Es curiós com se m’han posat els cabells de punta en veure aquest blog. Me toquen tan de prop tots els comentaris que s’hi fan ! Han passat molt aviat tots aquests anys, però encara record com en Nadal Vicente i en Carlos Jover tocaven la cançó d’entrada. Na Mariona i jo estàvem esperant sa nostra entrada per començar a presentar. No sé si és estrany, però cada vegada que sent la melodia que tocaven en Carlos i en Nadal no puc evitar patir els nirvis o la tensió sentida els segons previs abans de trepitjar l’escenari. La música ens porta en el temps, i el mateix passa amb la poesia. Vaig sentir assajar aquells poemes tantes vegades que encara els tenc a la ment i no deixen de recordar-me la magnífica nit que vaig passar. Una de les més boniques de la meva vida, amb regal final inclòs.
Poder veure uns Jocs Florals un altre any serà un gust i un plaer molt molt gran; és una de les coses que m’ha omplert més del col·legi.
Esper el dia 7 de maig amb molta il.lusió.
Una abraçada. Visca els Jocs Florals i Visca la llengua catalana!
Dos anys després d’aquella nit que recorda emocionadament en Pere, el nostre poeta va ser entrevistat per IB3 TV en l’edició dels Jocs Florals del 2006.