Tag Archives: Pere

Tomeu Orell • Mots del Mantenidor dels Jocs 2010

Estàndard

El patchwork dels Jocs Florals

“sovint els adults ens obstinam en valorar més

la forma que el fons de les coses,

i convendria que en això no ens agafàssiu

precisament com a model”

Laura Ferreras • Un vespre màgic

Estàndard

     Aquest és el meu cinquè curs com a professora de Llengua Castellana i Literatura al Col·legi San Cayetano i encara record l’emoció que vaig sentir quan vaig assistir per primer pic als meus primers Jocs Florals. Però, des de fa dos anys, he de confessar que els Jocs Florals tenen una altra significació per a mi.

     Na Begonya estava embarassada i na Puri em va proposar lleg ir amb na Miquela Lladó els poemes guanyadors. Mai oblidaré aquell dia. No va aturar de ploure i va ser un vespre màgic amb l’arribada d’una nova estrelleta al cel: na Marta. Com na Begonya, jo no puc oblidar es moment quan na Miquela digué: El poema més bell d’aquesta nit nom Marta i ha pesat 3’200 kg.”

     Vull donar-vos a tots les gràcies per haver-me deixat formar part d’aquest festa de la poesia, per la qual cosa, vull expressar la meva admiració a tots els meus companys i amics que formen part dels Jocs Florals: a na Puri i en Miquel Tallada per ser els pares de la genial idea i per la vostra constància per dur a terme, any rere any, aquest meravellós projecte; a na Miquela per la seva saviesa i elegància en fer les coses, a na Malena i na Bego per l’aire fresc i jove que li estau donant aquests anys als Jocs i tota la feina que feis als assajos. A tots els que heu participat i participau encara, en aquesta fantàstica experiència que celebra la poesia: Padre Pablo, Tomeu, Toni Pascual, Pare Pere Estelrich, Pere Estelrich, Pare Toni, Cristóbal, Nuria, membres del jurat, direcció… GRÀCIES.
     Però, si em permeteu, voldria donar les gràcies a la que, per jo, és la peça fonamental del Jocs, a aquella sense la qual, aquest 7 de maig no tendria sentit: als alumnes.

GRÀCIES A TU
A tu, que has deixat tots els teus sentiments, experiències i inquietuds als teus versos.

A tu, que estaràs tremolant, assegut a la teva cadira, esperant si l’interior del sobre conté el teu nom.
A tu, que dónes sentit a aquest certamen de poesia que ens recorda que la nostra llengua encara és viva.

A tu, que  em permets per uns minuts posar-me a la teva pell i sentir com tu.

A tu que em confies el teu poema perquè el pugui recitar damunt de l’escenani i transmetre per al públic tot el que hi ha al teu interior.

A tu, que em concedeixes l’oportunitat de posar la meva ànima, el meu cor i la meva passió a l’hora de llegir els teus versos, perquè sense TU, els Jocs Florals no tendrien sentit.

GRÀCIES

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a 

 jocsflorals25@hotmail.com 

Jaime Bonnín • Gravat a la retina

Estàndard

     Jo vaig arribar al col·legi a 1r d’ESO. Record perfectament com cada any, pel mes de maig, el col·legi es transformava i girava al voltant dels Jocs Florals. En la meva innocència, jo no entenia res, pensava que tot allò era desmesurat…
     Però va ser arribar a 4t d’ESO, i des del començament de curs ja es començava a respirar una atmosfera diferent. La meva germana havia presentat uns Jocs, i tenia curiositat per saber què hi havia darrere tot allò. Cada dia l’event estava més proper, els assajos començaven, els poemes ja estaven escollits, i com una onada pareixia que anàvem creixent fins al dia dels Jocs, on rompríem, mostrant a la gent què havíem fet.
     Arribat el dia, he de reconéixer que per a mi tot va passar massa ràpid, però em va quedar gravat a la retina. La música, els poemes, les anécdotes,… ho record quasi com si fos ahir. Encara ara, quan ens juntam “les velles glòries“, no hi ha dia que no en surti com a tema, i si hi ha oportunitat, tornar a veure el vídeo (ei que sí, Pere) !!

     Dels Jocs en guard grans records, i grans amics!!

 

jocsflorals25@hotmail.com

Puri Reus • Brollador de sentiments

Estàndard

     He conviscut amb els Jocs Florals mitja vida, mai més ben dit, i quan vaig començar a participar en aquesta aventura, no em podia ni imaginar que un 7 de maig de 2010, celebraríem els 25 anys dedicats a la poesia i a la cultura catalanes. Dit així sona com a molt acadèmic, però en realitat el que ha predominat tots aquests anys han estat els sentiments.

No puc oblidar aquell horabaixa de les vacances de Nadal del curs 1985-86, quan parlant amb mon pare de la idea d’en Miquel Tallada de fer una activitat relacionada amb la cultura lligada a 2n BUP, ell, amb aquella manera que tenia d’explicar les coses, em contà com son pare i per tant el meu avi, participava en l’organització dels Jocs Florals que se celebraven a Felanitx, abans de la Guerra Civil. Tot el que em va explicar em va fascinar: els poetes novells que hi participaven, la manera d’entregar els poemes en plica, el discurs a cada edició del Mantenidor, l’emoció de l’entrega de la Viola, l’Englantina i la Flor Natural, com s’aconseguia esser Mestre en Gai Saber… Després de les vacances li vaig explicar a en Miquel aquella conversa i li vaig proposar fer el mateix a l’escola. Es va entusiasmar i des d’aquell moment vam començar la llarga travessia que ens ha dut fins al 25 aniversari.

   Al llarg d’aquest camí jocfloralesc, m’han passat moltes coses, la immensa majoria magnífiques, doncs els companys de viatge han estat fantàstics: en Miquel Tallada, na Miquela Lladó, el Pare Estelrich –amb el seu suport i alguna que altra renyada, que en el fons ens ajudava a millorar any rere any–, en Toni Pascual, na Nuria amb els seus meravellosos decorats, en Pere Estelrich que tants anys va fer de Mantenidor, i tots els professors i professores que han anat passant per la tutoria de 2n.BUP/4t.ESO i pel Departament de Català (impossible anomenar totes les persones que durant 25 anys han posat el seu granet de sorra perquè tot sortís bé).

     També he implicat la família que, realment, han estat molt pacients, doncs aguantar els meus nervis edició rere edició, és per fer-los un monument, a més sempre s’han deixat dur pel meu entusiasme i han participat en tot el que els he demanat. En Toni, el meu marit, m’ha ajudat sempre amb la part informàtica: passar el guió a net, copiar poemes que després llegien els alumnes…, vaja el que fes falta. Els meus fills també han passat pels Jocs Florals i cada un ho va viure de manera diferent. L’Anna em comenta que va gaudir d’escriure els tres poemes que va presentar, amb dos d’ells va guanyar un premi; em comenta també el feliç que la va fer ser triada per presentar una de les parts de l’acte, l’entrega de premis; em diu que mai li havien tremolat tant les cames. En canvi en Jaume diu que ho va passar malament a 4t.ESO per trobar un tema pel seu poema, però ho va consultar amb l’Anna i ella li va dir que fos fidel als seus sentiments i va decidir escriure sobre futbol i encara que no va guanyar, també va gaudir de la festa i de llegir un poema.

     Però, vos he de confessar que, cada any, el que més m’ha arribat al cor han estat les reaccions dels meus alumnes: com tots i cada un durant 25 anys han escrit el seu poema, com han col·laborat en la preparació, com he vist els seus ulls brillar d’emoció el dia de l’acte i, el més important, com hem estat capaços a cada una de les edicions de convertir-nos en un grup homogeni amb una il·lusió comú. A tots i a cada un MOLTÍSSSIMES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      I ara ha arribat el relleu, persones emocionades amb aquesta iniciativa com el Padre Pablo, el Padre Toni, en Tomeu Orell, Na Malena o na Begonya, entre d’altres, que em permeten caminar amb ells, pel camí jocfloralesc, per seguir treballant en aquesta aventura que ha estat una constant per a mi, durant mitja vida.

Gràcies i una besada a la gran família dels Jocs Florals!

jocsflorals25@hotmail.com

Pere Canet • Una nit de records

Estàndard

     Es curiós com se m’han posat els cabells de punta en veure aquest blog. Me toquen tan de prop tots els comentaris que s’hi fan !  Han passat molt aviat tots aquests anys, però encara record com en Nadal Vicente i en Carlos Jover tocaven la cançó d’entrada. Na Mariona i jo estàvem esperant sa nostra entrada per començar a presentar. No sé si és estrany, però cada vegada que sent la melodia que tocaven en Carlos i en Nadal no puc evitar patir els nirvis o la tensió sentida els segons previs abans de trepitjar l’escenari. La música ens porta en el temps, i el mateix passa amb la poesia. Vaig sentir assajar aquells poemes tantes vegades que encara els tenc a la ment i no deixen de recordar-me la magnífica nit que vaig passar. Una de les més boniques de la meva vida, amb regal final inclòs.
      Poder veure uns Jocs Florals un altre any serà un gust i un plaer molt molt gran; és una de  les coses que m’ha omplert més del col·legi.

      Esper el dia 7 de maig amb molta il.lusió.
      Una abraçada. Visca els Jocs Florals i Visca la llengua catalana!

 

Dos anys després d’aquella nit que recorda emocionadament en Pere, el nostre poeta va ser entrevistat per IB3 TV en l’edició dels Jocs Florals del 2006.

jocsflorals25@hotmail.com

Joana Cabot Fuster • Els Jocs florals perduren !

Estàndard

 

     Quins records Mare meva! 25 anys de Jocs Florals! Aquest horabaixa plujós estava navegant tranquil·lament per la web, quan  he trobat el blog del 25è aniversari dels Jocs Florals. Ueeep, jo hi vaig ésser, he pensat. I m’he posat a rebostejar dins carpetes perquè recordava tenir retalls de diaris de quan  jo vaig participar: i els he trobat! I quin “susto” quant he vist les dates: els IV i els V Jocs!!! Els anys 1989 i 1990!!! Ja han passat 20 anys!!! Com vos podeu imaginar, després de 20 anys no tenc records gaire concrets, senzillament els record molt grata i afectuosament. Puc dir que estava una mica decebuda per què jo no participava a l’acte i només hi anava d’espectadora però les coses van canviar, i com! Jo vaig guanyar l’Englantina i record na Miquelina Lladó recitant el meu poema. També tenc els records de na Puri Reus, en Juanjo Delgado i en Pere Estelrich fent de jurat i encoratjant-nos a participar.  

     Record que a l’any següent (a tercer de BUP -que sona d’antic això de BUP!-) vaig tornar-hi a participar. Per una banda, essent guanyadora de l’any anterior me sentia una micona obligada a fer-ho. Per l’altra banda, record que a l’hora d’escollir el primer poema no me decidia entre dos, així que era l’oportunitat de treure a la llum aquell pobre poema que s’havia quedat al calaix. I aquell pobre poema, que havia estat inspirat en un quadre de Vincent Van Gogh, va guanyar el tercer lloc del premi obert. Vos puc dir que no tenc ni idea en què consistia cada un dels premis, ni sé que vaig fer amb ells. Me queden els diplomes i els retalls de diaris que he escanejat i vos envii. Ara, quan  he tornat a llegir els retalls dels diaris he pensat en què diria ara el periodista de la V edició quan  va titular “Los Jocs Florals, una tradición que perdura en el colegio San Cayetano” I tant que perdura! I per molts d’anys més! 

 
 
 

  

 

LES BOTES 

El llarg caminar,

el llarg camí,

tant caminar…

tant córrer món…

he de descansar. 

 

I les bótes velles,

enclavades de nou,

aquelles bótes

que va pintar Van Gogh.

 

  

www.fhuce.edu.uy

 

  

jocsflorals25@hotmail.com

Toni Pascual • Esser secretari dels Jocs ( i quelcom més )

Estàndard

Hola blogers…

He llegit els vostres records i comentaris, i m’han entrat ganes d’escriure, perquè crec que he viscut el jocs florals d’una manera ben distinta.

Per començar ara fa 25 anys els vaig veure néixerAleshores jo era secretari del col·legi i Na Puri -mare de la criatura, em va demanar que figurés com a secretari del jurat dels Jocs. Jo encantat. Només havia d’assistir a les reunions per triar els premis i durant l’acte dir unes paraules explicant l’actuació del jurat. Els anys següents es va repetir la mateixa història i no sé exactament com, però va anar sorgint un equip d’entusiastes que unes setmanes abans del jocs… al mateix temps que els alumnes es barallaven, cada un amb el seu poema, feien tot el que sabien i més per no fallar. Per no defraudar els alumnes, per no defraudar els familiars que vindrien, per no defraudar els altres professors i per no defraudar al mateix col·legi, per que ben aviat fórem conscients  que els Jocs Florals marcaven un estil, una manera única de fer i viure la poesia i una marca de qualitat en el món de l’ensenyament.  A l’equip, sempre dirigit per Na Puri, hi podíem trobar en Pere Estelrich –que va fer de mantenidor un munt d’anys- Na Nuri – preparant els decorats per l’escenari -, en Cristóbal dirigint la confecció dels murals de la convocatòria, en Miquel embolicat amb el programa de mà, na Miquela i els seus assajos, en Pere Pascual preocupat per muntar un projector de vídeo quan encara no en  teníem cap, en Toni com a secretari. I cada any hi havia canvis i incorporacions. En Tomeu, en Xisco Juan Ferrer, na Malena, Na Laura, Na Begonya, Na Cati…

Record que un any el matenidor va ser el P. Antoni Oliver…

Jo, en el parlament del secretari dedicava dues paraules als guanyadors, quatre o quaranta-quatre als perdedors, i algunes a la poesia, aprofitant alguna anècdota simpàtica. De tant en tant em permetia una sortideta del previst com un any que vaig fer un petit collage amb frases i versos de na Gloria Fuertes. Crec  que és una bona mostra de com ens divertíem preparant els Jocs Florals:

 La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies
com estimulant i antidepressiu,
sense data de caducitat.
La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies
perquè fa que t’agradin tots els colors de la pell,
et dóna tones de sensibilitat
i et fa estimar als seixanta anys, igual que als quinze , o més.
Et fa veure que tot temps passat va ser pitjor,
i el millor del passat és que ja ha passat.
Et fa pensar taula i dir cadira
i constatar que quan estimes aprens geografia.

 La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies,
com una  immensa aspirina
que rodolant pels problemes
cura tot el que toca…

Salutacions a tots els blogers.
Toni Pascual.