Tag Archives: premi

Poemes guanyadors de QUART D’ESO (els tres primers premis)

Estàndard

PRIMER PREMI – QUART ESO ( MONTSE BORDOY ) 

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, mil respostes.

Qui sóc? Què faig? On vaig?

Tres preguntes, s’embullen al meu cap.

Qui sóc? Sóc jo.

Jo sóc, tu ets, ell és.

I com sóc? Sóc lliure.

Com petit ocell que vola,

per la immensa aurora

amb l’única preocupació,

de trobar una mica de menjar.

Què faig? De tot!

Gaudir, com un nin petit.

Pensar, com un nin gran.

Camino pel meu present

i si vols em pots donar la mà.

On vaig? Endavant.

I què hi ha? Ho veus?

Futur, quina por!

Futur, espera,

que no tenim cap pressa.

Al cap i a la fi,

tot arriba i tot se’n va.

Només queden els records,

del germà del futur,

el passat.

Somnis, compliu-vos.

Il·lusions, no us trunqueu.

Fantasies fes-vos realitat.

El que volem és viure,

Però potser ens toqui sobreviure.

Malgrat tot,

mai no hem de deixar de somriure.

Mentrestant,

jo  em segueixo demanant:

Qui sóc? Què faig? On vaig?

 SEGON PREMI QUART D´ESO ( JOSE SENACHERIBBO )

La vida

És allà on tot comença.

Poses un peu en la neu.

I el sents, un ambient fred.

Molt diferent al que t’imaginaves.

En el primer contacte,

el sents, el notes.

Un nou cúmul de sensacions t’envaeixen.

Tan estranyes que mai te les hauries imaginat.

La neu, tan lluenta com el sol,

és als teus peus, esperant a ser dominada.

Comences, et prepares

i t’eleves cap amunt, sense pensar-ho.

Dalt de la muntanya

et situes en la línia que limita la vora.

Et quedes o dónes el pas?

Només tu decideixes.

Finalment el fas, emprens el teu camí.

I malgrat els sots i caigudes, arribes a la meta.

Et gires i, què veus?

Unes marques impreses en la neu?

O una llarga història, aquella història

a la qual nosaltres anomenam vida?

TERCER PREMI ( MARINA CASELLAS )

Qui ets tu?, no ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments

Transcorren al meu cap.

Ara te’ls contaré.

Una mirada d’ulls marrons, la terra;

una mirada d’ulls blaus, l’oceà.

Una mirada d’ulls verds, un bosc;

Una mirada d’ulls daurats, els rajos del sol.

Cada mirada, és un món diferent.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Ets per qui m’aixec després de caure;

Ets el llapis que escriu la meva felicitat;

ets l’esborrador que elimina la meva tristesa;

ets l’amor ocult dins el que no sap encara amar;

la primera rialla d’un nin petit,

l’amic que necessit.

Molts pensaments

transcorren al meu cap,

ara te’ls contaré.

Un petó, el llenguatge universal;

un petó, els teus llavis tocar;

un petó, un ocell lliure en volar;

un petó, una forma de demostrar

que et sé estimar.

Qui ets tu? No ho sé.

Doncs ara t’ho diré.

Molts pensaments transcorren al meu cap.

Amb unes pararules

Te’ls resumiré:

T’estim i t’estimaré.

Els poemes guanyadors del PREMI OBERT per als alumnes de primer i segon de batxiller

Estàndard

PRIMER PREMI OBERT ( PAULA SANS )

Horitzons Verticals

Au, va, deixa-ho anar, torna boig,

cavil·la, rumia… capbussa’t aquí.

Ho veus?

Aquest indret és

superb i imperfecte,

gentil i matusser,

xamós i esquerp…

Tal vegada, els ciutadans siguin

xafarders i silenciosos,

manyacs i combatius,

trafeguts i dropos…

Supòs que et preguntaràs on et trobes,

és un poc intricat d’explicar!

Has perdut mai un imperdible?

Saps que hi ha significats insignificants?

Cerca horitzons verticals…

només així ho sabràs!

Au, va, deixa-ho anar, torna boig,

cavil·la, rumia… marxa d’aquí.

 

SEGON PREMI OBERT ( MAYA TRIAY )

Lluna, dama del cel; no t’amaguis,

no et jutjo.

Secrets també en tenc,

pensaments, records, memòries

ens envaeixen com el vent;

hi és i no el veim.

Ambdues tenim un pou, negre i fosc.

El teu és ple d’anhel,

anhel que lluita amb la impotència.

Els cicles de vida t’impedeixen

conèixer el Sol.

El meu vessa inseguretat, por, angoixa,

esperança.

Jo et dic que el temps tot ho cura,

tu m’afirmes

que allò impossible existeix.

El cor no és mentider, però s’equivoca.

Em consumesc i tu sempre hi ets.

Jo efímera; tu, eterna.

Pareixes la mar, que em beu;

jo el riu. És igual el camí,

sempre a tu arrib.

Te mir, ho saps?

Els núvols no t’amaguen,

ni les estrelles t’oculten

amb el seu resplendor.

Ull de la nit

que sempre m’acompanyes,

quan creixes i decreixes.

Et regal les meves ales,

i amb elles,

la meva llibertat.

 

TERCER PREMI OBERT ( IRINA ANTICH ) 

Amiga estimada,

senyora dels meus pensaments,

lladre de la meva ànima.

Com és que tens aquesta força?

Qui t’ha donat aquest honor?

Qui més ha guanyat la teva perfecció?

Per tu he estat nits en blanc

intentant sentir-te.

Musa dels meus somnis,

princesa d’aquest pobre príncep,

sol dels dies.

He sentit persones

Que t’han anomenat poesia.

Jo prefereixo dir-te: la meva millor amiga.