Tag Archives: música

Paraules del mantenidor · XXVII Jocs Florals, 2012

Estàndard

Estimats poetes col·legials, pares i mares, amigues i amics: salut i dilecció. Com en els darrers anys, vull donar les gràcies a les organitzadores dels Jocs Florals per convidar-me a dirigir-vos unes paraules amb motiu de la seva 27ena edició. Emperò enguany el mantenidor dels Jocs ha preparat aquestes paraules en un format diferent, dedicat a una persona ben especial.

http://comescoltiveig.wordpress.com/2012/05/05/xxvii-jocs-florals-2012-%c2%b7-paraules-del-mantenidor/

Clara Font • “Intitulat”

Estàndard

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

(ja vàrem posar el vídeo de l’actuació en directe, Verges 2007, aquí)

Quan vaig veure a la meva germana cantar en els Jocs Florals del seu curs (en què jo encara no estava a San Cayetano) me vaig dir a mi mateixa que jo també cantaria. En el nostre any me’n record que es va imposar que cantéssim en català; me va parèixer raonable en ser una festa que celebra la llengua catalana, però al principi no me va agradar gens la idea perquè el meu accent català no és que soni molt genuí. Com na Macarena i jo no teníem ni idea de quina cançó cantar, ens la van escollir: Cançó a Mahalta de Lluís Llach. Na Malena me va donar un CD i les lletres perquè ho veiés i aquí van començar els assajos… Va ser el millor del curs: ens passàvem hores al Saló d’Actes, saltant-nos classe, ah!… perdó, aprofitant el temps!

Recordo l’últim dia d’assaig que estava tot el curs allà i na Miquela ens va fer una sessió de relaxació general; ens vam posar tots drets i havíem d’agafar aire durant 10 segons i després amollar-lo leeeeeeeeeentament…”. Jo vaig seguir els passos, però me vaig marejar de tant agafar aire! I vaig caure a la butaca!

Sent jo, alguna cosa (dolenta) m’havia de passar el dia abans dels Jocs: constipada i, com a regal, un poc de mal de coll i afonia. Na Miquela me va donar bicarbonat. Té això, que va molt bé pel coll …i tan bé! El vaig escopir als 10 segons de ficar-m’ho a la boca.

El dia dels Jocs seguia amb el mal, i cada mitja hora me prenia unes cullerades de mel, i també té amb llimona i mel (per variar). Amb sort no anava a més, però tampoc se me passava del tot. L’acte del Jocs va sortir com ho teníem previst: les lectures, els presentadors, pianistes, cantants, ballarines… tot va sortir bé!  El premi va ser molt inesperat… vaig escriure el meu poema com tothom havia d’escriure el seu. No tenia ni idea de què escriure i, a sobre, en català (com me costava!). El vaig entregar sense títol perquè ja estava farta de pensar-ne un; per això li van posar “Intitulat” quan van dir el meu poema.

Me’n recordo que hi havia tanta tensió quan obrien el sobre que semblava que tardaven anys en obrir-lo!  Només me’n recordo d’estar parlant amb la del costat dient a qui li tocarà ara…?”; de sobte em van sonar les paraules del lema que havia posat i vaig notar com me pujava l’adrenalina. Pensava que no podia ser, el meu no! A tothom que li havia llegit, se n’havia rigut, del meu poema; no podia ser el meu. I quan ja vaig sentirIntitulat, de na Clara Font vaig sortir com una bala cap a l’escenari; la veritat que no sé perquè vaig reaccionar d’aquella manera, va ser tal l’alegria… no ho puc explicar. Just abans de pujar-hi, vaig escoltar unes veus que deien Que buena, Clarita!! i en el moment que estava a l’escenari per recollir el premi estava tan contenta! Només me puc quedar amb una cosa d’aquell moment i va ser l’“achuchón” que me va donar na Puri… El record com si me l’estigués donant ara mateix.

En sortir cap a l’escenari es veu que vaig fer un bot d’alegria, o almenys això es va veure en el vídeo que ens van ensenyar al col·legi. Tampoc no puc explicar com te sents en escoltar algú llegir allò amb tant sentiment, allò que has escrit tu.

Si ets tu qui escolta llegir el teu, gaudeix-ho, perquè és un moment preciós per recordar.

jocsflorals25@hotmail.com

Mariona Santandreu • Un Jocs com els Óscars

Estàndard

He estat llegint els escrits d’aquest bloc i no aturen  de repetir-se ses paraules:

nirvis, poesia, especial, records, roses, emocions, música, il·lusió…

Són les paraules que descriuen perfectament també la meva experiència als Jocs Florals.

Si  han “inspirat” aquestes paraules  a tanta gent és perquè realment val la pena que s’hagin fet durant 25 anys i que es facin durant molts més!

Així que es meus Jocs Florals van ser tan especials com els altres: amb es nirvis a tots es racons de sa sala d’actes, poemes llegits per alumnes que feien que sa poesia envoltés a cada persona que estava escoltant, actuacions, premis… Com anècdota personal, jo en vaig guanyar un, el cinquè premi. Ho record especialment perquè la presentadora va ser la meva amiga Mª Luisa Villalonga i quan va obrir el sobre sense donar-se compte va fer ben igual que als Óscars havia fet na Penélope Cruz quan va donar el premi al seu amic Pedro Almodóvar; va cridar amb molta emoció Marioooona Santandreeeeeeuuuu!  Els companys ens van recordar aquell moment moltes vegades després. Per nosaltres va ser un gran moment.

Així que, per cada gran moment que els Jocs Florals han fet viure a tots els que hi hem participat: enhorabona a tots els que els organitzen i els que hi col·laboren cada edició.

Molts d’anys Jocs Florals!

Mariona *

Post Data:

No  hi havia pensat! per si voleu afegir aquest video, és sa cançó que vàrem intentar “versionar” aquell any.

N. de la R.- Na Mariona ha elegit una cançó fantàstica que ja té uns anyets (1972), “You’ve got a friend“, en una versió més recent que feren tres “dives”: Gloria Estefan, Céline Dion i Shania Twain, que acompanyen la seva compositora Carole King. No cal dir que també sonà moooooolt bé la nit d’aquells Jocs Florals.  Se n’han enregistrat moltes versions; segurament coneixeu la de Gossos (“Tens un amic“) que TV3 utilitzà fa uns anys per a promocionar el Disc de La Marató 2006, dedicat a recaptar fons per a la recerca i la cura de les malalties cròniques. Una cançó preciosa (amb un anunci ben curiós) per a una iniciativa lloable.

 

Miquel Tallada • Una alegria

Estàndard

M’he decidit escriure ple d’enveja sana i d’il·lusió al veure com molts i noms coneguts hi participen i no vull ésser menys, i també per algunes al·lusions nostàlgiques a la meva persona que m’obliguen a posar la meva discreta cullerada a aquest blog, que aprofito per felicitar a tots els que l’han fet possible, des de’n Tomeu, passant per na Malena i als que el manteniu viu amb les vostres opinions i comentaris.
La meva passió per la poesia potser no em deixa ser el suficient objectiu, però al recordar aquestes passades 24 edicions dels Jocs tenc la sensació que entre tots hem fet qualque cosa important, i tot amb l’excusa de la poesia, la música i molt d’afecte. De la mateixa manera que la roba s’amara de l’aroma en un ambient perfumat quan fa estona que hi ets, deixem que el contacte amb la poesia faci que se’ns instal·li al nostre cor i l’olor poètica ens en revolti i penetri. La iniciativa d’aquest blog ens permet reviure molts records, companys, amics… i possibilita el reencontre. És per això que tenc l’esperança de que la vivència amb la Poesia no sigui una anècdota sinó una actitud del dia a dia.

Miquel Tallada i Serra.

Els Jocs fan foc !

Estàndard

Estimats “cayetanitos” : Avui no vos parlaré d´accents, ni de pronoms febles ni de Ramon Llull encara que em costi no fer-ho… La meva primera intervenció en aquest bloc és per recordar un episodi que succeí l´any 1995, en els Jocs Florals dedicats  a la MAR. Idò en aquest Jocs, l´escenografia era com sempre espectacular: tot el trespol era cobert d´espelmetes que simulaven la mar i donaven un to especial al decorat. Fins aquí tot bé. El tema és que les espelmes amb els corrents d´aire “s´anaren animant” i gairebé sense adonar-nos-en tenguérem un petit incendi sobre l’escenari. Record de manera especial el paper de l´alumne que tocava el piano en aquells moments, n´Armando ABRAHAM que no s´immutà gaire malgrat la situació i que en tot moment, seguí fil per randa les recomanacions que donam sempre a l´alumnat ( “passi el que passi a l´escenari vosaltres sempre concentrats en el vostre paper” ) I tant que va estar concentrat! No aturà en cap moment, semblava com els músics del Titànic que no deixaren de tocar malgrat aquest s´enfonsava… 

 

Faig memòria també pels nostres “herois particulars” d´aquella nit: en Miquel Tallada ( Mestre Tallada )  i el Sr Palou ( el nostre gerent per aquell temps ) que sortiren amb uns extintors a apagar el foc. I mentre, la gent que s´ho mirava en la distància bocabadats, incrèduls que allò hagués pogut passar. Tots els que estàvem darrera de l´escenari amb el cor a cent… Algú de vosaltres ho recorda, ho va viure o n’ha sentit a parlar ?????

jocsflorals25@hotmail.com

Aquesta anècdota també ens serveix per recordar la sort que hem tengut de comptar amb alumnes que s’han dedicat professionalment al món de la música com intèrprets i ensenyants. Un exemple n’és l’esmentat Armando Abraham, concertista de piano i professor del Conservatori Professional de Música i Dansa.  Li deu haver sorprès un incendi a algun altre concert…?   Cap com aquesta!