Encara me’n record de la setmana del Jocs. Com que jo era una lectora, era darrera del teló de l’auditòrium amb la resta de lectors, els presentadors i les actuacions. Tothom volia començar i que tot fos perfecte. Varen començar els assajos, i tot eren nervis i emoció. Que si encara no em sé el poema, que si no se m’escoltarà bé , que si cauré per les escales… I na Malena i na Cati com a boges intentant que tot estàs organitzat i assajat perfectament per divendres. Al principi tot era un desastre, però cap al final de la setmana ja començava a tenir forma. Quan a la fi l’assaig general arribà, va sortir rodó i tots vàrem fer una gran respirada general. Na Cati, en Xisco i na Malena ens varen dir que ens podíem anar i tothom va anar-se corrents a preparar-se. L’acte va ser màgic, i tan sols en una hora i mitja vàrem aconseguir transportar a tot el públic a un món de poesia i música. Mai oblidaré la nit del Jocs, i estic segura de que cap dels alumnes que ara fem 1er de batxillerat tampoc. Moltes gràcies a tots el que hi varen participar, i sort als que faran els seus d’aquí uns mesos!!
març9
BLOG DELS JOCS FLORALS 