Tag Archives: gràcies

9 de maig. 2O hores. 29ens Jocs Florals. Malena Gual

Estàndard

ball

Després d´una intensa setmana d´assajos i convivència carregada de nirvis, il·lusions i projectes compartits a la fi, arribaren divendres els VINT–I-NOVENS JOCS FLORALS ! Un horabaixa solejat, entrades esgotades, tot a punt … I ara només ens queda donar-vos les GRÀCIES a tots i cada un de vosaltres : lectors, presentadors, músics, artistes, col·laboradors … perquè una vegada més amb la vostra entrega i dedicació heu donat forma al meravellós misteri de convertir aquest acte en un acte inoblidable. ImatgeImatge

Un record a l´interior. Michel Massanet

Estàndard

Michel

La veritat que els Jocs Florals són una experiència que ningú s’hauria de perdre. Encara que d´entrada fa molta vergonya sortir a l’escenari  ja que saps que hi ha  molta gent mirant-te, el director amb cara seriosa esperant que no facis cap beneitura,  els teus pares somrient orgullosos … La sensació de passar de tota la pressió i por que et dóna sortir a l’escenari, ja sigui llegint un poema, com a tramoista, com a presentador, o simplement en una actuació, i passar a que tot surti bé, et dóna una satisfacció interior increïble que  pot durar molts dies.

Recordo els primers assajos, quan jo i altres companys  vam estar prop de no participar en els Jocs perquè no hi havia res que ens empenyés a fer-ho, i encara que al final no desistíssim, després ens vam adonar que si ens haguéssim rendit, haguéssim deixat passar una experiència inoblidable.

Sempre hi haurà una imatge, una cançó, una olor, un poema que recordaràs i que et portarà a reviure  els Jocs Florals. I el que mai s’oblidarà  és la setmana que vivim a la sala del teatre assajant per als Jocs. Van ser cinc dies en què es treballàrem molt, malgrat que entre poema i poema teníem temps per descansar, jugar amb els amics a la DS etc, però si una cosa té aquesta setmana  és que és totalment diferent a les restants setmanes del curs.  Amb les prop de 40 o 50 persones que actuaran en els Jocs Florals i al costat de Malena, Begoña, Miquela, etc, s’estableix un vincle de confiança i una unió enorme. Fa que tot 4rt d’ESO sigui una sola persona, que puguis conèixer gent amb la qual potser  mai no  ho havies ni parlat amb la que potser a BTX hauràs de conviure …

Jo vaig estar a la XXVII edició, una edició especial perquè érem pocs els que volíem participar activament i ho vam poder fer tots o quasi tots, però va ser sobretot especial perquè era l’últim any en què ens acompanyava na  Miquela Lladó  i vam tenir la sort d’estar amb ella i poder fer-li una sorpresa i dedicar-li  aquella edició. Espero que en les futures edicions pugui participar, perquè de veritat és un luxe gaudir-ne.

Tomeu Orell • Mots del Mantenidor dels Jocs 2010

Estàndard

El patchwork dels Jocs Florals

“sovint els adults ens obstinam en valorar més

la forma que el fons de les coses,

i convendria que en això no ens agafàssiu

precisament com a model”

Laura Ferreras • Un vespre màgic

Estàndard

     Aquest és el meu cinquè curs com a professora de Llengua Castellana i Literatura al Col·legi San Cayetano i encara record l’emoció que vaig sentir quan vaig assistir per primer pic als meus primers Jocs Florals. Però, des de fa dos anys, he de confessar que els Jocs Florals tenen una altra significació per a mi.

     Na Begonya estava embarassada i na Puri em va proposar lleg ir amb na Miquela Lladó els poemes guanyadors. Mai oblidaré aquell dia. No va aturar de ploure i va ser un vespre màgic amb l’arribada d’una nova estrelleta al cel: na Marta. Com na Begonya, jo no puc oblidar es moment quan na Miquela digué: El poema més bell d’aquesta nit nom Marta i ha pesat 3’200 kg.”

     Vull donar-vos a tots les gràcies per haver-me deixat formar part d’aquest festa de la poesia, per la qual cosa, vull expressar la meva admiració a tots els meus companys i amics que formen part dels Jocs Florals: a na Puri i en Miquel Tallada per ser els pares de la genial idea i per la vostra constància per dur a terme, any rere any, aquest meravellós projecte; a na Miquela per la seva saviesa i elegància en fer les coses, a na Malena i na Bego per l’aire fresc i jove que li estau donant aquests anys als Jocs i tota la feina que feis als assajos. A tots els que heu participat i participau encara, en aquesta fantàstica experiència que celebra la poesia: Padre Pablo, Tomeu, Toni Pascual, Pare Pere Estelrich, Pere Estelrich, Pare Toni, Cristóbal, Nuria, membres del jurat, direcció… GRÀCIES.
     Però, si em permeteu, voldria donar les gràcies a la que, per jo, és la peça fonamental del Jocs, a aquella sense la qual, aquest 7 de maig no tendria sentit: als alumnes.

GRÀCIES A TU
A tu, que has deixat tots els teus sentiments, experiències i inquietuds als teus versos.

A tu, que estaràs tremolant, assegut a la teva cadira, esperant si l’interior del sobre conté el teu nom.
A tu, que dónes sentit a aquest certamen de poesia que ens recorda que la nostra llengua encara és viva.

A tu, que  em permets per uns minuts posar-me a la teva pell i sentir com tu.

A tu que em confies el teu poema perquè el pugui recitar damunt de l’escenani i transmetre per al públic tot el que hi ha al teu interior.

A tu, que em concedeixes l’oportunitat de posar la meva ànima, el meu cor i la meva passió a l’hora de llegir els teus versos, perquè sense TU, els Jocs Florals no tendrien sentit.

GRÀCIES

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a 

 jocsflorals25@hotmail.com 

Cati Ramon Verger • Uns Jocs inoblidables

Estàndard

    

     Me’n record quan vaig començar a fer feina al col·legi substituint na Begonya perquè havia estat mare del seu primer fill, en Joanet. Va ser llavors quan vaig saber que a Sant Gaietà cada any (cada primavera, com la que canta Maria del Mar Bonet) s’organitzaven uns Jocs Florals on els protagonistes eren i són els alumnes de 4t d’ESO.

     Fou a partir d’aquell moment quan vaig entrar en contacte amb els Jocs de la mà de na Puri, na Malena, na Begonyana Miquela; va ser així com vaig començar a assistir als assajos i em va envoltar la passió i la il·lusió amb la que treballen professors i alumnes, per tal que any rere any els Jocs siguin inoblidables. 

     Encara avui m’emociona veure com els alumnes que he tengut a classe aprenen a declamar un poema, a sentir-lo i a transmetre’l, com es preparen balls i actuacions musicals, però sobretot el que més m’impressiona es comprovar l’esforç, l’entusiasme i la il·lusió dels alumnes de quart d’ESO per tal que puguem gaudir la màgica nit dels 25 vint-i-cinquens Jocs Florals plena de poesia i  d’il·lusió.

     Només em queda donar les gràcies a tots els professors i alumnes que fan possible que cada mes de maig rebem el meravellós regal dels Jocs Florals. GRÀCIES A TOTS !!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a  jocsflorals25@hotmail.com 

Esperança Ferrutxe i Esperança Buchens • Una tintada de blanc

Estàndard

     Tot just fa 25 anys de les primeres onades dels primers Jocs Florals, plens d’il·lusions, i ja tenen una tintada del blanc de la flor de l’ametller.

     Gràcies per la vostra dedicació i per contribuir a fer estimar amb força als nostres joves la bellesa d’un poema.

    Any darrere any, els nostres alumnes han fet de cada interpretació una vetllada inoblidable, on han demostrat que tots tenen un fons ple d’amor per interpretar la màgia de les paraules.

     Per això, s’ha d’agrair al professorat la tasca desinteresada per una obra tan valuosa. Per sempre la nostra admiració i felicitació a l’equip dels Jocs Florals.

Catalina Penyafort • Un ventall de gràcies poètiques

Estàndard

     Voldria trobar els mots adequats per fer-vos arribar la intensitat de les meves emocions, sensacions i més d’un calfred viscut als Jocs Florals els darrers 25 anys. Difícil!!!!! 

     Per a mi sempre ha estat més senzill fer poesia que no parlar de poesia; escriure poesia és per mi una tasca encisadora, engrescadora i a l’hora fascinant. Darrerament he pogut ésser confident de les inquietuds i secrets dels nostres poetes i veure com amb la poesia troben consol per curar les seves primeres ferides d’amor.

     Ah, L’AMOR… Hermosa paraula. Ja ho diu el poeta: “Vull cantar a l’amor, al primer, al darrer, al que fa patir, al que vius un dia”  Alguns amics d’aprop saben ben bé el poder seductor que per a mi tenen les paraules. M’agradaria amb aquest escrit encetar un VENTALL DE GRÀCIES POÈTIQUES:

     PER A TU. Biel, gràcies per contar-me el que sents i el que no sents, els teus desitjos, records, tristors, soledats, inquietuds. Gràcies infinites per compartir poesia amb mi reivindicant sempre la tendresa, gràcies pels bons moments en que quasi m’has fet tocar amb un dit al cel!!!   Hermosa paraula la TENDRESA.  

     Gràcies, Tomeu i Malena, per la idea d’obrir un blog que a poc a poc ha anat derivant en un contagi d’inquietuds per compartir records, vivències i experiències i, a la vegada, ens ha fet retrobar amb alguns bons alumnes que ens han fet arribar els seus escrits esquivant la distància que ens separa (…la tecnologia!!!!!).   Hermosa paraula la de COMPARTIR.

     Gràcies molt sentides a Toni Pascual: no saps com t’agraeixo com just filat el teu discurs del Jocs Florals em mostraves confidencialment els teus escrits. No basta “dir coses”, Toni, la gràcia està en dir-ho bé i d’això TU m’has mostrat l’essència per crear poesia: la teva sensibilitat. Any rere any enyoro la teva presència i els teus escrits. Ho saps!!  Hermosa paraula la SENSIBILITAT.

     Gràcies Puri perquè, malgrat els anys, segueixes mirant el futur engrescant els joves poetes de 4rt d’ESO, convidant-los a experimentar amb el llenguatge la difícil tasca de   traslladar al paper les seves emocions i els seus més íntims secrets fins arribar al moment sublim: la creació d’un poema. Gràcies pel record de ton pare al teu escrit… Saps, darrerament els meus poemes han deixat de banda (una mica només) la passió jovenívola per obrir una porta cap als  record i l’enyorança del meu.   Hermosa paraula L’ENYORANÇA.   Te n’adones que el teu nom s’escriu amb la “P” de POESIA???

     A en Miquel, en Miquel nostro, “es Tallada”, aquell que hi és però no hi és… Aquell científic que calladament escriu poemes de tant en tant, podria dir-li gràcies quasi cada dia!!!! Gràcies Miquel per tot, i quan dic per tot ÉS PER TOT.

     Miquela: si em toqués sa loteria jo també em compraria un saler de sol !!!  Ets energia, vida, entusiasme, creativitat… PASSIÓ. Penso que és la millor paraula per definir-te. Ets una apassionada del que sents i del que vius i assaboreixes la vida en tots i cada un dels teus alens. Gràcies per cantar com només TU saps “Mai donis per finit…” de Miquel Àngel Riera (entre d’altres). M’entusiasma!!! Gràcies per fer Música de la Poesia i per cantar Poesia amb Música.   Hermosíssima paraula la PASSIÓ.

     Gràcies Malena i Begos per les hores de preparació i assaig invertides en crear any rere  any una nit màgica plena d’il·lusió, poesia i roses. Gràcies Malena pel bon gust i exquisidesa amb que tens cura de tots i cada un dels detalls d’aquesta nit primaveral.

     Per acabar vull dir que tenc una estima personal pels Jocs Florals de fa dos anys. Vaig enyorar molt l’absència (més que justificada) de na Begonya; aquell maig de 2008 just acabava de substituir la rosa per a tenir entre les seves mans per un petit  poema de carn i os anomenat Marta. Com bé va dir na Miquela quan va llegir el nom del guanyador, tot quedava en família !!!

     Aquella nit, s’estrenà com a nou orador el P. Pablo i ho va fer recordant que només un jove de 15 anys era capaç d’escriure les mes belles PARAULES D’AMOR. Gràcies P. Pablo per parlar de Serrat:

Paraules d’amor

senzilles i tendres

no en sabíem més

teníem 15 anys”.

     Per si aquella nit em faltés res, vaig tenir la sort d’escoltar el poema guanyador de la   boca de na Miquela, aferrada a la mà del meu espòs, i asseguda envoltada dels meus imprescindibles i alhora insubstituïbles AMICS de sempre: en Pep i Miquel. Em sento molt afortunada per tenir-vos sempre a prop. Gràcies per ser-hi i fer-me sentir que hi sou. Hermosa paraula l’AMISTAT

     Ens veurem tots el proper 7 de maig a la nit de la il·lusió, les roses i la

P………………………………passió.

O………………………………….olor.

E……………………………essència.

S………………………..sensibilitat.

I……………………………….il·lusió.

A………………………………..amor.

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a

 jocsflorals25@hotmail.com 

Puri Reus • Brollador de sentiments

Estàndard

     He conviscut amb els Jocs Florals mitja vida, mai més ben dit, i quan vaig començar a participar en aquesta aventura, no em podia ni imaginar que un 7 de maig de 2010, celebraríem els 25 anys dedicats a la poesia i a la cultura catalanes. Dit així sona com a molt acadèmic, però en realitat el que ha predominat tots aquests anys han estat els sentiments.

No puc oblidar aquell horabaixa de les vacances de Nadal del curs 1985-86, quan parlant amb mon pare de la idea d’en Miquel Tallada de fer una activitat relacionada amb la cultura lligada a 2n BUP, ell, amb aquella manera que tenia d’explicar les coses, em contà com son pare i per tant el meu avi, participava en l’organització dels Jocs Florals que se celebraven a Felanitx, abans de la Guerra Civil. Tot el que em va explicar em va fascinar: els poetes novells que hi participaven, la manera d’entregar els poemes en plica, el discurs a cada edició del Mantenidor, l’emoció de l’entrega de la Viola, l’Englantina i la Flor Natural, com s’aconseguia esser Mestre en Gai Saber… Després de les vacances li vaig explicar a en Miquel aquella conversa i li vaig proposar fer el mateix a l’escola. Es va entusiasmar i des d’aquell moment vam començar la llarga travessia que ens ha dut fins al 25 aniversari.

   Al llarg d’aquest camí jocfloralesc, m’han passat moltes coses, la immensa majoria magnífiques, doncs els companys de viatge han estat fantàstics: en Miquel Tallada, na Miquela Lladó, el Pare Estelrich –amb el seu suport i alguna que altra renyada, que en el fons ens ajudava a millorar any rere any–, en Toni Pascual, na Nuria amb els seus meravellosos decorats, en Pere Estelrich que tants anys va fer de Mantenidor, i tots els professors i professores que han anat passant per la tutoria de 2n.BUP/4t.ESO i pel Departament de Català (impossible anomenar totes les persones que durant 25 anys han posat el seu granet de sorra perquè tot sortís bé).

     També he implicat la família que, realment, han estat molt pacients, doncs aguantar els meus nervis edició rere edició, és per fer-los un monument, a més sempre s’han deixat dur pel meu entusiasme i han participat en tot el que els he demanat. En Toni, el meu marit, m’ha ajudat sempre amb la part informàtica: passar el guió a net, copiar poemes que després llegien els alumnes…, vaja el que fes falta. Els meus fills també han passat pels Jocs Florals i cada un ho va viure de manera diferent. L’Anna em comenta que va gaudir d’escriure els tres poemes que va presentar, amb dos d’ells va guanyar un premi; em comenta també el feliç que la va fer ser triada per presentar una de les parts de l’acte, l’entrega de premis; em diu que mai li havien tremolat tant les cames. En canvi en Jaume diu que ho va passar malament a 4t.ESO per trobar un tema pel seu poema, però ho va consultar amb l’Anna i ella li va dir que fos fidel als seus sentiments i va decidir escriure sobre futbol i encara que no va guanyar, també va gaudir de la festa i de llegir un poema.

     Però, vos he de confessar que, cada any, el que més m’ha arribat al cor han estat les reaccions dels meus alumnes: com tots i cada un durant 25 anys han escrit el seu poema, com han col·laborat en la preparació, com he vist els seus ulls brillar d’emoció el dia de l’acte i, el més important, com hem estat capaços a cada una de les edicions de convertir-nos en un grup homogeni amb una il·lusió comú. A tots i a cada un MOLTÍSSSIMES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      I ara ha arribat el relleu, persones emocionades amb aquesta iniciativa com el Padre Pablo, el Padre Toni, en Tomeu Orell, Na Malena o na Begonya, entre d’altres, que em permeten caminar amb ells, pel camí jocfloralesc, per seguir treballant en aquesta aventura que ha estat una constant per a mi, durant mitja vida.

Gràcies i una besada a la gran família dels Jocs Florals!

jocsflorals25@hotmail.com

Maria Orell • Tots m’han tret un somriure

Estàndard

Llegint tots els comentaris, me n’he adonat que tots m’han tret un somriure.

Els meus Jocs Florals varen ser els vint-i-tresens i com ja han dit els meus amics, va ploure!

Malgrat aquest fet, els record com una de les nits que mai oblidaré, però no tan sols aquella nit, sinó també els dies, les setmanes o els mesos anteriors, en els tallers de poesia o quan, per febrer, comencen els càstings i, a partir d’aquell moment, dediques un dia a la setmana per preparar-te per al gran dia.

La setmana abans és quan aquesta preparació s’intensifica, però també s’intercalen moltíssims moments de rialles, nirvis, cançons… Record com si fos ara, els monòlegs que feia n’Enzo a l’escenari al temps de descans, o els números de ball de’n Miki escarnint a les ballarines. A més a més, em va encantar l’ambient que es respirava dins aquell saló durant els primers dies de maig en que a fora feia un sol… i totes volíem sortir per aconseguir estar un poc més morenes per tal que el vestit ens quedàs millor J Era un ambient de companyerisme, en el que compartíem el berenar o alguna que altra revista per als moments de temps lliure.  Record també que el darrer dia les nines vàrem dur les sabates a l’escola per practicar allò de caminar amb aquells tacons altíssims per l’escenari (llavors no va servir de res, perque amb tota la pluja que va caure, les sabates acabaren xopes i per no caure havies de caminar ben a poc a poc!!).

Estic desitjant que arribin els Jocs d’aquest any perque seran els darrers que viuré essent alumna de l’escola i, a més a més, la meva germana hi participa.

Esper que els Jocs Florals durin molts anys més perque són un moment que els alumnes de San Cayetano recordarem sempre.

Toni Pascual • Esser secretari dels Jocs ( i quelcom més )

Estàndard

Hola blogers…

He llegit els vostres records i comentaris, i m’han entrat ganes d’escriure, perquè crec que he viscut el jocs florals d’una manera ben distinta.

Per començar ara fa 25 anys els vaig veure néixerAleshores jo era secretari del col·legi i Na Puri -mare de la criatura, em va demanar que figurés com a secretari del jurat dels Jocs. Jo encantat. Només havia d’assistir a les reunions per triar els premis i durant l’acte dir unes paraules explicant l’actuació del jurat. Els anys següents es va repetir la mateixa història i no sé exactament com, però va anar sorgint un equip d’entusiastes que unes setmanes abans del jocs… al mateix temps que els alumnes es barallaven, cada un amb el seu poema, feien tot el que sabien i més per no fallar. Per no defraudar els alumnes, per no defraudar els familiars que vindrien, per no defraudar els altres professors i per no defraudar al mateix col·legi, per que ben aviat fórem conscients  que els Jocs Florals marcaven un estil, una manera única de fer i viure la poesia i una marca de qualitat en el món de l’ensenyament.  A l’equip, sempre dirigit per Na Puri, hi podíem trobar en Pere Estelrich –que va fer de mantenidor un munt d’anys- Na Nuri – preparant els decorats per l’escenari -, en Cristóbal dirigint la confecció dels murals de la convocatòria, en Miquel embolicat amb el programa de mà, na Miquela i els seus assajos, en Pere Pascual preocupat per muntar un projector de vídeo quan encara no en  teníem cap, en Toni com a secretari. I cada any hi havia canvis i incorporacions. En Tomeu, en Xisco Juan Ferrer, na Malena, Na Laura, Na Begonya, Na Cati…

Record que un any el matenidor va ser el P. Antoni Oliver…

Jo, en el parlament del secretari dedicava dues paraules als guanyadors, quatre o quaranta-quatre als perdedors, i algunes a la poesia, aprofitant alguna anècdota simpàtica. De tant en tant em permetia una sortideta del previst com un any que vaig fer un petit collage amb frases i versos de na Gloria Fuertes. Crec  que és una bona mostra de com ens divertíem preparant els Jocs Florals:

 La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies
com estimulant i antidepressiu,
sense data de caducitat.
La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies
perquè fa que t’agradin tots els colors de la pell,
et dóna tones de sensibilitat
i et fa estimar als seixanta anys, igual que als quinze , o més.
Et fa veure que tot temps passat va ser pitjor,
i el millor del passat és que ja ha passat.
Et fa pensar taula i dir cadira
i constatar que quan estimes aprens geografia.

 La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies,
com una  immensa aspirina
que rodolant pels problemes
cura tot el que toca…

Salutacions a tots els blogers.
Toni Pascual.