Tag Archives: pare

Susanne Seeler • Fa… 17 anys !

Estàndard

     

     Per una d’aquelles casualitats de la vida, l’altre dia vaig mirar la pàgina web del col·legi i vaig veure „XXV Jocs Florals… aniversari“. Vaig pensar: què bé, encara continuen amb els Jocs després de tants anys! Però va ser al cap d’una estona llarga que realment em vaig adonar del que significaven 25 (!!!) anys. Els “meus” van ser els vuitens, i clar, sóc de lletres de tota la vida, vaig trigar un poc a calcular els anys que havien passat i, la veritat, em vaig espantar una mica….

     Aquell mateix vespre vaig obrir l’album de fotos de SanCa, i entre els records de Jaca-Andorra-Londres-París d’una banda i tota una col.lecció de profes al seu despatx, de passadissos i patis i aules de l’altra, vaig trobar aquestes tres fotos dels Jocs Florals que us envio. Sempre he pensat que a Sant Gaietà he tingut realment GRANS professors, no només pels seus coneixements de la matèria, sinó també per la capacitat de guiar-nos en la cerca del propi camí a la vida.

     I les sorpreses no acaben mai. Des del dia que casualment vaig sentir en Tomeu Orell a IB3 ràdio (va sortir no sé quina paraula en alemany que va pronunciar perfectament! Ni punt de comparació amb l’intent del 1994 de dir “Johann Gottfried von Herder” com toca…..) fins que fa poc vaig llegir la col.laboració al blog d’en Miquel Tallada. Mai no hauria pensat que hi hagués vida (poètica) més enllà de la taula periòdica i dels hemisferis de Magdeburg…    

     Però ja que esteu d’aniversari, vull aprofitar per donar les gràcies a dues persones molt especials que em van fer estimar la llengua catalana: na Puri i na Malena. Quan vaig començar segon de BUP, no entenia ni una paraula de català. Acabava d’arribar, a casa meva es parlava alemany, i hauria estat exempta per tres anys, el temps exacte per acabar COU i lliurar-me de l’examen de català a Selectivitat. Però em semblava una mica absurd no assistir a les classes de na Puri com a oient, al menys per intentar aprendre alguna cosa de la llengua d’aquí. Així que poc a poc vaig anar aconseguint no escriure malament totes i cada una de les paraules dels dictats, em vaig estudiar els diacrítics, i aquell any la meva aportació als Jocs Florals va consistir en tocar la guitarra per a acompanyar la lectura d’alguns poemes. A final de curs vaig intentar llegir Bearn. Primera frustració: no vaig entendre res.

    

     Però no em vaig rendir. A tercer de BUP em va tocar amb na Malena, que em va fer descobrir un món encisador que per a mi era totalment nou: el de la literatura catalana. Llegia tot el que podia i així vaig millorar bastant. A COU na Puri va acabar de pulir els detalls i, després d’uns anys, vaig acabar estudiant Filologia Catalana. I vaig tornar a llegir Bearn. I aquest cop sí que ho vaig entendre tot.

     I vaig entendre una altra cosa molt més important, i és que cap llei no aconseguirà transmetre l’amor a la llengua i literatura catalanes com ho van fer na Puri i na Malena. El resultat, uns anys més tard, va ser aquest: encara que jo ja estudiava a la universitat, na Puri em va demanar que escrivís un poema que ella mateixa va llegir als Jocs Florals d’aquell any. Mentre ella llegia s’em va posar la pell de gallina i va faltar poc perquè em caiguessin les llàgrimes. Vaig sentir que, d’alguna manera, aquests eren realment els meus Jocs Florals. En haver acabat de llegir, em va fer pujar a l’escenari per a entregar-me una rosa. Aquesta rosa, estimada Puri, encara la tinc. Gràcies a tú i a na Malena de tot cor per la vostra feina i la vostra dedicació!

ENHORABONA a tots els organitzadors i alumnes participants passats, presents i futurs

i MOLTS D’ANYS!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

Puri Reus • Brollador de sentiments

Estàndard

     He conviscut amb els Jocs Florals mitja vida, mai més ben dit, i quan vaig començar a participar en aquesta aventura, no em podia ni imaginar que un 7 de maig de 2010, celebraríem els 25 anys dedicats a la poesia i a la cultura catalanes. Dit així sona com a molt acadèmic, però en realitat el que ha predominat tots aquests anys han estat els sentiments.

No puc oblidar aquell horabaixa de les vacances de Nadal del curs 1985-86, quan parlant amb mon pare de la idea d’en Miquel Tallada de fer una activitat relacionada amb la cultura lligada a 2n BUP, ell, amb aquella manera que tenia d’explicar les coses, em contà com son pare i per tant el meu avi, participava en l’organització dels Jocs Florals que se celebraven a Felanitx, abans de la Guerra Civil. Tot el que em va explicar em va fascinar: els poetes novells que hi participaven, la manera d’entregar els poemes en plica, el discurs a cada edició del Mantenidor, l’emoció de l’entrega de la Viola, l’Englantina i la Flor Natural, com s’aconseguia esser Mestre en Gai Saber… Després de les vacances li vaig explicar a en Miquel aquella conversa i li vaig proposar fer el mateix a l’escola. Es va entusiasmar i des d’aquell moment vam començar la llarga travessia que ens ha dut fins al 25 aniversari.

   Al llarg d’aquest camí jocfloralesc, m’han passat moltes coses, la immensa majoria magnífiques, doncs els companys de viatge han estat fantàstics: en Miquel Tallada, na Miquela Lladó, el Pare Estelrich –amb el seu suport i alguna que altra renyada, que en el fons ens ajudava a millorar any rere any–, en Toni Pascual, na Nuria amb els seus meravellosos decorats, en Pere Estelrich que tants anys va fer de Mantenidor, i tots els professors i professores que han anat passant per la tutoria de 2n.BUP/4t.ESO i pel Departament de Català (impossible anomenar totes les persones que durant 25 anys han posat el seu granet de sorra perquè tot sortís bé).

     També he implicat la família que, realment, han estat molt pacients, doncs aguantar els meus nervis edició rere edició, és per fer-los un monument, a més sempre s’han deixat dur pel meu entusiasme i han participat en tot el que els he demanat. En Toni, el meu marit, m’ha ajudat sempre amb la part informàtica: passar el guió a net, copiar poemes que després llegien els alumnes…, vaja el que fes falta. Els meus fills també han passat pels Jocs Florals i cada un ho va viure de manera diferent. L’Anna em comenta que va gaudir d’escriure els tres poemes que va presentar, amb dos d’ells va guanyar un premi; em comenta també el feliç que la va fer ser triada per presentar una de les parts de l’acte, l’entrega de premis; em diu que mai li havien tremolat tant les cames. En canvi en Jaume diu que ho va passar malament a 4t.ESO per trobar un tema pel seu poema, però ho va consultar amb l’Anna i ella li va dir que fos fidel als seus sentiments i va decidir escriure sobre futbol i encara que no va guanyar, també va gaudir de la festa i de llegir un poema.

     Però, vos he de confessar que, cada any, el que més m’ha arribat al cor han estat les reaccions dels meus alumnes: com tots i cada un durant 25 anys han escrit el seu poema, com han col·laborat en la preparació, com he vist els seus ulls brillar d’emoció el dia de l’acte i, el més important, com hem estat capaços a cada una de les edicions de convertir-nos en un grup homogeni amb una il·lusió comú. A tots i a cada un MOLTÍSSSIMES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      I ara ha arribat el relleu, persones emocionades amb aquesta iniciativa com el Padre Pablo, el Padre Toni, en Tomeu Orell, Na Malena o na Begonya, entre d’altres, que em permeten caminar amb ells, pel camí jocfloralesc, per seguir treballant en aquesta aventura que ha estat una constant per a mi, durant mitja vida.

Gràcies i una besada a la gran família dels Jocs Florals!

jocsflorals25@hotmail.com