Tag Archives: Moreno

Roger Moreno • Els Jocs Florals des de la cadira…

Estàndard

Els jocs des de la cadira.

Els meus jocs els vaig viure des d’un punt de vista un tant especial. Jo vaig viure’ls des d’una cadira, però no una de públic, sinó una amb rodes i des de l’escenari. Vos ho explic…

Segons els plans, jo havia de fer un parell d’actuacions amb la guitarra elèctrica, algunes tot sol, i altres amb altres companys. Tot anava bé, estàvem treballant els assaigs la setmana prèvia als jocs, tots il·lusionats, quan em comuniquen que m’havien d’operar un genoll urgentment (en dos dies). En aquell moment, el món em va caure damunt. No obstant, després de l’operació, un dia de repòs (i una bona dosis d’analgèsics) vaig poder sortir amb els meus companys, i gaudir dels Jocs tal com tocava. No sé si hagués gaudit més en condicions “normals”, tan sols sé que va ser una nit increïblement “màgica”, i que com tots els vertaders bons moments, va passar fugaç, i estic molt agraït per haver tingut la possibilitat de viure’ls. Com a anècdota, a part de tota l’emoció viscuda, que és indescriptible, mai no m’oblidaré del que va esser anomenat pels meus companys de tramoia, “moment cable“. Podria narrar-vos què és el que va succeir, però millor vos deix un vídeo que parla per si mateix. Només vos dic que el public rigué…

Molts d’anys, Jocs Florals!!

jocsflorals25@hotmail.com

 

Emilia Svensson • quin tremolor !!!

Estàndard

    

     Aquí teniu unes fotos i el vídeo en què sortim cantant na Maria Guitart i jo, na Bea Gutiérrez al piano, en Roger a la guitarra elèctrica i en Gonzalo Martínez a la bateria.
     Aquest dia no l’oblidaré en tota la meva vida;  a nosaltres ens van dir que havíem d’arribar abans perquè ens havien de gravar. En aquest moment, estava molt tranquil·la, i la veritat és que va sortir bé.
     Quan van començar els jocs, ja caminava fent tombs darrera de l’escenari amb na Maria i na Bea dient que ens sortiria malament, que ensopegaríem, que na Bea s’oblidaria d’una part de la partitura… Va arribar el 3r bloc i vàrem escoltar els presentadors dir els nostres noms, i allà jo ja anava a pitjor, en la meva vida havia estat tan nerviosa!  Na Bea, en Roger i en  Gonzalo van sortir a l’escenari, mentre que na Maria i jo havíem d’esperar que ells toquessin…

     Sortim i en veure  tota la gent les meves cames van començar a tremolar i la meva veu, a la vegada que pensava: no facis cap gall i no caiguis amb els cables i els tacons Emilia…
     Al final, aquests tres minuts de cançó se’m van passar volant i la veritat, és que tornaria a repetir-ho indubtablement; veure tot el món aixecar-se  i aplaudir  la veritat és que va ser genial…

jocsflorals25@hotmail.com

Arantxa Moreno • Els Jocs florals: “una marca” en els calendaris de les vostres vides

Estàndard

 Jocs Florals. Jocs Florals. Aquestes dues paraules em van acompanyar des de molt abans que ni tan sols pogués entendre el seu significat exacte, quan vaig arribar a l’escola  a  devers  quint de primària des de Madrid. Però supòs que no vaig entendre realment això dels Jocs Florals fins que em vaig trobar a l’escenari, poema en mà i assajant a contra-rellotge per arribar amb tranquil·litat a aquell avui llunyà dia de maig. 

“Amb tranquil·litat!” Direu els pobrets que ara estau, probablement, en l’etapa de major estrés  de la vostra vida (Ha! Això  pensau vosaltres; ja arribarà Selectivitat). Sí, sé que és difícil que un estigui tranquil quan, en apuntar el cap per la cortina que separa la sala d’actes, veus els teus pares asseguts ben al  davant  (recordeu:  quan estigueu llegint mireu sempre a la paret del fons!). I sé que es fa absolutament impossible quan veus a la bona de Puri, a na Malena o a na Miquelina fent la millor imitació de “Mujeres al Borde de un ataque de Nervios”; o quan apareix aquella càmara de la televisió local, i penses que la teva àvia està trucant a totes les seves amigues per presumir de nét.  Però sortirà bé. Sempre surt bé. I si vosaltres heu posat la mateixa il·lusió que es va respirar als meus Jocs Florals, els de 2005, justament els de l’efemèrides anterior als vostres, fareu d’aquesta festa “una marca” al calendari de les vostres vides. 

Perquè han passat ja cinc anys que, cregueu-me, semblen tota una vida. Aquest lustre ha trencat amistats,  n´ha forjat d´altres que mai hagués cregut possibles, se n´ha emportat vides que ara només queden en les fotos d’aquella nit i n´ha portat algunes  noves. En tot aquest temps he tornat als meus orígens, la capital, per trobar el meu lloc en el món, però de vegades no puc evitar pensar que aquest lloc va començar a destapar-se en els passadissos, en les aules i (òbviament) en el camps de futbol i el bancs de pedra del San Cayetano. I potser els meus orígens estiguin realment allà, malgrat que aquest temps ha esborrat una part de l’idioma al qual fan honor aquests Jocs – encara que esper que no s’hagi notat massa. Però hi ha una cosa que sí record a la perfecció. Que això dels Jocs Florals mai podràn ser els Juegos Florales, i que només vosaltres, que els estau vivint ara mateix, entendreu en uns anys la sort que heu  tingut de viure aquesta experiència única. 

 

 Tota una mallorquina… aquesta madrilenya!  El Servei de Documentació d’aquest blog ha localitzat la imatge de n’Arantxa Moreno quan va rebre el premi per haver guanyat a la Iª Olimpiada d’Història organitzada per la UIB (2007). És la primera per l’esquerra (la primera que no està acotada, és clar!). Ah! I amb l’expressió “…a punt d’un atac de nirvis segur que més d’una, i més d’un, ens hem sentit identificats amb na Carmen Maura 🙂 

Enviau la vostra aportació a  jocsflorals25@hotmail.com