva vida; i un llarg etcètera de gent que em fa tan fàcil la meva feina i que fa que cada dia sigui un poema. A tots els meus companys, vos estim! I a vosaltres, alumnes, gràcies per no perdre mai la il·lusió i per recordar-me l’adolescent que un dia vaig ser.