Tag Archives: Miquela

Avui …. MASTERCLASS amb Miquela Lladó

Estàndard

classe magistral miquela 012

Tots just quan falta una setmaneta i poc per als 28 ns Jocs Florals, ha estat un luxe i un gust per als sentits retrobar-nos avui amb na Miquela Lladó la persona que durant molts d´anys va ser la Directora Escènica dels Jocs Florals de l´escola . Na Miquela, contenta i emocionada d´estar de nou en contacte amb els al.lots, els ha parlat una mica de tot: de com vivia ella els Jocs Florals, de la importància de projectar la veu,de com tenir una postura adequada en un escenari i de mostrar una imatge neutra, de com perdre la por a actuar rient-se una mica d´un mateix i, fins i tot, ha acabat fent uns exercicis de relax que segur que aniran mollt bé a tothom la nit dels Jocs que ja s´acosta.. I entre aplaudiments i rialles just en acomiadar-se, els ha dit que vendrà dia 3 ” a posar nota” 🙂 Ara només cal dir una vegada més : GRÀCIES, MIQUELA !

 

classe magistral miquela 006

classe magistral miquela 011

Un record a l´interior. Michel Massanet

Estàndard

Michel

La veritat que els Jocs Florals són una experiència que ningú s’hauria de perdre. Encara que d´entrada fa molta vergonya sortir a l’escenari  ja que saps que hi ha  molta gent mirant-te, el director amb cara seriosa esperant que no facis cap beneitura,  els teus pares somrient orgullosos … La sensació de passar de tota la pressió i por que et dóna sortir a l’escenari, ja sigui llegint un poema, com a tramoista, com a presentador, o simplement en una actuació, i passar a que tot surti bé, et dóna una satisfacció interior increïble que  pot durar molts dies.

Recordo els primers assajos, quan jo i altres companys  vam estar prop de no participar en els Jocs perquè no hi havia res que ens empenyés a fer-ho, i encara que al final no desistíssim, després ens vam adonar que si ens haguéssim rendit, haguéssim deixat passar una experiència inoblidable.

Sempre hi haurà una imatge, una cançó, una olor, un poema que recordaràs i que et portarà a reviure  els Jocs Florals. I el que mai s’oblidarà  és la setmana que vivim a la sala del teatre assajant per als Jocs. Van ser cinc dies en què es treballàrem molt, malgrat que entre poema i poema teníem temps per descansar, jugar amb els amics a la DS etc, però si una cosa té aquesta setmana  és que és totalment diferent a les restants setmanes del curs.  Amb les prop de 40 o 50 persones que actuaran en els Jocs Florals i al costat de Malena, Begoña, Miquela, etc, s’estableix un vincle de confiança i una unió enorme. Fa que tot 4rt d’ESO sigui una sola persona, que puguis conèixer gent amb la qual potser  mai no  ho havies ni parlat amb la que potser a BTX hauràs de conviure …

Jo vaig estar a la XXVII edició, una edició especial perquè érem pocs els que volíem participar activament i ho vam poder fer tots o quasi tots, però va ser sobretot especial perquè era l’últim any en què ens acompanyava na  Miquela Lladó  i vam tenir la sort d’estar amb ella i poder fer-li una sorpresa i dedicar-li  aquella edició. Espero que en les futures edicions pugui participar, perquè de veritat és un luxe gaudir-ne.

Paraules del mantenidor · XXVII Jocs Florals, 2012

Estàndard

Estimats poetes col·legials, pares i mares, amigues i amics: salut i dilecció. Com en els darrers anys, vull donar les gràcies a les organitzadores dels Jocs Florals per convidar-me a dirigir-vos unes paraules amb motiu de la seva 27ena edició. Emperò enguany el mantenidor dels Jocs ha preparat aquestes paraules en un format diferent, dedicat a una persona ben especial.

http://comescoltiveig.wordpress.com/2012/05/05/xxvii-jocs-florals-2012-%c2%b7-paraules-del-mantenidor/

Laura Ferreras • Un vespre màgic

Estàndard

     Aquest és el meu cinquè curs com a professora de Llengua Castellana i Literatura al Col·legi San Cayetano i encara record l’emoció que vaig sentir quan vaig assistir per primer pic als meus primers Jocs Florals. Però, des de fa dos anys, he de confessar que els Jocs Florals tenen una altra significació per a mi.

     Na Begonya estava embarassada i na Puri em va proposar lleg ir amb na Miquela Lladó els poemes guanyadors. Mai oblidaré aquell dia. No va aturar de ploure i va ser un vespre màgic amb l’arribada d’una nova estrelleta al cel: na Marta. Com na Begonya, jo no puc oblidar es moment quan na Miquela digué: El poema més bell d’aquesta nit nom Marta i ha pesat 3’200 kg.”

     Vull donar-vos a tots les gràcies per haver-me deixat formar part d’aquest festa de la poesia, per la qual cosa, vull expressar la meva admiració a tots els meus companys i amics que formen part dels Jocs Florals: a na Puri i en Miquel Tallada per ser els pares de la genial idea i per la vostra constància per dur a terme, any rere any, aquest meravellós projecte; a na Miquela per la seva saviesa i elegància en fer les coses, a na Malena i na Bego per l’aire fresc i jove que li estau donant aquests anys als Jocs i tota la feina que feis als assajos. A tots els que heu participat i participau encara, en aquesta fantàstica experiència que celebra la poesia: Padre Pablo, Tomeu, Toni Pascual, Pare Pere Estelrich, Pere Estelrich, Pare Toni, Cristóbal, Nuria, membres del jurat, direcció… GRÀCIES.
     Però, si em permeteu, voldria donar les gràcies a la que, per jo, és la peça fonamental del Jocs, a aquella sense la qual, aquest 7 de maig no tendria sentit: als alumnes.

GRÀCIES A TU
A tu, que has deixat tots els teus sentiments, experiències i inquietuds als teus versos.

A tu, que estaràs tremolant, assegut a la teva cadira, esperant si l’interior del sobre conté el teu nom.
A tu, que dónes sentit a aquest certamen de poesia que ens recorda que la nostra llengua encara és viva.

A tu, que  em permets per uns minuts posar-me a la teva pell i sentir com tu.

A tu que em confies el teu poema perquè el pugui recitar damunt de l’escenani i transmetre per al públic tot el que hi ha al teu interior.

A tu, que em concedeixes l’oportunitat de posar la meva ànima, el meu cor i la meva passió a l’hora de llegir els teus versos, perquè sense TU, els Jocs Florals no tendrien sentit.

GRÀCIES

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a 

 jocsflorals25@hotmail.com 

Cati Ramon Verger • Uns Jocs inoblidables

Estàndard

    

     Me’n record quan vaig començar a fer feina al col·legi substituint na Begonya perquè havia estat mare del seu primer fill, en Joanet. Va ser llavors quan vaig saber que a Sant Gaietà cada any (cada primavera, com la que canta Maria del Mar Bonet) s’organitzaven uns Jocs Florals on els protagonistes eren i són els alumnes de 4t d’ESO.

     Fou a partir d’aquell moment quan vaig entrar en contacte amb els Jocs de la mà de na Puri, na Malena, na Begonyana Miquela; va ser així com vaig començar a assistir als assajos i em va envoltar la passió i la il·lusió amb la que treballen professors i alumnes, per tal que any rere any els Jocs siguin inoblidables. 

     Encara avui m’emociona veure com els alumnes que he tengut a classe aprenen a declamar un poema, a sentir-lo i a transmetre’l, com es preparen balls i actuacions musicals, però sobretot el que més m’impressiona es comprovar l’esforç, l’entusiasme i la il·lusió dels alumnes de quart d’ESO per tal que puguem gaudir la màgica nit dels 25 vint-i-cinquens Jocs Florals plena de poesia i  d’il·lusió.

     Només em queda donar les gràcies a tots els professors i alumnes que fan possible que cada mes de maig rebem el meravellós regal dels Jocs Florals. GRÀCIES A TOTS !!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a  jocsflorals25@hotmail.com 

Puri Reus • Brollador de sentiments

Estàndard

     He conviscut amb els Jocs Florals mitja vida, mai més ben dit, i quan vaig començar a participar en aquesta aventura, no em podia ni imaginar que un 7 de maig de 2010, celebraríem els 25 anys dedicats a la poesia i a la cultura catalanes. Dit així sona com a molt acadèmic, però en realitat el que ha predominat tots aquests anys han estat els sentiments.

No puc oblidar aquell horabaixa de les vacances de Nadal del curs 1985-86, quan parlant amb mon pare de la idea d’en Miquel Tallada de fer una activitat relacionada amb la cultura lligada a 2n BUP, ell, amb aquella manera que tenia d’explicar les coses, em contà com son pare i per tant el meu avi, participava en l’organització dels Jocs Florals que se celebraven a Felanitx, abans de la Guerra Civil. Tot el que em va explicar em va fascinar: els poetes novells que hi participaven, la manera d’entregar els poemes en plica, el discurs a cada edició del Mantenidor, l’emoció de l’entrega de la Viola, l’Englantina i la Flor Natural, com s’aconseguia esser Mestre en Gai Saber… Després de les vacances li vaig explicar a en Miquel aquella conversa i li vaig proposar fer el mateix a l’escola. Es va entusiasmar i des d’aquell moment vam començar la llarga travessia que ens ha dut fins al 25 aniversari.

   Al llarg d’aquest camí jocfloralesc, m’han passat moltes coses, la immensa majoria magnífiques, doncs els companys de viatge han estat fantàstics: en Miquel Tallada, na Miquela Lladó, el Pare Estelrich –amb el seu suport i alguna que altra renyada, que en el fons ens ajudava a millorar any rere any–, en Toni Pascual, na Nuria amb els seus meravellosos decorats, en Pere Estelrich que tants anys va fer de Mantenidor, i tots els professors i professores que han anat passant per la tutoria de 2n.BUP/4t.ESO i pel Departament de Català (impossible anomenar totes les persones que durant 25 anys han posat el seu granet de sorra perquè tot sortís bé).

     També he implicat la família que, realment, han estat molt pacients, doncs aguantar els meus nervis edició rere edició, és per fer-los un monument, a més sempre s’han deixat dur pel meu entusiasme i han participat en tot el que els he demanat. En Toni, el meu marit, m’ha ajudat sempre amb la part informàtica: passar el guió a net, copiar poemes que després llegien els alumnes…, vaja el que fes falta. Els meus fills també han passat pels Jocs Florals i cada un ho va viure de manera diferent. L’Anna em comenta que va gaudir d’escriure els tres poemes que va presentar, amb dos d’ells va guanyar un premi; em comenta també el feliç que la va fer ser triada per presentar una de les parts de l’acte, l’entrega de premis; em diu que mai li havien tremolat tant les cames. En canvi en Jaume diu que ho va passar malament a 4t.ESO per trobar un tema pel seu poema, però ho va consultar amb l’Anna i ella li va dir que fos fidel als seus sentiments i va decidir escriure sobre futbol i encara que no va guanyar, també va gaudir de la festa i de llegir un poema.

     Però, vos he de confessar que, cada any, el que més m’ha arribat al cor han estat les reaccions dels meus alumnes: com tots i cada un durant 25 anys han escrit el seu poema, com han col·laborat en la preparació, com he vist els seus ulls brillar d’emoció el dia de l’acte i, el més important, com hem estat capaços a cada una de les edicions de convertir-nos en un grup homogeni amb una il·lusió comú. A tots i a cada un MOLTÍSSSIMES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      I ara ha arribat el relleu, persones emocionades amb aquesta iniciativa com el Padre Pablo, el Padre Toni, en Tomeu Orell, Na Malena o na Begonya, entre d’altres, que em permeten caminar amb ells, pel camí jocfloralesc, per seguir treballant en aquesta aventura que ha estat una constant per a mi, durant mitja vida.

Gràcies i una besada a la gran família dels Jocs Florals!

jocsflorals25@hotmail.com

Aina Covas • Records

Estàndard

Tot va començar amb els vint-i-dosens Jocs Florals, un any abans que es posés en marxa aquella nit on tots seríem protagonistes. Érem uns joves estudiants de tercer d’ESO, que al·lucinàvem amb els preparatius, amb la decoració que inundava tot el col·legi: miressis on miressis les flors abraçaven cada racó… I, per què no? Gaudir d’aquella meravellosa setmana on les aules de quart d’ESO es caracteritzaven per estar buides! En aquell moment tan sols ens calia esperar, però semblava tan lluny… Qui diria que un any passaria tan aviat? No n’ens vàrem adonar, i na Puri ja ens estava ensenyant vídeos de Jocs Florals anteriors, repetint-nos que calia anar arreglats, però que allò “no era una boda. Així començaren els preparatius: tallers de poesia, càstings de presentadors i aquelles mítiques reunions on el nostre particular jurat d’“Operación Triunfo”, na Malena, na Miquelina i na Begonya, ens intentaven ensenyar de la manera més amena possible.

Amb un obrir i clucar d’ulls, després d’un mes assajant, intentant trobar quin poema era el que ens arribava al cor, ens plantàrem a la setmana del 5 al 9 de maig de 2008. Vàrem repetir tantes i tantes vegades la cerimònia, que ja ens la sabíem de memòria, així que, mentre que els que assajaven eren els músics, o bé els presentadors, els lectors passàvem les hores a les butaques del Saló d’Actes parlant amb els amics, descrivint cóm seria el nostre vestit (el malson de qualsevol nina era trobar-ne una altra amb el mateix vestit!!!) i creant nous records que trobarien un lloc que mai no seria arrabassat de la nostra memòria.

Una de les anècdotes més gracioses que arriben al meu cap és que mentre na Marta Juan i na Maria Hebrero assajaven el seu número de ballet, es varen unir al ball dos al·lots (entre els que es trobava en Miquel Vidal) i ja vos podeu imaginar les llàgrimes que ens sortien a tots els col·laboradors de les rialles que ens provocava aquell particular ball. 

Havien passat 4 dies esplèndids, lluminosos i amb un sol estiuenc profundament aprofitat per totes per agafar un poc de color abans del gran dia. Quina va ser la nostra sorpresa en veure un dia mig nuvolat! Era impensable que justament la generació del 92 tinguéssim la mala sort de ser els primers on la pluja seria el marc de la nostra nit. Perruqueria, vestit, maquillatge, tacons… i paraigües. No podia ser bon senyal.

Només hi ha una paraula per descriure aquells minuts abans de començar: nirvis, nirvis i més nirvis, encara que també varen ser moments de fotografies, desitjos de voler guardar aquells records d’una nit que seria inoblidable. Recordo que quasi tots estàvem darrere l’escenari, i també la veu dels meus amics Jaume i Sílvia donant per oberts els vint-i-tresens Jocs Florals. Ballarines, pianistes, fins i tot cantants, varen ser presentats i ja arribava l’hora del segon grup de lectors. El meu poema s’anomenavaLa mare de Déui quasi ja ni havia de mirar la fulla, després d’haver-la llegida, mínim, cinquanta vegades. Tot va sortir perfectament, i sempre recordaré les abraçades amb les nostres professores, intentant digerir que “el mal moment” ja havia passat i que tan sols ens calia gaudir-ne i relaxar-nos. Però, quin mal moment? Els minuts abans de sortir a llegir sempre estan plens de somriures nirviosos, o almenys així et pareix en aquells instants, però ara donaria el que fos per rebobinar dos anys enrere i tornar a sentir aquelles pessigolles que ballaven al meu estómac.

Com a bona generació, vàrem gaudir de nombroses anècdotes: els galls que amollava en Jaume Pizà, un dels millors presentadors que han passat per l’escola; com aplaudíem i ens aixecàvem el grup de joves asseguts al centre del Saló cada vegada que un dels nostres guanyava un premi, tant fos el sisè com el primer de tots; i com cantàvem la cançó que acompanyava al nostre company fins a l’escenari… Realment érem un curs escandalós, amb totes les conseqüències, incloent les “bronques” que vàrem rebre per la manera d’expressar la nostra alegria i, de cert mode, d’explotar després de tants de mesos d’espera.

M’agradaria incloure també que, a l’hora de llegir els poemes guanyadors, sempre se n’havien encarregat na Miquelina i na Begonya, però aquesta darrera no va poder aparèixer ja que en dies propers havia de tenir a la seva filla Marta. Fins i tot record que na Miquelina va cridar-la en un dels assajos mentre que la futura mare estava a l’hospital, i amb un gran crit de “HOLA, BEGONYA!” Li vàrem transmetre tota la bona energia que vàrem poder. A la cerimònia la va substituir na Laura; si no record malament eren els seus primers Jocs com a lectora, i vàrem quedar molt contents de com se’n va sortir al final.

Per acabar, no és perquè fossin els meus Jocs Florals, però realment es va tractar dels millors Jocs Florals de la història.

jocsflorals25@hotmail.com

Clara Font • “Intitulat”

Estàndard

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

(ja vàrem posar el vídeo de l’actuació en directe, Verges 2007, aquí)

Quan vaig veure a la meva germana cantar en els Jocs Florals del seu curs (en què jo encara no estava a San Cayetano) me vaig dir a mi mateixa que jo també cantaria. En el nostre any me’n record que es va imposar que cantéssim en català; me va parèixer raonable en ser una festa que celebra la llengua catalana, però al principi no me va agradar gens la idea perquè el meu accent català no és que soni molt genuí. Com na Macarena i jo no teníem ni idea de quina cançó cantar, ens la van escollir: Cançó a Mahalta de Lluís Llach. Na Malena me va donar un CD i les lletres perquè ho veiés i aquí van començar els assajos… Va ser el millor del curs: ens passàvem hores al Saló d’Actes, saltant-nos classe, ah!… perdó, aprofitant el temps!

Recordo l’últim dia d’assaig que estava tot el curs allà i na Miquela ens va fer una sessió de relaxació general; ens vam posar tots drets i havíem d’agafar aire durant 10 segons i després amollar-lo leeeeeeeeeentament…”. Jo vaig seguir els passos, però me vaig marejar de tant agafar aire! I vaig caure a la butaca!

Sent jo, alguna cosa (dolenta) m’havia de passar el dia abans dels Jocs: constipada i, com a regal, un poc de mal de coll i afonia. Na Miquela me va donar bicarbonat. Té això, que va molt bé pel coll …i tan bé! El vaig escopir als 10 segons de ficar-m’ho a la boca.

El dia dels Jocs seguia amb el mal, i cada mitja hora me prenia unes cullerades de mel, i també té amb llimona i mel (per variar). Amb sort no anava a més, però tampoc se me passava del tot. L’acte del Jocs va sortir com ho teníem previst: les lectures, els presentadors, pianistes, cantants, ballarines… tot va sortir bé!  El premi va ser molt inesperat… vaig escriure el meu poema com tothom havia d’escriure el seu. No tenia ni idea de què escriure i, a sobre, en català (com me costava!). El vaig entregar sense títol perquè ja estava farta de pensar-ne un; per això li van posar “Intitulat” quan van dir el meu poema.

Me’n recordo que hi havia tanta tensió quan obrien el sobre que semblava que tardaven anys en obrir-lo!  Només me’n recordo d’estar parlant amb la del costat dient a qui li tocarà ara…?”; de sobte em van sonar les paraules del lema que havia posat i vaig notar com me pujava l’adrenalina. Pensava que no podia ser, el meu no! A tothom que li havia llegit, se n’havia rigut, del meu poema; no podia ser el meu. I quan ja vaig sentirIntitulat, de na Clara Font vaig sortir com una bala cap a l’escenari; la veritat que no sé perquè vaig reaccionar d’aquella manera, va ser tal l’alegria… no ho puc explicar. Just abans de pujar-hi, vaig escoltar unes veus que deien Que buena, Clarita!! i en el moment que estava a l’escenari per recollir el premi estava tan contenta! Només me puc quedar amb una cosa d’aquell moment i va ser l’“achuchón” que me va donar na Puri… El record com si me l’estigués donant ara mateix.

En sortir cap a l’escenari es veu que vaig fer un bot d’alegria, o almenys això es va veure en el vídeo que ens van ensenyar al col·legi. Tampoc no puc explicar com te sents en escoltar algú llegir allò amb tant sentiment, allò que has escrit tu.

Si ets tu qui escolta llegir el teu, gaudeix-ho, perquè és un moment preciós per recordar.

jocsflorals25@hotmail.com

Aina Prohens • El pa nostre de cada dia….

Estàndard

Amb més sentiment! No corris! Vocalitza! Però posa-li més sentiment!

           Això es podria dir que és el nostre pa de cada dia, o millor dit el de cada dimarts i dijous a les dues en punt i és que na Begonya, na Malena i na Miguelina tenen una paciència infinita amb els futurs lectors d’aquesta esperada XXV edició dels Jocs Florals. 

              Ara direu “t’estim, però me’n fot” rient,.

              Ara cridant.

              Ara amb ràbia!  

               Llegir un poema no és una tasca fàcil, que ningú es cregui que simplement és pronunciar les lletres que vénen escrites en el full!

Primer de tot, no s’ha de tenir vergonya (ja comencem bé! Qui no te vergonya davant una multitud de pares, mares, padrines, padrins…?!)

Després has de vocalitzar molt per a que la gent entengui el que dius (més dificultats!). Amb els nervis la boca es queda sense saliva i és pràcticament impossible xerrar; sort que na Miguelina té solucions per a tot i ens diu que mos mosseguem la llengua.

I a més, s’ha de transmetre un sentiment sincer i no com si sobreactuàssim.

                Sí, hem d’admetre que és molt difícil llegir un poema, però val la pena intentar-ho i fer un esforç i és que tots nosaltres volem que aquest Jocs Florals tan especials surtin genials, perfectes i que siguin inoblidables per tots nosaltres.

                He llegit els altres comentaris i he vist que tots pensem més o menys el  mateix: tots varen passar molts de nervis, però tots tornarien a repetir-ho. Per això, per una banda tinc moltíssimes ganes de que arribi l’esperat 7 de maig, però per l’altra banda no. I és que per mi els Jocs Florals, apart de ser un concurs de poemes, també significa que et fas més gran i des d’aquí ja has de mirar pel teu futur i, com diu la cançó que aquest any es representarà amb la meravellosa i magnífica veu de na Cova els amics se’n van… Els anys cada vegada passen més ràpidament i, no ens voldrem adonar, i cada un ja estarà estudiant a la universitat i recordarem amb nostàlgia els fabulosos dies que vàrem passar mentre preparàvem els XXVI Jocs Florals.

                Per això vull animar tots els alumnes de 4t d’Eso per a que gaudeixin aquest mes que queda preparant els Jocs Florals. Que tothom es prepari perquè dia 7 de maig serà un gran dia que mai oblidarem.

Nota de la R.- N’Aina Prohens ha fet una bella aportació al blog sobre com “dir” la poesia, fent referència al ja clàssic T’estim, però me’n fot de Miquel Àngel Riera. Aquí podeu veure com la Festa Major de Cerdanyola de Dalt  de l’any passat decidí “vestir-se de moderna” (ho deien els seus organitzadors) amb un espectacle de versos, música i dansa dedicat a l’escriptor manacorí (…qui és que diu que la poesia ja no s’usa??), i així de bé va sonar Perquè resulta que us estim començant per la carn…  

jocsflorals25@hotmail.com

Joana Cabot Fuster • Els Jocs florals perduren !

Estàndard

 

     Quins records Mare meva! 25 anys de Jocs Florals! Aquest horabaixa plujós estava navegant tranquil·lament per la web, quan  he trobat el blog del 25è aniversari dels Jocs Florals. Ueeep, jo hi vaig ésser, he pensat. I m’he posat a rebostejar dins carpetes perquè recordava tenir retalls de diaris de quan  jo vaig participar: i els he trobat! I quin “susto” quant he vist les dates: els IV i els V Jocs!!! Els anys 1989 i 1990!!! Ja han passat 20 anys!!! Com vos podeu imaginar, després de 20 anys no tenc records gaire concrets, senzillament els record molt grata i afectuosament. Puc dir que estava una mica decebuda per què jo no participava a l’acte i només hi anava d’espectadora però les coses van canviar, i com! Jo vaig guanyar l’Englantina i record na Miquelina Lladó recitant el meu poema. També tenc els records de na Puri Reus, en Juanjo Delgado i en Pere Estelrich fent de jurat i encoratjant-nos a participar.  

     Record que a l’any següent (a tercer de BUP -que sona d’antic això de BUP!-) vaig tornar-hi a participar. Per una banda, essent guanyadora de l’any anterior me sentia una micona obligada a fer-ho. Per l’altra banda, record que a l’hora d’escollir el primer poema no me decidia entre dos, així que era l’oportunitat de treure a la llum aquell pobre poema que s’havia quedat al calaix. I aquell pobre poema, que havia estat inspirat en un quadre de Vincent Van Gogh, va guanyar el tercer lloc del premi obert. Vos puc dir que no tenc ni idea en què consistia cada un dels premis, ni sé que vaig fer amb ells. Me queden els diplomes i els retalls de diaris que he escanejat i vos envii. Ara, quan  he tornat a llegir els retalls dels diaris he pensat en què diria ara el periodista de la V edició quan  va titular “Los Jocs Florals, una tradición que perdura en el colegio San Cayetano” I tant que perdura! I per molts d’anys més! 

 
 
 

  

 

LES BOTES 

El llarg caminar,

el llarg camí,

tant caminar…

tant córrer món…

he de descansar. 

 

I les bótes velles,

enclavades de nou,

aquelles bótes

que va pintar Van Gogh.

 

  

www.fhuce.edu.uy

 

  

jocsflorals25@hotmail.com