Tag Archives: Mar

Cati Ramon Verger • Uns Jocs inoblidables

Estàndard

    

     Me’n record quan vaig començar a fer feina al col·legi substituint na Begonya perquè havia estat mare del seu primer fill, en Joanet. Va ser llavors quan vaig saber que a Sant Gaietà cada any (cada primavera, com la que canta Maria del Mar Bonet) s’organitzaven uns Jocs Florals on els protagonistes eren i són els alumnes de 4t d’ESO.

     Fou a partir d’aquell moment quan vaig entrar en contacte amb els Jocs de la mà de na Puri, na Malena, na Begonyana Miquela; va ser així com vaig començar a assistir als assajos i em va envoltar la passió i la il·lusió amb la que treballen professors i alumnes, per tal que any rere any els Jocs siguin inoblidables. 

     Encara avui m’emociona veure com els alumnes que he tengut a classe aprenen a declamar un poema, a sentir-lo i a transmetre’l, com es preparen balls i actuacions musicals, però sobretot el que més m’impressiona es comprovar l’esforç, l’entusiasme i la il·lusió dels alumnes de quart d’ESO per tal que puguem gaudir la màgica nit dels 25 vint-i-cinquens Jocs Florals plena de poesia i  d’il·lusió.

     Només em queda donar les gràcies a tots els professors i alumnes que fan possible que cada mes de maig rebem el meravellós regal dels Jocs Florals. GRÀCIES A TOTS !!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a  jocsflorals25@hotmail.com 

Cristina Bauzà • Mediterrània

Estàndard

LA MEDITERRÀNIA

Ja fa molt de temps que record (si no vaig malament…) que al meu any del Jocs Florals ens va tocar la temàtica de la Mediterrània. Tots havíem de llegir un poema que parlàs d’aquest meravellós gran, i petit al mateix temps,  mar que ens envolta…

Na Puri corrent d’una banda a l’altra amb aquells nirvis que la caracteritzen tant, tots els que havíem de llegir, presentar, organitzar etc. ben nirviosos mentre esperàvem que els pares, amics i professor s’acomodassin en els seus llocs… i COMENCEN ELS JOCS FLORALS… QUINA GRAN EXPERIÈNCIA!!!

Finalment… arriba el gran moment… els companys que llegien davant de nosaltres acaben el seu poema i la meva companya (na Marta Villalobos) i jo (Cristina Bauzá o Kiki  com més estimeu…) ens encaminem per col·locar-nos davant les nostres posicions, tots els espectadors en silenci i mirant… i començam… El Mar… La Mar…. El Mar… La Mar…. (es que ho pens i tot un caramull de records mesclat amb nirvis es junten al meu cap).

Moltes gràcies en el Col·legi Sant Gaietà i especialment en els professors per deixar-me viure aquesta i moltes altres grans experiències que he gaudit tots els anys que he estat en el  Col·legi.

Sort per als futurs lectors d’aquest 25 anys i esper que d’aquí molts d’anys recordeu l’experiència igual d’emocionats com tots el companys que han escrit en el blog i jo.

 “Memoris!”

P.D. Em sap greu no poder adjuntar el moment de la lectura però si que adjunt la foto de les dues  lectores  que llegirem! Graciès!

 

Llorenç Roses • La inspiració per a un poema

Estàndard

LA MAR ÉS LLIBERTAT   

La mar és llibertat.  

I navegant-hi  

els dies d’embat,  

amb veles inflades,  

cap despentinat,  

puc sentir les ones  

que vénen i van  

i amb esquitxos diuen:  

això és llibertat!  

   

Quan ned entre aigües,  

algues i coralls,  

quan veig com de plata  

els peixos brillant,  

quan pel fons d’arena  

estrelles i crancs  

juguen com si fossin  

dibuixos animats,  

sent com si em diguessin:  

això és llibertat!  

   

Com heu pogut veure, el meu poema tractava sobre la mar. I per què ?  Vaig elegir aquest tema perquè  és un lloc on he passat molts bons moments, ja que des que vaig néixer he passat els estius vora la mar. A més,  és  el lloc on més m’agrada estar i vaig pensar que seria el millor tema sobre el qual podia escriure ja que era el que més íntimament sentia…. 

 

Aquest poema d’en Llorenç ens ha recordat “Maremar“, una cançó emblemàtica de Lluís Llach que podem escoltar en aquest vídeo memorable, enregistrat  en un concert multitudinari al Camp Nou, fa ara 25 anys. Vint-i-cinc anys, precisament, com els primers Jocs Florals de Sant Gaietà. 

 Enviau la vostra aportació a  jocsflorals25@hotmail.com  

Els Jocs fan foc !

Estàndard

Estimats “cayetanitos” : Avui no vos parlaré d´accents, ni de pronoms febles ni de Ramon Llull encara que em costi no fer-ho… La meva primera intervenció en aquest bloc és per recordar un episodi que succeí l´any 1995, en els Jocs Florals dedicats  a la MAR. Idò en aquest Jocs, l´escenografia era com sempre espectacular: tot el trespol era cobert d´espelmetes que simulaven la mar i donaven un to especial al decorat. Fins aquí tot bé. El tema és que les espelmes amb els corrents d´aire “s´anaren animant” i gairebé sense adonar-nos-en tenguérem un petit incendi sobre l’escenari. Record de manera especial el paper de l´alumne que tocava el piano en aquells moments, n´Armando ABRAHAM que no s´immutà gaire malgrat la situació i que en tot moment, seguí fil per randa les recomanacions que donam sempre a l´alumnat ( “passi el que passi a l´escenari vosaltres sempre concentrats en el vostre paper” ) I tant que va estar concentrat! No aturà en cap moment, semblava com els músics del Titànic que no deixaren de tocar malgrat aquest s´enfonsava… 

 

Faig memòria també pels nostres “herois particulars” d´aquella nit: en Miquel Tallada ( Mestre Tallada )  i el Sr Palou ( el nostre gerent per aquell temps ) que sortiren amb uns extintors a apagar el foc. I mentre, la gent que s´ho mirava en la distància bocabadats, incrèduls que allò hagués pogut passar. Tots els que estàvem darrera de l´escenari amb el cor a cent… Algú de vosaltres ho recorda, ho va viure o n’ha sentit a parlar ?????

jocsflorals25@hotmail.com

Aquesta anècdota també ens serveix per recordar la sort que hem tengut de comptar amb alumnes que s’han dedicat professionalment al món de la música com intèrprets i ensenyants. Un exemple n’és l’esmentat Armando Abraham, concertista de piano i professor del Conservatori Professional de Música i Dansa.  Li deu haver sorprès un incendi a algun altre concert…?   Cap com aquesta!