Tag Archives: Maya

Els poemes guanyadors del PREMI OBERT per als alumnes de primer i segon de batxiller

Estàndard

PRIMER PREMI OBERT ( PAULA SANS )

Horitzons Verticals

Au, va, deixa-ho anar, torna boig,

cavil·la, rumia… capbussa’t aquí.

Ho veus?

Aquest indret és

superb i imperfecte,

gentil i matusser,

xamós i esquerp…

Tal vegada, els ciutadans siguin

xafarders i silenciosos,

manyacs i combatius,

trafeguts i dropos…

Supòs que et preguntaràs on et trobes,

és un poc intricat d’explicar!

Has perdut mai un imperdible?

Saps que hi ha significats insignificants?

Cerca horitzons verticals…

només així ho sabràs!

Au, va, deixa-ho anar, torna boig,

cavil·la, rumia… marxa d’aquí.

 

SEGON PREMI OBERT ( MAYA TRIAY )

Lluna, dama del cel; no t’amaguis,

no et jutjo.

Secrets també en tenc,

pensaments, records, memòries

ens envaeixen com el vent;

hi és i no el veim.

Ambdues tenim un pou, negre i fosc.

El teu és ple d’anhel,

anhel que lluita amb la impotència.

Els cicles de vida t’impedeixen

conèixer el Sol.

El meu vessa inseguretat, por, angoixa,

esperança.

Jo et dic que el temps tot ho cura,

tu m’afirmes

que allò impossible existeix.

El cor no és mentider, però s’equivoca.

Em consumesc i tu sempre hi ets.

Jo efímera; tu, eterna.

Pareixes la mar, que em beu;

jo el riu. És igual el camí,

sempre a tu arrib.

Te mir, ho saps?

Els núvols no t’amaguen,

ni les estrelles t’oculten

amb el seu resplendor.

Ull de la nit

que sempre m’acompanyes,

quan creixes i decreixes.

Et regal les meves ales,

i amb elles,

la meva llibertat.

 

TERCER PREMI OBERT ( IRINA ANTICH ) 

Amiga estimada,

senyora dels meus pensaments,

lladre de la meva ànima.

Com és que tens aquesta força?

Qui t’ha donat aquest honor?

Qui més ha guanyat la teva perfecció?

Per tu he estat nits en blanc

intentant sentir-te.

Musa dels meus somnis,

princesa d’aquest pobre príncep,

sol dels dies.

He sentit persones

Que t’han anomenat poesia.

Jo prefereixo dir-te: la meva millor amiga.