Tag Archives: Llach

Clara Font • “Intitulat”

Estàndard

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

(ja vàrem posar el vídeo de l’actuació en directe, Verges 2007, aquí)

Quan vaig veure a la meva germana cantar en els Jocs Florals del seu curs (en què jo encara no estava a San Cayetano) me vaig dir a mi mateixa que jo també cantaria. En el nostre any me’n record que es va imposar que cantéssim en català; me va parèixer raonable en ser una festa que celebra la llengua catalana, però al principi no me va agradar gens la idea perquè el meu accent català no és que soni molt genuí. Com na Macarena i jo no teníem ni idea de quina cançó cantar, ens la van escollir: Cançó a Mahalta de Lluís Llach. Na Malena me va donar un CD i les lletres perquè ho veiés i aquí van començar els assajos… Va ser el millor del curs: ens passàvem hores al Saló d’Actes, saltant-nos classe, ah!… perdó, aprofitant el temps!

Recordo l’últim dia d’assaig que estava tot el curs allà i na Miquela ens va fer una sessió de relaxació general; ens vam posar tots drets i havíem d’agafar aire durant 10 segons i després amollar-lo leeeeeeeeeentament…”. Jo vaig seguir els passos, però me vaig marejar de tant agafar aire! I vaig caure a la butaca!

Sent jo, alguna cosa (dolenta) m’havia de passar el dia abans dels Jocs: constipada i, com a regal, un poc de mal de coll i afonia. Na Miquela me va donar bicarbonat. Té això, que va molt bé pel coll …i tan bé! El vaig escopir als 10 segons de ficar-m’ho a la boca.

El dia dels Jocs seguia amb el mal, i cada mitja hora me prenia unes cullerades de mel, i també té amb llimona i mel (per variar). Amb sort no anava a més, però tampoc se me passava del tot. L’acte del Jocs va sortir com ho teníem previst: les lectures, els presentadors, pianistes, cantants, ballarines… tot va sortir bé!  El premi va ser molt inesperat… vaig escriure el meu poema com tothom havia d’escriure el seu. No tenia ni idea de què escriure i, a sobre, en català (com me costava!). El vaig entregar sense títol perquè ja estava farta de pensar-ne un; per això li van posar “Intitulat” quan van dir el meu poema.

Me’n recordo que hi havia tanta tensió quan obrien el sobre que semblava que tardaven anys en obrir-lo!  Només me’n recordo d’estar parlant amb la del costat dient a qui li tocarà ara…?”; de sobte em van sonar les paraules del lema que havia posat i vaig notar com me pujava l’adrenalina. Pensava que no podia ser, el meu no! A tothom que li havia llegit, se n’havia rigut, del meu poema; no podia ser el meu. I quan ja vaig sentirIntitulat, de na Clara Font vaig sortir com una bala cap a l’escenari; la veritat que no sé perquè vaig reaccionar d’aquella manera, va ser tal l’alegria… no ho puc explicar. Just abans de pujar-hi, vaig escoltar unes veus que deien Que buena, Clarita!! i en el moment que estava a l’escenari per recollir el premi estava tan contenta! Només me puc quedar amb una cosa d’aquell moment i va ser l’“achuchón” que me va donar na Puri… El record com si me l’estigués donant ara mateix.

En sortir cap a l’escenari es veu que vaig fer un bot d’alegria, o almenys això es va veure en el vídeo que ens van ensenyar al col·legi. Tampoc no puc explicar com te sents en escoltar algú llegir allò amb tant sentiment, allò que has escrit tu.

Si ets tu qui escolta llegir el teu, gaudeix-ho, perquè és un moment preciós per recordar.

jocsflorals25@hotmail.com

Miquel Tallada • Una alegria

Estàndard

M’he decidit escriure ple d’enveja sana i d’il·lusió al veure com molts i noms coneguts hi participen i no vull ésser menys, i també per algunes al·lusions nostàlgiques a la meva persona que m’obliguen a posar la meva discreta cullerada a aquest blog, que aprofito per felicitar a tots els que l’han fet possible, des de’n Tomeu, passant per na Malena i als que el manteniu viu amb les vostres opinions i comentaris.
La meva passió per la poesia potser no em deixa ser el suficient objectiu, però al recordar aquestes passades 24 edicions dels Jocs tenc la sensació que entre tots hem fet qualque cosa important, i tot amb l’excusa de la poesia, la música i molt d’afecte. De la mateixa manera que la roba s’amara de l’aroma en un ambient perfumat quan fa estona que hi ets, deixem que el contacte amb la poesia faci que se’ns instal·li al nostre cor i l’olor poètica ens en revolti i penetri. La iniciativa d’aquest blog ens permet reviure molts records, companys, amics… i possibilita el reencontre. És per això que tenc l’esperança de que la vivència amb la Poesia no sigui una anècdota sinó una actitud del dia a dia.

Miquel Tallada i Serra.

Llorenç Roses • La inspiració per a un poema

Estàndard

LA MAR ÉS LLIBERTAT   

La mar és llibertat.  

I navegant-hi  

els dies d’embat,  

amb veles inflades,  

cap despentinat,  

puc sentir les ones  

que vénen i van  

i amb esquitxos diuen:  

això és llibertat!  

   

Quan ned entre aigües,  

algues i coralls,  

quan veig com de plata  

els peixos brillant,  

quan pel fons d’arena  

estrelles i crancs  

juguen com si fossin  

dibuixos animats,  

sent com si em diguessin:  

això és llibertat!  

   

Com heu pogut veure, el meu poema tractava sobre la mar. I per què ?  Vaig elegir aquest tema perquè  és un lloc on he passat molts bons moments, ja que des que vaig néixer he passat els estius vora la mar. A més,  és  el lloc on més m’agrada estar i vaig pensar que seria el millor tema sobre el qual podia escriure ja que era el que més íntimament sentia…. 

 

Aquest poema d’en Llorenç ens ha recordat “Maremar“, una cançó emblemàtica de Lluís Llach que podem escoltar en aquest vídeo memorable, enregistrat  en un concert multitudinari al Camp Nou, fa ara 25 anys. Vint-i-cinc anys, precisament, com els primers Jocs Florals de Sant Gaietà. 

 Enviau la vostra aportació a  jocsflorals25@hotmail.com