Tag Archives: Irene

Sisè, cinquè i quart premi guanyadors de QUART D´ESO

Estàndard

SISÈ PREMI –  JAUME RIPOLL

Em donares la vida,

em guiares per ella,

em llevares la vida,

un matí de tempesta.

Avui brillen estrelles,

tu ets entre elles,

enveja tenen totes,

d’estar amb mi cada vespre.

Estenc la mà i no hi ets,

endavant, endavant em deies,

exemple a seguir eres,

coratge i valor tenies.

Tants valors en una persona,

lliçons, ensenyances que mai s’obliden,

encara patint una malaltia,

em seguies donant consells, com el primer dia.

De la teva presència estic necessitat,

sentir la teva calor vora meu,

recordar moments d’alegria i felicitat,

però sé, que això mai podrà passar.

Em donares la vida,

em guiares  per ella,

em llevares la vida,

un matí de tempesta.

CINQUÈ PREMI. PILAR ROIG

AMOR PER TU

Sé que ho comprens, però et fa llàstima,

llàstima pensar que he crescut,

que vull viure la vida,

obrir portes tancades

i tancar aquelles que em fan mal.

Sé que no em deixaràs caure

i eixugaràs les llàgrimes vessades;

que només tu em faràs sentir a gust

i m’acolliràs en els moments més dolents

i en els bons, també.

M’has recolzat i animat,

aconseguint que seguesqui endavant,

lluitant pel que vull de veritat.

M’has curat les ferides

i abraçat en les nits de dolor.

He vist els teus ulls mirant-me créixer,

he vist como la teva mà s’estenia,

i jo, feliç, te l’agafava.

He crescut i per tu, encara som petita.

Però si te n’adones, ja no et sent cantar.

Cantar aquelles cançons de bressol per aconseguir dormir_me,

o aquelles carícies a l’esquena.

Ara ja no t’has d’acotar per abraçar_me,

besar_me o acariciar_me.

He après que rendir_se

no és més que tirar_se al terra.

He après que el teu nom no és simple.

També du: “amor de mare”.

 

QUART PREMI QUART D’ESO. IRENE SOLER 

Intitulat

Si pogués fer alguna cosa per tornar enrere,

ho faria, aturaria tots els rellotges del món,

mouria cel i terra només per acomiadar-me de tu,

per tornar a sentir-te, per tornar a mirar-te.

M’agradaria poder agafar-te la mà,

estimar-te cada dia com si fos el darrer,

jugar a la pilota com si fóssim nins petits,

abraçar-te fins ofegar-me…

Eres tu el que em cuidaves als vespres,

el que vigilaves si dormia i venies si plorava,

el que venies a acomiadar-te fins a la porta cada matí,

i el que has donat la vida per nosaltres.

Ens quedaven moltes coses per fer, per gaudir,

però sé que l’estel més brillant del cel, va per tu.

Pot ser no ens acompanyis cada dia,

però estaràs al meu cor durant tota la meva vida.

Peter Pan tenia raó, hem de ser sempre nins,

gaudir de la vida sense cap problema;

tenies el cor més gran del món,

per això t’estimàrem com ho feia Buzz Lightyear,

fins a l’infinit i més enllà.

A tu, petit.

Irene Pascual • Els jocs, un patchwork de records !

Estàndard

Quan penso en  els Jocs Florals m’agrada imaginar-me una gran manta de patchwork, una manta confeccionada per diferents trossets de tela que formen figures, i enllaçades unes amb les altres formen un hermós conjunt de colors i formes. Aquest cop, teixida per tots i cada un dels participants d’aquests 25 anys de Jocs Florals. Cada un dels teixidors s’ha encarregat de crear el seu propi dibuix, així com en el seu día va crear el seu propi poema i tota la història que envolta el seu vespre dels Jocs Florals. Hi ha molts dels participants que varen escollir teixir una història d’amor, altres una gran història d’amistat, n’hi ha d’altres que triaren l’emoció i la sorpresa, la tendresa o l’unitat.

Cada vegada que es recorda aquell vespre de maig de tant d’anys seguits hi ha una emoció comuna que ens uneix a tots, i fa que, encara que no ens coneguem, formem aquesta gran familia d’alumnes, exalumnes i professors de la nostra escola.

A tots vosaltres, ara companys i llavors professors d’aquella alumna enamorada de quinze anys, que m’heu recordat durant tants d’anys que totes aquelles paraules que sortien d’un capet ple d’il.lusions tenien el seu so i musicalitat.

I a tots voltros alumnes de quart d’ESO, disfrutau teixint el vostre poema i la vostra història, i recordau que passareu a formar part d’aquesta gran família que envolta els Jocs Florals.

ptorio.files.wordpress.com/2006/12/patchwork-quilt.jpg

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?.

  Qui ets tu
que a les fosques m’inspires
quan amb clau tanc el meu món?.

  Sent que el teu cor m’envolta
i que el teu cor batega aprop del cor meu,
però no trobo la mirada dels teus ulls
i el teu nom se m’escapa, fos com la neu.

  Qui ets tu
que sense llavis em beses
quan rendit s’adorm el cos?.

  Qui ets tu
que sense braços m’acarones
quan somnio que és hora de despertar?.

  Sento que com un imant m’atreus
i que sense paraules em captives
però no trobo la calor del teu pols
i el teu esperit em fuig com una espira.

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?