Tag Archives: nirvis

Els repetiria una i altra vegada, Aina Ramis

Estàndard

La meva experiència als jocs florals principalment va ser inoblidable ja que va marcar un abans i un després a les nostres vides ja que feim un gran canvi tant mental com físic.
És l’acte més important de tot la secundària i una de les etapes més boniques.
La setmana dels Jocs Florals va ser increïble,  se veia tothom emocionat i amb molta il·lusió, jo vaig fer un ball de gimnàstica juntament  amb  les meves amigues Carla González i na Maria Amengual.

 Ens va encantar preparar-ho però a la vegada va ser una setmana molt dura, plena d’assajos i molts de nirvis, ens va agradar que ens escollissin ja que des de petites desitjàvem fer un ball als Jocs, a més durant aquesta setmana ens juntàvem amb gent que no coneixíem tant, llavors al final d’aquesta setmana també te’n duies amistats noves.
Quan va arribar a la fi el gran dia estàvem tots super nerviosos, però és cert que els nostres Jocs Florals varen sortir genials, i a més vèiem als nostres pares orgullossos de nosaltres.
En resum la setmana dels Jocs Florals a 4rt d ESO va ser la millor amb diferència de la resta de setmanes i tornaria a  repetir els Jocs Florals una vegada darrera una altra.

Sort ! Ana Ferragut i Mariona Real

Estàndard

Ganes de tornar a dia 3 de maig, ganes de reviure aquell moment únic, aquell que va ser el nostre moment de glòria. Encara recordam els nirvis que vam passar en dinar, abans del càsting de presentadors:  més de 30 persones en una mateixa sala que “lluitaven” per fer el mateix que tu, no podies fallar, havies de ser millor que la resta. I nosaltres, dues amigues de la mateixa classe, passés el que passés ho seguiríem essent (ja que, en teoria només podia haver una parella de presentadors per classe)

El dia que ens van reunir a tots els alumnes de 4rt, a la sala blanca, per comunicar-nos els nostres papers, vam passar els mateixos nirvis que el dia dels Jocs. I ens vam alegrar quasi tant com si ens haguessin donat el primer premi dels guanyadors de poemes. Vam riure, vam cridar i fins i tot vam plorar d’emoció. Dues presentadores. Això sí que era un premi de veres. Però el que ens tocava ara, era dur. Els jocs florals requereixen esforç, concentració i sobretot requereixen treball en equip. Només dir-vos que aquesta setmana es única, recordau que només la viureu un cop a la vostra vida i que l’heu de gaudir al màxim, que potser després vos adoneu que no ens heu fet cas i vos en penedireu.

Ja per acabar, molta sort a tots en el que vulgueu fer, gràcies a cada un de voltros es farà possible la vint-i-novena  edició dels Jocs florals. Molta sort de part de na Mariona i n’Ana.

 ImatgeImatge

Nirvis que se´n van tots sols …. Anna Amengual

Estàndard

Sempre havia sentit parlar dels Jocs Florals . La gent deia que era una nit única i inoblidable , quan ho­ sentia pensava: “ no deu ser per tant , deu ser com tot el que hem fet anys enrere”

I ara dic : Com que no devia ser  per tant?  Tenien tota la raó… és una experiència inoblidable, meravellosa, és difícil poder descriure-ho en paraules …

Companys de 4rt d´ ESO , gaudiu-ho des del 1r càsting fins  el dia més esperat .

Un consell, intenteu  superar el nirvis  i demostreu el vostre talent . A mi el nirvis me varen superar , la meva participació musical, juntament amb la meva companya Aina no va sortir tal i com esperàvem però això no ens va llevar la il·lusió de seguir el ball i donar tot el millor de nosaltres . Era un espectacle nou que no s´havia fet mai ,  aprofitàrem   que havien reformat l´Auditòrium  per fer un de  ball ambs el llums de neó i després acompanyàvem el ball amb  un poema  de la generació del reciclatge! Recordo que quan vaig trepitjar  l’escenari el dia dels Jocs , no tenia res a veure amb els dies de asssajos, les cames em tremolaven , la veu no em sortia … Però només quan hi  dúiem dos minuts els nirvis se ´n varen anar … Per això vull dir-vos que no us preocupeu si teniu nirvis , se´n van tots sols ! Segur que vosaltres els  superareu just entrar per la porta de l’escola ! 🙂  

Molt d’ànims i a gaudir-ne com jo vaig fer … 

Càstings i Jocs Florals

Estàndard

   Els nostres Jocs Florals (Ester i Caterina)
 
   Amb moltes ganes i cercant una mica de temps ens decidim a escriure a aquest bloc !
   Nosaltres dues teníem moltes ganes que passessin els Jocs Florals però, ara, encara recordam amb nostàlgia quan ens tocà fer els càstings, i sobretot, el dia que na Bego va entrar a classe a dir-nos els resultats !  D´aquesta manera sabérem que una de nosaltres seria presentadora i l´altra lectora.
   Quan començaren els assaigs ens posàrem una mica nervioses, normal, perquè jo, n´Ester mai no havia llegit poesia en públic i molt menys en català.Va ser un esforç que va valer la pena.

   D´altra banda, a mi, na Caterina, em passava més o manco com n´Ester. Ja que estar damunt de l´escenari davant la mirada de tots no era fàcil, però…ho aconseguírem ! 🙂

   Llavors quan arribà l´esperat dia, ple de nervis, emocions i alegries, gaudírem plenament d´aquest acte de poesia .

   Ah ! Cal tenir en compte com anàvem tots arreglats, mudats com una patena, pareixia com si ens anéssim a casar, mai ens havíem vist vestits d´aquesta manera .

   Amb aquestes paraules volem desitjar-vos MOLTA SORT i sobretot GAUDIU d´aquests dies al màxim, que només passaran una vegada i vos ho asseguram: VAL LA PENA. 
                                                                                                                                                                   Ester Palomo i Caterina Reus

Xavier Ribot • Amor als Jocs Florals

Estàndard

     Han passat més de quinze anys, devuit per ser exactes, una majoria d’edat per a una persona. Sembla com si fos ahir quan na Puri va entrar a la classe d’anglès que impartia na Catalina Penyafort quan va demanar-me si podia sortir un moment de classe; em sorprengué. Jo, un al·lot que sempre havia passat inadvertit a l’escola, que no es ficava en embolics… Va ser una sorpresa entrar a la sala de professors i encara més sorpresa quan em proposaren com a presentador! A mi, una persona tímida i que té l’espanyol com a llengua materna…

     Supòs que en aquests moments sortí la innocència d’aquells setze anys i vaig acceptar sense pensar-m’ho (el més curiós va ser que la presentadora anava a ser la meva cosina i els professors no s’entemeren fins aquell dia; la situació va ser ben divertida !)

     Record els horabaixes d´assaig, i lliurar-me de nombroses classes amb l’excusa dels preparatius; això va estar bé. Record un guió que cada dia estava més ple d’anotacions, canvis i subratllatsvaja, que gairebé era il·legible.

     Record la primera vegada que em vaig provar un esmòquing; un al·lotet  de 16 anys amb esmòquing!  Jo em sentia ridícul davant els “piropos” de la meva mare, que trobava que era el fill més guapo de tot el planeta !

    Record les mans suades abans de sortir i aquelles rialles nirvioses entre la meva cosina i jo; després ja no record res fins al final de la cerimònia, ni dels premiats, ni les lectures, ni de la música, etc. Jo ja tenia bastant amb “ la meva tasca”.

     Una vegada passada la cerimònia, el millor estava per arribar: el sopar de curs i “ la marxa”, una de les primeres…

Aquell dia va ser màgic per a mi pel que havia passat i pel que va passar després… És molt tòpic –propi dels poemes d´amor dels Jocs Florals– però vaig descobrir l´amor de la meva vida, encara que en aquest moment no ho sabia, ja que jo sols tenia ulls per a les seves llargues cames, la seva minifalda blanca i una camisa obscura. 

     Vull creure que a ella li va passar el mateix amb mi; un elegant jove d’esmòquing que havia estat el presentador de la gala, devia imposar…

     La veritat és que no guard retalls de diaris ( els va haver ! ) ni sé on és l’enregistrament de vídeo dels meus pares ( que hi va esser ) i tampoc guard cap premi ( no en vaig guanyar cap ) però aquest dia, la meva vida va canviar.

    Gràcies a aquest dia i a aquests Jocs Florals, duc 18 anys amb una meravellosa persona, estic feliçment casat i tenc dos fills també meravellosos.

    La màgia dels Jocs Florals, m’acompanyarà tota la vida…
    Que visquin els JOCS FLORALS !!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

Joan Enseñat ( Pitu ) • Nou anys després…

Estàndard

Nou anys després.

Fent memòria de tot el que va significar per a mi  aquesta cita he de dir que em queda un gust estrany. Crec que per sort, però també per desgràcia, no som conscients del moment que ens toca viure durant la celebració dels nostres jocs. Potser sigui culpa nostra per immaduresa, perquè la vida mateixa no ens deixa saber com d’especial és aquell moment, el  meravellós que és compartir nervis, crits, assajos i papers tremolosos  amb la gent que ha escrit la nostra infància mitjançant la tant maltractada poesia. Potser nosaltres, els alumnes que hem estat protagonistes durant les 24 edicions anteriors, no hem pogut apreciar aquell moment, i el nostre desbaratat caparrot adolescent pensi més amb les corbates, els pentinats, el sopar de després i l’hora d’arribar a casa.  Ara, nou anys després serà el meu germà qui tingui la sort de viure els XXV Jocs Florals i esper que sigui més llest que jo, sempre ho ha estat, i no necessiti nou anys per apreciar que esta vivint un dels moments més especials de la seva vida escolar i adolescent, i que és un dia especial que recordarà segur 9 anys més.

jocsflorals25@hotmail.com

Pere Canet • Una nit de records

Estàndard

     Es curiós com se m’han posat els cabells de punta en veure aquest blog. Me toquen tan de prop tots els comentaris que s’hi fan !  Han passat molt aviat tots aquests anys, però encara record com en Nadal Vicente i en Carlos Jover tocaven la cançó d’entrada. Na Mariona i jo estàvem esperant sa nostra entrada per començar a presentar. No sé si és estrany, però cada vegada que sent la melodia que tocaven en Carlos i en Nadal no puc evitar patir els nirvis o la tensió sentida els segons previs abans de trepitjar l’escenari. La música ens porta en el temps, i el mateix passa amb la poesia. Vaig sentir assajar aquells poemes tantes vegades que encara els tenc a la ment i no deixen de recordar-me la magnífica nit que vaig passar. Una de les més boniques de la meva vida, amb regal final inclòs.
      Poder veure uns Jocs Florals un altre any serà un gust i un plaer molt molt gran; és una de  les coses que m’ha omplert més del col·legi.

      Esper el dia 7 de maig amb molta il.lusió.
      Una abraçada. Visca els Jocs Florals i Visca la llengua catalana!

 

Dos anys després d’aquella nit que recorda emocionadament en Pere, el nostre poeta va ser entrevistat per IB3 TV en l’edició dels Jocs Florals del 2006.

jocsflorals25@hotmail.com

Aina Prohens • El pa nostre de cada dia….

Estàndard

Amb més sentiment! No corris! Vocalitza! Però posa-li més sentiment!

           Això es podria dir que és el nostre pa de cada dia, o millor dit el de cada dimarts i dijous a les dues en punt i és que na Begonya, na Malena i na Miguelina tenen una paciència infinita amb els futurs lectors d’aquesta esperada XXV edició dels Jocs Florals. 

              Ara direu “t’estim, però me’n fot” rient,.

              Ara cridant.

              Ara amb ràbia!  

               Llegir un poema no és una tasca fàcil, que ningú es cregui que simplement és pronunciar les lletres que vénen escrites en el full!

Primer de tot, no s’ha de tenir vergonya (ja comencem bé! Qui no te vergonya davant una multitud de pares, mares, padrines, padrins…?!)

Després has de vocalitzar molt per a que la gent entengui el que dius (més dificultats!). Amb els nervis la boca es queda sense saliva i és pràcticament impossible xerrar; sort que na Miguelina té solucions per a tot i ens diu que mos mosseguem la llengua.

I a més, s’ha de transmetre un sentiment sincer i no com si sobreactuàssim.

                Sí, hem d’admetre que és molt difícil llegir un poema, però val la pena intentar-ho i fer un esforç i és que tots nosaltres volem que aquest Jocs Florals tan especials surtin genials, perfectes i que siguin inoblidables per tots nosaltres.

                He llegit els altres comentaris i he vist que tots pensem més o menys el  mateix: tots varen passar molts de nervis, però tots tornarien a repetir-ho. Per això, per una banda tinc moltíssimes ganes de que arribi l’esperat 7 de maig, però per l’altra banda no. I és que per mi els Jocs Florals, apart de ser un concurs de poemes, també significa que et fas més gran i des d’aquí ja has de mirar pel teu futur i, com diu la cançó que aquest any es representarà amb la meravellosa i magnífica veu de na Cova els amics se’n van… Els anys cada vegada passen més ràpidament i, no ens voldrem adonar, i cada un ja estarà estudiant a la universitat i recordarem amb nostàlgia els fabulosos dies que vàrem passar mentre preparàvem els XXVI Jocs Florals.

                Per això vull animar tots els alumnes de 4t d’Eso per a que gaudeixin aquest mes que queda preparant els Jocs Florals. Que tothom es prepari perquè dia 7 de maig serà un gran dia que mai oblidarem.

Nota de la R.- N’Aina Prohens ha fet una bella aportació al blog sobre com “dir” la poesia, fent referència al ja clàssic T’estim, però me’n fot de Miquel Àngel Riera. Aquí podeu veure com la Festa Major de Cerdanyola de Dalt  de l’any passat decidí “vestir-se de moderna” (ho deien els seus organitzadors) amb un espectacle de versos, música i dansa dedicat a l’escriptor manacorí (…qui és que diu que la poesia ja no s’usa??), i així de bé va sonar Perquè resulta que us estim començant per la carn…  

jocsflorals25@hotmail.com

Carles Sarañana • La pàgina 25 d’un gran llibre: Els Jocs Florals

Estàndard

UN RECORD INOBLIDABLE, UNS JOCS FLORALS…

    Com passa el temps! Qui diria que ja han passat 9 anys des que vaig veure per primera vegada uns Jocs Florals i 4 des que vaig ser jo el protagonista…
    La veritat és que des dels Jocs de la meva germana mai me n’he perdut uns i sempre tens aquell formigueig dins l’estòmac les hores abans que comenci l’acte. Encara que el millor dia va ser quan varen començar el vintens jocs, els meus. 

     Durant tota la setmana teníem un saló  d’actes buit de persones, però ple d’il·lusions tant dels meus companys com meves, posades en aquell acte que tant de temps havíem esperat. I aquell divendres el saló va quedar ple de tots els nostres amics i familiars; ja no hi havia temps de nirvis, havíem de sortir a l’escenari i donar el millor de nosaltres.

     Encara hi ha dies en el que me’n record del poema que vaig llegir, Bella de vos som enamorat, i de tants altres que any darrera any llegeixen els companys.

     Els Jocs són una cosa que s’ha de viure i així entens tot el conglomerat de sentiments que tens en aquell moment, i que jo ara mateix no sé ben bé com explicar amb paraules. El que sí sé és que és una setmana en la que tots els alumnes de 4t d’Eso som una gran família que ens ajudem els uns als altres, deixant de banda si som més o menys amics. I això sí que té un gran valor pels anys que et queden a l’escola.

     El darrer que puc dir és MOLTS D’ANYS i que en celebrem molts més junts, ja que l’escola per jo ha estat, és i serà un punt molt fort que sempre m’arrelarà a l’illa. I com diu una vella cançó de Queen, The Show Must Go On. Així que moltíssims d’ànims, alumnes de 4t d’Eso, ara vos toca a vosaltres escriure la pàgina 25 d’aquest gran llibre titulat: Els Jocs Florals.

Nota de la R.- Hem trobat aquesta versió de la cançó, interpretada per Queen i Elton John, en un cèlebre concert a París (1997), amb la participació del Ballet de Maurice Béjart. Freddie Mercury havia mort sis anys abans, però, com tu dius, Carlos, l’espectacle havia de continuar. Esperam que t’agradi. 

jocsflorals25@hotmail.com

Emilia Svensson • quin tremolor !!!

Estàndard

    

     Aquí teniu unes fotos i el vídeo en què sortim cantant na Maria Guitart i jo, na Bea Gutiérrez al piano, en Roger a la guitarra elèctrica i en Gonzalo Martínez a la bateria.
     Aquest dia no l’oblidaré en tota la meva vida;  a nosaltres ens van dir que havíem d’arribar abans perquè ens havien de gravar. En aquest moment, estava molt tranquil·la, i la veritat és que va sortir bé.
     Quan van començar els jocs, ja caminava fent tombs darrera de l’escenari amb na Maria i na Bea dient que ens sortiria malament, que ensopegaríem, que na Bea s’oblidaria d’una part de la partitura… Va arribar el 3r bloc i vàrem escoltar els presentadors dir els nostres noms, i allà jo ja anava a pitjor, en la meva vida havia estat tan nerviosa!  Na Bea, en Roger i en  Gonzalo van sortir a l’escenari, mentre que na Maria i jo havíem d’esperar que ells toquessin…

     Sortim i en veure  tota la gent les meves cames van començar a tremolar i la meva veu, a la vegada que pensava: no facis cap gall i no caiguis amb els cables i els tacons Emilia…
     Al final, aquests tres minuts de cançó se’m van passar volant i la veritat, és que tornaria a repetir-ho indubtablement; veure tot el món aixecar-se  i aplaudir  la veritat és que va ser genial…

jocsflorals25@hotmail.com