Tag Archives: Òscars

Mariona Santandreu • Un Jocs com els Óscars

Estàndard

He estat llegint els escrits d’aquest bloc i no aturen  de repetir-se ses paraules:

nirvis, poesia, especial, records, roses, emocions, música, il·lusió…

Són les paraules que descriuen perfectament també la meva experiència als Jocs Florals.

Si  han “inspirat” aquestes paraules  a tanta gent és perquè realment val la pena que s’hagin fet durant 25 anys i que es facin durant molts més!

Així que es meus Jocs Florals van ser tan especials com els altres: amb es nirvis a tots es racons de sa sala d’actes, poemes llegits per alumnes que feien que sa poesia envoltés a cada persona que estava escoltant, actuacions, premis… Com anècdota personal, jo en vaig guanyar un, el cinquè premi. Ho record especialment perquè la presentadora va ser la meva amiga Mª Luisa Villalonga i quan va obrir el sobre sense donar-se compte va fer ben igual que als Óscars havia fet na Penélope Cruz quan va donar el premi al seu amic Pedro Almodóvar; va cridar amb molta emoció Marioooona Santandreeeeeeuuuu!  Els companys ens van recordar aquell moment moltes vegades després. Per nosaltres va ser un gran moment.

Així que, per cada gran moment que els Jocs Florals han fet viure a tots els que hi hem participat: enhorabona a tots els que els organitzen i els que hi col·laboren cada edició.

Molts d’anys Jocs Florals!

Mariona *

Post Data:

No  hi havia pensat! per si voleu afegir aquest video, és sa cançó que vàrem intentar “versionar” aquell any.

N. de la R.- Na Mariona ha elegit una cançó fantàstica que ja té uns anyets (1972), “You’ve got a friend“, en una versió més recent que feren tres “dives”: Gloria Estefan, Céline Dion i Shania Twain, que acompanyen la seva compositora Carole King. No cal dir que també sonà moooooolt bé la nit d’aquells Jocs Florals.  Se n’han enregistrat moltes versions; segurament coneixeu la de Gossos (“Tens un amic“) que TV3 utilitzà fa uns anys per a promocionar el Disc de La Marató 2006, dedicat a recaptar fons per a la recerca i la cura de les malalties cròniques. Una cançó preciosa (amb un anunci ben curiós) per a una iniciativa lloable.

 

Marina Chacártegui • Quina nirviada !!!!!!!!!

Estàndard

Mare meva, els Jocs Florals!
Qui de s’escola no els recorda!!

Jo també m’enrecord des meu poema! Recordo que estava tan nerviosa, que quan vaig sortir a llegir, me tremolaven les mans i les lletres es varen tornar borroses!
Varen ser un Jocs molt especials, per a mi…
Jo vaig anar a San Cayetano des dels tres anys fins els 18!  He passat quasi més temps a s’escola que fora!  I record quan varen ser els Jocs Florals des meu germà Lluís. Ell tocava el piano i també estava molt nerviós! (és cosa de família)  Jo no hi vaig anar perquè  encara era petita!! Mare meva, quantes edicions han passat!!
També record els Jocs Florals de la meva germana; aquí  ja era més gran i record que era com la gala dels Óscars!
Quatre anys després varen arribar, a la fi, els meus Jocs Florals. Vaig disfrutar molt de tota la preparacio i del gran dia! Record que era una ocasió  molt especial, els al·lots jo crec que compraven es seu primer” traje”!

Estic molt agraïda als Jocs Florals, i a l’escola en general

Enhorabona a tots es que heu fet possible que hi hagi tanta gent conmoguda amb sa vostra feina!

Un “beso” a tots

Jaume Pizà • La màgia tan sols es troba a la poesia

Estàndard

   “Bon vespre!“. Amb aquesta simple frase però amb un significat tan ampli va ser com, juntament amb la meva amiga Sílvia, vaig donar l’inici als vint-i-tresens Jocs Florals. Aquella setmana, del 5 al 9 de maig de l’any 2008, va ser la més divertida que he passat a l’escola des que fa dotze anys vaig començar a primer d’Educació Primària
   Record que encara tenia cara de (bon)al·lot petit i he de confessar-me; mai en la meva vida he estat content que em despertin al dematí i haver d’anar a l’escola, sincerament, ho odïi. Però aquella setmana no, va ser especial, cada dia al dematí en vaig llevar amb unes ganes i una força especials per venir al col·legi. Els quaranta minuts de cotxe que hi ha des de ca meva a les “barreres negres” em passaven volant, i tot gràcies a l’ambient d’amistat, companyerisme, les rialles, el renou, els crits de na Miquelina i les imitacions de ballet d’en Miki Vidal que hi havia a dins el gegant i buit saló d’actes de l’escola, on qualsevol paraula amb un to de veu un poc més alt que els altres feia retronar les parets… Era com si no em fes falta sortir d’allà, tan sols per anar a menjar colque cosa. Per tot es respirava poesia.
   Sempre he cregut en la sort, és una molt bona amiga meva, la bona i  la dolenta és clar, ja que sempre he jugat amb ella. I
, com era de veure, era evident que aquell divendres plouria, jo ho sabia des de feia molt de temps, per això no em vaig estranyar al veure vestits banyats, pentinats desfets per la pluja i les nines pegant bots dels nirvis i em vaig limitar a pensar: Mala sort! Després de tot, perquè res del que estés passant durant aquelles dues hores a fora del saló d’actes m’importava tan poc com els resultats de la lliga femenina de petanca. Vull dir, que només m’importava el meu paper de presentador al costat de na Sílvia, no volia que ni a mi  ni a la meva parella féssim ni el més mínim error. I així va ser.
   Vull parlar també del sopar que havíem organitzat tota la classe després de que s’acabés l’acte, ja que jo sóc d’aquells que m’agrada més un dinar/sopar/berenar que qualsevol altra cosa, es respirava alegria per tots els costats del restaurant, tots els nins pareixíem “El Padrino“, i les nines que s’esforçaven en mantenir totes l’equilibri a damunt aquells gegants tacons que portaven, pareixíen na Penélope Cruz a l’entrega dels Òscars.
   …Havent-me deixat infinites coses i infinits detalls fora escriure, em deman: ¿com es poden explicar tot aquest seguit d’instantànies fora deixar-se ni un sol detall? – Tan sols amb MÀGiA, pero després de tot… LA MÀGIA TAN SOLS ES TROBA EN LA POESIA.