Sempre havia sentit parlar dels Jocs Florals . La gent deia que era una nit única i inoblidable , quan ho sentia pensava: “ no deu ser per tant , deu ser com tot el que hem fet anys enrere”
I ara dic : Com que no devia ser per tant? Tenien tota la raó… és una experiència inoblidable, meravellosa, és difícil poder descriure-ho en paraules …
Companys de 4rt d´ ESO , gaudiu-ho des del 1r càsting fins el dia més esperat .
Un consell, intenteu superar el nirvis i demostreu el vostre talent . A mi el nirvis me varen superar , la meva participació musical, juntament amb la meva companya Aina no va sortir tal i com esperàvem però això no ens va llevar la il·lusió de seguir el ball i donar tot el millor de nosaltres . Era un espectacle nou que no s´havia fet mai , aprofitàrem que havien reformat l´Auditòrium per fer un de ball ambs el llums de neó i després acompanyàvem el ball amb un poema de la generació del reciclatge! Recordo que quan vaig trepitjar l’escenari el dia dels Jocs , no tenia res a veure amb els dies de asssajos, les cames em tremolaven , la veu no em sortia … Però només quan hi dúiem dos minuts els nirvis se ´n varen anar … Per això vull dir-vos que no us preocupeu si teniu nirvis , se´n van tots sols ! Segur que vosaltres els superareu just entrar per la porta de l’escola ! 🙂
Molt d’ànims i a gaudir-ne com jo vaig fer …