Tag Archives: jocs

Nirvis que se´n van tots sols …. Anna Amengual

Estàndard

Sempre havia sentit parlar dels Jocs Florals . La gent deia que era una nit única i inoblidable , quan ho­ sentia pensava: “ no deu ser per tant , deu ser com tot el que hem fet anys enrere”

I ara dic : Com que no devia ser  per tant?  Tenien tota la raó… és una experiència inoblidable, meravellosa, és difícil poder descriure-ho en paraules …

Companys de 4rt d´ ESO , gaudiu-ho des del 1r càsting fins  el dia més esperat .

Un consell, intenteu  superar el nirvis  i demostreu el vostre talent . A mi el nirvis me varen superar , la meva participació musical, juntament amb la meva companya Aina no va sortir tal i com esperàvem però això no ens va llevar la il·lusió de seguir el ball i donar tot el millor de nosaltres . Era un espectacle nou que no s´havia fet mai ,  aprofitàrem   que havien reformat l´Auditòrium  per fer un de  ball ambs el llums de neó i després acompanyàvem el ball amb  un poema  de la generació del reciclatge! Recordo que quan vaig trepitjar  l’escenari el dia dels Jocs , no tenia res a veure amb els dies de asssajos, les cames em tremolaven , la veu no em sortia … Però només quan hi  dúiem dos minuts els nirvis se ´n varen anar … Per això vull dir-vos que no us preocupeu si teniu nirvis , se´n van tots sols ! Segur que vosaltres els  superareu just entrar per la porta de l’escola ! 🙂  

Molt d’ànims i a gaudir-ne com jo vaig fer … 

La Nit dels Jocs Florals 2013 en imatges

Estàndard

Divendres passat celebràrem els Jocs Florals. T’ho vares perdre?

Clicant en aquest enllaç trobaràs una quarentena de fotos

d’aquella emocionant nit poètica.

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.254956521312348.1073741867.200113350129999&type=1

Jocs Florals 2013

Sisè, cinquè i quart premi guanyadors de QUART D´ESO

Estàndard

SISÈ PREMI –  JAUME RIPOLL

Em donares la vida,

em guiares per ella,

em llevares la vida,

un matí de tempesta.

Avui brillen estrelles,

tu ets entre elles,

enveja tenen totes,

d’estar amb mi cada vespre.

Estenc la mà i no hi ets,

endavant, endavant em deies,

exemple a seguir eres,

coratge i valor tenies.

Tants valors en una persona,

lliçons, ensenyances que mai s’obliden,

encara patint una malaltia,

em seguies donant consells, com el primer dia.

De la teva presència estic necessitat,

sentir la teva calor vora meu,

recordar moments d’alegria i felicitat,

però sé, que això mai podrà passar.

Em donares la vida,

em guiares  per ella,

em llevares la vida,

un matí de tempesta.

CINQUÈ PREMI. PILAR ROIG

AMOR PER TU

Sé que ho comprens, però et fa llàstima,

llàstima pensar que he crescut,

que vull viure la vida,

obrir portes tancades

i tancar aquelles que em fan mal.

Sé que no em deixaràs caure

i eixugaràs les llàgrimes vessades;

que només tu em faràs sentir a gust

i m’acolliràs en els moments més dolents

i en els bons, també.

M’has recolzat i animat,

aconseguint que seguesqui endavant,

lluitant pel que vull de veritat.

M’has curat les ferides

i abraçat en les nits de dolor.

He vist els teus ulls mirant-me créixer,

he vist como la teva mà s’estenia,

i jo, feliç, te l’agafava.

He crescut i per tu, encara som petita.

Però si te n’adones, ja no et sent cantar.

Cantar aquelles cançons de bressol per aconseguir dormir_me,

o aquelles carícies a l’esquena.

Ara ja no t’has d’acotar per abraçar_me,

besar_me o acariciar_me.

He après que rendir_se

no és més que tirar_se al terra.

He après que el teu nom no és simple.

També du: “amor de mare”.

 

QUART PREMI QUART D’ESO. IRENE SOLER 

Intitulat

Si pogués fer alguna cosa per tornar enrere,

ho faria, aturaria tots els rellotges del món,

mouria cel i terra només per acomiadar-me de tu,

per tornar a sentir-te, per tornar a mirar-te.

M’agradaria poder agafar-te la mà,

estimar-te cada dia com si fos el darrer,

jugar a la pilota com si fóssim nins petits,

abraçar-te fins ofegar-me…

Eres tu el que em cuidaves als vespres,

el que vigilaves si dormia i venies si plorava,

el que venies a acomiadar-te fins a la porta cada matí,

i el que has donat la vida per nosaltres.

Ens quedaven moltes coses per fer, per gaudir,

però sé que l’estel més brillant del cel, va per tu.

Pot ser no ens acompanyis cada dia,

però estaràs al meu cor durant tota la meva vida.

Peter Pan tenia raó, hem de ser sempre nins,

gaudir de la vida sense cap problema;

tenies el cor més gran del món,

per això t’estimàrem com ho feia Buzz Lightyear,

fins a l’infinit i més enllà.

A tu, petit.

Poemes guanyadors de QUART D’ESO (els tres primers premis)

Estàndard

PRIMER PREMI – QUART ESO ( MONTSE BORDOY ) 

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, mil respostes.

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, s’embullen al meu cap.

Qui sóc? Sóc jo.

Jo sóc, tu ets, ell és.

I com sóc? Sóc lliure.

Com petit ocell que vola,

per la immensa aurora

amb l’única preocupació,

de trobar una mica de menjar.

Què faig? De tot!

Gaudir, com un nin petit.

Pensar, com un nin gran.

Camino pel meu present

i si vols em pots donar la mà.

On vaig? Endavant.

I què hi ha? Ho veus?

Futur, quina por!

Futur, espera,

que no tenim cap pressa.

Al cap i a la fi,

tot arriba i tot se’n va.

Només queden els records,

del germà del futur,

el passat.

Somnis, compliu-vos.

Il·lusions, no us trunqueu.

Fantasies fes-vos realitat.

El que volem és viure,

Però potser ens toqui sobreviure.

Malgrat tot,

mai no hem de deixar de somriure.

Mentrestant,

jo  em segueixo demanant:

Qui sóc? Què faig? On vaig?

 SEGON PREMI QUART D´ESO ( JOSE SENACHERIBBO )

La vida

És allà on tot comença.

Poses un peu en la neu.

I el sents, un ambient fred.

Molt diferent al que t’imaginaves.

En el primer contacte,

el sents, el notes.

Un nou cúmul de sensacions t’envaeixen.

Tan estranyes que mai te les hauries imaginat.

La neu, tan lluenta com el sol,

és als teus peus, esperant a ser dominada.

Comences, et prepares

i t’eleves cap amunt, sense pensar-ho.

Dalt de la muntanya

et situes en la línia que limita la vora.

Et quedes o dónes el pas?

Només tu decideixes.

Finalment el fas, emprens el teu camí.

I malgrat els sots i caigudes, arribes a la meta.

Et gires i, què veus?

Unes marques impreses en la neu?

O una llarga història, aquella història

a la qual nosaltres anomenam vida?

TERCER PREMI ( MARINA CASELLAS )

Qui ets tu?, no ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments

Transcorren al meu cap.

Ara te’ls contaré.

Una mirada d’ulls marrons, la terra;

una mirada d’ulls blaus, l’oceà.

Una mirada d’ulls verds, un bosc;

Una mirada d’ulls daurats, els rajos del sol.

Cada mirada, és un món diferent.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Ets per qui m’aixec després de caure;

Ets el llapis que escriu la meva felicitat;

ets l’esborrador que elimina la meva tristesa;

ets l’amor ocult dins el que no sap encara amar;

la primera rialla d’un nin petit,

l’amic que necessit.

Molts pensaments

transcorren al meu cap,

ara te’ls contaré.

Un petó, el llenguatge universal;

un petó, els teus llavis tocar;

un petó, un ocell lliure en volar;

un petó, una forma de demostrar

que et sé estimar.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments transcorren al meu cap.

Amb unes pararules

Te’ls resumiré:

T’estim i t’estimaré.

Els poemes guanyadors del PREMI OBERT per als alumnes de primer i segon de batxiller

Estàndard

PRIMER PREMI OBERT ( PAULA SANS )

Horitzons Verticals

Au, va, deixa-ho anar, torna boig,

cavil·la, rumia… capbussa’t aquí.

Ho veus?

Aquest indret és

superb i imperfecte,

gentil i matusser,

xamós i esquerp…

Tal vegada, els ciutadans siguin

xafarders i silenciosos,

manyacs i combatius,

trafeguts i dropos…

Supòs que et preguntaràs on et trobes,

és un poc intricat d’explicar!

Has perdut mai un imperdible?

Saps que hi ha significats insignificants?

Cerca horitzons verticals…

només així ho sabràs!

Au, va, deixa-ho anar, torna boig,

cavil·la, rumia… marxa d’aquí.

 

SEGON PREMI OBERT ( MAYA TRIAY )

Lluna, dama del cel; no t’amaguis,

no et jutjo.

Secrets també en tenc,

pensaments, records, memòries

ens envaeixen com el vent;

hi és i no el veim.

Ambdues tenim un pou, negre i fosc.

El teu és ple d’anhel,

anhel que lluita amb la impotència.

Els cicles de vida t’impedeixen

conèixer el Sol.

El meu vessa inseguretat, por, angoixa,

esperança.

Jo et dic que el temps tot ho cura,

tu m’afirmes

que allò impossible existeix.

El cor no és mentider, però s’equivoca.

Em consumesc i tu sempre hi ets.

Jo efímera; tu, eterna.

Pareixes la mar, que em beu;

jo el riu. És igual el camí,

sempre a tu arrib.

Te mir, ho saps?

Els núvols no t’amaguen,

ni les estrelles t’oculten

amb el seu resplendor.

Ull de la nit

que sempre m’acompanyes,

quan creixes i decreixes.

Et regal les meves ales,

i amb elles,

la meva llibertat.

 

TERCER PREMI OBERT ( IRINA ANTICH ) 

Amiga estimada,

senyora dels meus pensaments,

lladre de la meva ànima.

Com és que tens aquesta força?

Qui t’ha donat aquest honor?

Qui més ha guanyat la teva perfecció?

Per tu he estat nits en blanc

intentant sentir-te.

Musa dels meus somnis,

princesa d’aquest pobre príncep,

sol dels dies.

He sentit persones

Que t’han anomenat poesia.

Jo prefereixo dir-te: la meva millor amiga.

 

Paraules del mantenidor · XXVII Jocs Florals, 2012

Estàndard

Estimats poetes col·legials, pares i mares, amigues i amics: salut i dilecció. Com en els darrers anys, vull donar les gràcies a les organitzadores dels Jocs Florals per convidar-me a dirigir-vos unes paraules amb motiu de la seva 27ena edició. Emperò enguany el mantenidor dels Jocs ha preparat aquestes paraules en un format diferent, dedicat a una persona ben especial.

http://comescoltiveig.wordpress.com/2012/05/05/xxvii-jocs-florals-2012-%c2%b7-paraules-del-mantenidor/

Cati Ramon Verger • Uns Jocs inoblidables

Estàndard

    

     Me’n record quan vaig començar a fer feina al col·legi substituint na Begonya perquè havia estat mare del seu primer fill, en Joanet. Va ser llavors quan vaig saber que a Sant Gaietà cada any (cada primavera, com la que canta Maria del Mar Bonet) s’organitzaven uns Jocs Florals on els protagonistes eren i són els alumnes de 4t d’ESO.

     Fou a partir d’aquell moment quan vaig entrar en contacte amb els Jocs de la mà de na Puri, na Malena, na Begonyana Miquela; va ser així com vaig començar a assistir als assajos i em va envoltar la passió i la il·lusió amb la que treballen professors i alumnes, per tal que any rere any els Jocs siguin inoblidables. 

     Encara avui m’emociona veure com els alumnes que he tengut a classe aprenen a declamar un poema, a sentir-lo i a transmetre’l, com es preparen balls i actuacions musicals, però sobretot el que més m’impressiona es comprovar l’esforç, l’entusiasme i la il·lusió dels alumnes de quart d’ESO per tal que puguem gaudir la màgica nit dels 25 vint-i-cinquens Jocs Florals plena de poesia i  d’il·lusió.

     Només em queda donar les gràcies a tots els professors i alumnes que fan possible que cada mes de maig rebem el meravellós regal dels Jocs Florals. GRÀCIES A TOTS !!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a  jocsflorals25@hotmail.com 

Miquel Tallada • Una alegria

Estàndard

M’he decidit escriure ple d’enveja sana i d’il·lusió al veure com molts i noms coneguts hi participen i no vull ésser menys, i també per algunes al·lusions nostàlgiques a la meva persona que m’obliguen a posar la meva discreta cullerada a aquest blog, que aprofito per felicitar a tots els que l’han fet possible, des de’n Tomeu, passant per na Malena i als que el manteniu viu amb les vostres opinions i comentaris.
La meva passió per la poesia potser no em deixa ser el suficient objectiu, però al recordar aquestes passades 24 edicions dels Jocs tenc la sensació que entre tots hem fet qualque cosa important, i tot amb l’excusa de la poesia, la música i molt d’afecte. De la mateixa manera que la roba s’amara de l’aroma en un ambient perfumat quan fa estona que hi ets, deixem que el contacte amb la poesia faci que se’ns instal·li al nostre cor i l’olor poètica ens en revolti i penetri. La iniciativa d’aquest blog ens permet reviure molts records, companys, amics… i possibilita el reencontre. És per això que tenc l’esperança de que la vivència amb la Poesia no sigui una anècdota sinó una actitud del dia a dia.

Miquel Tallada i Serra.