Tag Archives: Marina

Poemes guanyadors de QUART D’ESO (els tres primers premis)

Estàndard

PRIMER PREMI – QUART ESO ( MONTSE BORDOY ) 

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, mil respostes.

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, s’embullen al meu cap.

Qui sóc? Sóc jo.

Jo sóc, tu ets, ell és.

I com sóc? Sóc lliure.

Com petit ocell que vola,

per la immensa aurora

amb l’única preocupació,

de trobar una mica de menjar.

Què faig? De tot!

Gaudir, com un nin petit.

Pensar, com un nin gran.

Camino pel meu present

i si vols em pots donar la mà.

On vaig? Endavant.

I què hi ha? Ho veus?

Futur, quina por!

Futur, espera,

que no tenim cap pressa.

Al cap i a la fi,

tot arriba i tot se’n va.

Només queden els records,

del germà del futur,

el passat.

Somnis, compliu-vos.

Il·lusions, no us trunqueu.

Fantasies fes-vos realitat.

El que volem és viure,

Però potser ens toqui sobreviure.

Malgrat tot,

mai no hem de deixar de somriure.

Mentrestant,

jo  em segueixo demanant:

Qui sóc? Què faig? On vaig?

 SEGON PREMI QUART D´ESO ( JOSE SENACHERIBBO )

La vida

És allà on tot comença.

Poses un peu en la neu.

I el sents, un ambient fred.

Molt diferent al que t’imaginaves.

En el primer contacte,

el sents, el notes.

Un nou cúmul de sensacions t’envaeixen.

Tan estranyes que mai te les hauries imaginat.

La neu, tan lluenta com el sol,

és als teus peus, esperant a ser dominada.

Comences, et prepares

i t’eleves cap amunt, sense pensar-ho.

Dalt de la muntanya

et situes en la línia que limita la vora.

Et quedes o dónes el pas?

Només tu decideixes.

Finalment el fas, emprens el teu camí.

I malgrat els sots i caigudes, arribes a la meta.

Et gires i, què veus?

Unes marques impreses en la neu?

O una llarga història, aquella història

a la qual nosaltres anomenam vida?

TERCER PREMI ( MARINA CASELLAS )

Qui ets tu?, no ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments

Transcorren al meu cap.

Ara te’ls contaré.

Una mirada d’ulls marrons, la terra;

una mirada d’ulls blaus, l’oceà.

Una mirada d’ulls verds, un bosc;

Una mirada d’ulls daurats, els rajos del sol.

Cada mirada, és un món diferent.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Ets per qui m’aixec després de caure;

Ets el llapis que escriu la meva felicitat;

ets l’esborrador que elimina la meva tristesa;

ets l’amor ocult dins el que no sap encara amar;

la primera rialla d’un nin petit,

l’amic que necessit.

Molts pensaments

transcorren al meu cap,

ara te’ls contaré.

Un petó, el llenguatge universal;

un petó, els teus llavis tocar;

un petó, un ocell lliure en volar;

un petó, una forma de demostrar

que et sé estimar.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments transcorren al meu cap.

Amb unes pararules

Te’ls resumiré:

T’estim i t’estimaré.

Marina Besalduch • uns altres jocs florals …

Estàndard

      Quan al meu curs li va tocar fer els Jocs Florals jo ja n´havia viscut dos indirectament. La meva germana, la Bàrbara, havia participat tocant el cello a uns i fent una col·laboració d’un vídeo  l’any següent. Quan em va tocar a mi, però, vaig triar no participar ni llegint, ni tocant un instrument , ni cantant. Em vaig quedar al darrera, ajudant amb la decoració i entregant les roses i els programes,  admirant –ho tot des d’allà, però sense voler fer la passa que m’hagués portat davant el públic. No em demaneu per què, però la vergonya va sortir guanyant en aquella ocasió. No va ser la decisió més intel·ligent de la meva vida, però. d’ençà d’aquell dia encara me’n penedeixo de no haver estat un poc més valenta i haver-hi participat amb quelcom més. Me’n penedeixo perquè els Jocs Florals han estat per molts i moltes la primera porta que hem obert a la poesia. Descobreixes autors, poemes, sentiments… Entens que hi ha maneres i maneres de llegir un poema, que s’ha d’interpretar, que l’has de llegir i tornar a llegir i girar i regirar per trobar-li el vertader significat, per quedar-te amb l’essència que va depositar allà el seu autor i transmetre-ho al públic, fent que s’emocioni i que li pugi un calfred fins al coll mentres tu recites. Me’n penedeixo perquè aquelles nits jo vaig sentir aquell calfred i m’hagués agradat també provocar-ho.

 

Pere Canet • Una nit de records

Estàndard

     Es curiós com se m’han posat els cabells de punta en veure aquest blog. Me toquen tan de prop tots els comentaris que s’hi fan !  Han passat molt aviat tots aquests anys, però encara record com en Nadal Vicente i en Carlos Jover tocaven la cançó d’entrada. Na Mariona i jo estàvem esperant sa nostra entrada per començar a presentar. No sé si és estrany, però cada vegada que sent la melodia que tocaven en Carlos i en Nadal no puc evitar patir els nirvis o la tensió sentida els segons previs abans de trepitjar l’escenari. La música ens porta en el temps, i el mateix passa amb la poesia. Vaig sentir assajar aquells poemes tantes vegades que encara els tenc a la ment i no deixen de recordar-me la magnífica nit que vaig passar. Una de les més boniques de la meva vida, amb regal final inclòs.
      Poder veure uns Jocs Florals un altre any serà un gust i un plaer molt molt gran; és una de  les coses que m’ha omplert més del col·legi.

      Esper el dia 7 de maig amb molta il.lusió.
      Una abraçada. Visca els Jocs Florals i Visca la llengua catalana!

 

Dos anys després d’aquella nit que recorda emocionadament en Pere, el nostre poeta va ser entrevistat per IB3 TV en l’edició dels Jocs Florals del 2006.

jocsflorals25@hotmail.com

Marina Chacártegui • Quina nirviada !!!!!!!!!

Estàndard

Mare meva, els Jocs Florals!
Qui de s’escola no els recorda!!

Jo també m’enrecord des meu poema! Recordo que estava tan nerviosa, que quan vaig sortir a llegir, me tremolaven les mans i les lletres es varen tornar borroses!
Varen ser un Jocs molt especials, per a mi…
Jo vaig anar a San Cayetano des dels tres anys fins els 18!  He passat quasi més temps a s’escola que fora!  I record quan varen ser els Jocs Florals des meu germà Lluís. Ell tocava el piano i també estava molt nerviós! (és cosa de família)  Jo no hi vaig anar perquè  encara era petita!! Mare meva, quantes edicions han passat!!
També record els Jocs Florals de la meva germana; aquí  ja era més gran i record que era com la gala dels Óscars!
Quatre anys després varen arribar, a la fi, els meus Jocs Florals. Vaig disfrutar molt de tota la preparacio i del gran dia! Record que era una ocasió  molt especial, els al·lots jo crec que compraven es seu primer” traje”!

Estic molt agraïda als Jocs Florals, i a l’escola en general

Enhorabona a tots es que heu fet possible que hi hagi tanta gent conmoguda amb sa vostra feina!

Un “beso” a tots

Marina Heredero • 9 de maig de 1997

Estàndard

    25 anys de Jocs Florals. Això vol dir que la il·lusió d’aquesta festa a la nostra escola no decau mai, però també que el temps passa. Fas comptes i ja no et basten els dits de les mans, en necessites uns quants més! Resulta que han passat ja 13 anys. No fèiem ESO, fèiem BUP i això també ens converteix en alumnes d’una altra generació, ja llunyana, perquè mai no he aconseguit saber a la primera quin curs és avui dia el nostre ja gairebé ancestral 2n de BUP. I contra això ja no hi podem fer res, així que t’acabes convertint en allò que sempre havies dit que no series. Com quan na Malen em va enviar un correu dient-me que s’havia posat en marxa aquest blog… el sopar d’amigues de divendres vespre es va convertir en un memoràndum de batalletes d’aquell 9 de maig de 1997. Recordàrem el poema que ens havia tocat llegir a unes quantes de les presents: “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Jaume Sisa. Parlava de la Blancaneus, la mona Xita, en Cocoliso i en Peter Pan. I no és broma, tot i que als sis companys que ens va tocar llegir-lo ens ho va parèixer en un primer moment. El dia que na Puri va fer la distribució de poemes, allò semblava de tot manco un poema. Però ens el férem nostre, hi posarem ganes i el dia de la posada en escena va acabar sent un dels més aplaudits. Sense oblidar, però, el que recitaren dos altres companys com si fos ben bé la retransmissió d’un partit de futbol. El contingut així ho requeria i ho feren genial.  

Tot el que envoltava els Jocs Florals, i supòs que encara ho continua sent, era sinònim de celebració. Hi havia nervis i il·lusió perquè el que estàvem fent havia costat molta de feina i era gran. Era de les primeres vegades que ens pujàvem damunt d’un escenari davant pares i mares. Teníem la responsabilitat de fer-ho bé. Tots ben mudats i guapos, allò es convertia en una espècie de “presentació en societat” dins la nostra escola. I per ventura hi ha qui no ho recordi d’aquesta manera, però fou molt divertit. Es poden oblidar molts moments de la vida escolar, però sé ben cert que els Jocs Florals no formen part d’aquest llistat.

 

I ja que en Tomeu Orell ha penjat els vídeos del dia que vaig fer una connexió en directe des del saló d’actes de l’escola pel programa “Balears Directe”, el millor que ha tengut mai IB3 Televisió, si em permeteu aquesta llicència, deixau que us conti un parell de coses: sí, estava nerviosa i, fins i tot com diuen alguns, emocionada. Molt, no us podeu imaginar quant… com poques vegades ho estat en els meus cinc anys de professió en televisió tant davant com darrere la càmera. Fou d’aquelles vegades en les quals no vols que una feina et surti bé, sinó beníssim. He de dir que sóc ben conscient que no ho vaig aconseguir del tot… però sóc periodista perquè m’agrada contar històries i en el món del periodisme, almanco en el meu, és més fàcil explicar històries de gent aliena a tu abans que d’altres de més properes. I aquell dia em tocava fer partícep a molta de gent d’una petita part de la meva. I tot i que ja feia anys que havia deixat l’escola i els exàmens… Hi eren molts dels meus professors: s’havia de quedar bé i fer-ho beníssim perquè tothom n’estava pendent. En definitiva, era una manera de recordar tot allò que havia viscut dins aquell col·legi: era la meva escola, on havia estat més de vuit hores al dia des dels 3 fins als 18 anys, que es diu ben aviat.

    Estic convençuda que hi ha tants Jocs Florals com alumnes hi hem participat i cadascú té els seus records. Enguany són 25 anys i esper que cada any siguem més els que poguem participar en els pròxims aniversaris. Enhorabona i molts d’anys i bons a tots!!! 

Marina Heredero és periodista d’IB3 TV i ha participat a programes com “Balears Directe”, “Balears en acció”, i nombroses retransmissions de festes populars per tot Mallorca.

—————————————————————————————————-

 jocsflorals25@hotmail.com 

Na Puri Reus: il·lusió i passió pels Jocs

Estàndard

     Si a un altre post parlàvem de na Miquela Lladó com una de les ànimes dels nostres Jocs, na Puri Reus ha estat una altra ànima ben especial, segurament l'”alma màter” d’aquest certamen poètic, en els 25 anys de la seva existència. Amb distintes funcions, però sempre participant en la coordinació i direcció d’aquesta colla canviant d’adolescents esburbats -convençuts que la poesia encara té cabuda en la societat actual- na Puri ha estat un poc també (permeteu-me l’expressió) “la mare” de tots aquests jovenel·los (almenys damunt l’escenari i durant algunes setmanes). Segur que qualque dia ens escriurà per aquí les seves impressions sobre l’evolució d’aquesta aventura que cada primavera ella ha viscut amb tanta d’il·lusió i passió. Recordau que, naturalment, també voltros estau convidats a compartir amb tothom, no vos faceu pregar, alguna anècdota curiosa del vostre pas pels Jocs.  

     Una d’aquestes curiositats que tant ens agraden passà l’any 2006. Se celebraven els XXI Jocs Florals de Sant Gaietà i el programa Balears Directe (IB3 TV) va enviar un equip per connectar amb la Sala d’Actes precisament en els minuts abans del seu inici; la reportera que va venir (oh! quina casualitat) era la periodista Marina Heredero, exalumna de l’escola que va fer un reportatge en el transcurs del qual demostrà que estava ben emocionada de tornar a trepitjar l’escenari dels Jocs. Venga, Marina, amem si t’animes a escriure’ns qualque coseta. Mentrestant arriba el moment, l’equip d’investigació d’aquest blog ha localitzat la seva entrevista d’aquell dia a na Puri.

jocsflorals25@hotmail.com