Tag Archives: Oliver

Toni Pascual • Esser secretari dels Jocs ( i quelcom més )

Estàndard

Hola blogers…

He llegit els vostres records i comentaris, i m’han entrat ganes d’escriure, perquè crec que he viscut el jocs florals d’una manera ben distinta.

Per començar ara fa 25 anys els vaig veure néixerAleshores jo era secretari del col·legi i Na Puri -mare de la criatura, em va demanar que figurés com a secretari del jurat dels Jocs. Jo encantat. Només havia d’assistir a les reunions per triar els premis i durant l’acte dir unes paraules explicant l’actuació del jurat. Els anys següents es va repetir la mateixa història i no sé exactament com, però va anar sorgint un equip d’entusiastes que unes setmanes abans del jocs… al mateix temps que els alumnes es barallaven, cada un amb el seu poema, feien tot el que sabien i més per no fallar. Per no defraudar els alumnes, per no defraudar els familiars que vindrien, per no defraudar els altres professors i per no defraudar al mateix col·legi, per que ben aviat fórem conscients  que els Jocs Florals marcaven un estil, una manera única de fer i viure la poesia i una marca de qualitat en el món de l’ensenyament.  A l’equip, sempre dirigit per Na Puri, hi podíem trobar en Pere Estelrich –que va fer de mantenidor un munt d’anys- Na Nuri – preparant els decorats per l’escenari -, en Cristóbal dirigint la confecció dels murals de la convocatòria, en Miquel embolicat amb el programa de mà, na Miquela i els seus assajos, en Pere Pascual preocupat per muntar un projector de vídeo quan encara no en  teníem cap, en Toni com a secretari. I cada any hi havia canvis i incorporacions. En Tomeu, en Xisco Juan Ferrer, na Malena, Na Laura, Na Begonya, Na Cati…

Record que un any el matenidor va ser el P. Antoni Oliver…

Jo, en el parlament del secretari dedicava dues paraules als guanyadors, quatre o quaranta-quatre als perdedors, i algunes a la poesia, aprofitant alguna anècdota simpàtica. De tant en tant em permetia una sortideta del previst com un any que vaig fer un petit collage amb frases i versos de na Gloria Fuertes. Crec  que és una bona mostra de com ens divertíem preparant els Jocs Florals:

 La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies
com estimulant i antidepressiu,
sense data de caducitat.
La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies
perquè fa que t’agradin tots els colors de la pell,
et dóna tones de sensibilitat
i et fa estimar als seixanta anys, igual que als quinze , o més.
Et fa veure que tot temps passat va ser pitjor,
i el millor del passat és que ja ha passat.
Et fa pensar taula i dir cadira
i constatar que quan estimes aprens geografia.

 La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies,
com una  immensa aspirina
que rodolant pels problemes
cura tot el que toca…

Salutacions a tots els blogers.
Toni Pascual.