Tag Archives: premis

Destil·lar les sensacions . Pablo González Maya

Vídeo

Mai no m’havia imaginat que en un sol vespre es poguessin sentir tantes emocions diferents a la vegada. Quan a principi de curs anomenaven els Jocs Florals, jo pensava que només seria un acte com les obres teatrals de primària en les que cada un tenia el seu “moment de glòria” i tot quedava al record, però tot va canviar des que na Puri ens va ensenyar a llegir  l’inoblidable poema de “Les patates fregides” de Miquel Martí i Pol  com si aquelles patates fossin dins de la nostra boca mentre llegíem. En aquell moment, em vaig adonar del que s’apropava inevitablement: un acte al que havíem de mostrar al públic totes les sensacions que destil·lava el poema amb l’inconvenient que havíem de ser nosaltres els qui ho transmetéssim. Però als Jocs Florals no només hi va haver poesia, tots el alumnes de 4t d’ESO teníem el nostre paper, i encara que fos petit, era imprescindible perquè tot sortís d’allò més bé. Va arribar la darrera setmana d’assajos a la qual interpretàvem una vegada darrera altra l’acte complet, mentre na Malena, Puri, Begonya i Cati ens deien què havíem de millorar. Un dia concret, na Miquela Lladó va venir a donar-nos una classe magistral que a tots ens va ajudar. Gairebé sense adonar-nos, érem a la tarda del dia 3 de maig, els nervis ens recorrien tot el cos i es va escoltar la  coneguda frase : “Comencen els Jocs Florals”. Una barreja de felicitat, entusiasme, desesperació, vergonya i inseguretat ens consumia. Els premis foren lliurats i els Jocs varen finalitzar. Tot va ser molt ràpid; tant, que se’m varen fer massa curts. Els repetiria tantes vegades com fos possible per tal de gaudir d’una nit que ningú que hagi passat per 4t d’ESO podrà oblidar. 

Sisè, cinquè i quart premi guanyadors de QUART D´ESO

Estàndard

SISÈ PREMI –  JAUME RIPOLL

Em donares la vida,

em guiares per ella,

em llevares la vida,

un matí de tempesta.

Avui brillen estrelles,

tu ets entre elles,

enveja tenen totes,

d’estar amb mi cada vespre.

Estenc la mà i no hi ets,

endavant, endavant em deies,

exemple a seguir eres,

coratge i valor tenies.

Tants valors en una persona,

lliçons, ensenyances que mai s’obliden,

encara patint una malaltia,

em seguies donant consells, com el primer dia.

De la teva presència estic necessitat,

sentir la teva calor vora meu,

recordar moments d’alegria i felicitat,

però sé, que això mai podrà passar.

Em donares la vida,

em guiares  per ella,

em llevares la vida,

un matí de tempesta.

CINQUÈ PREMI. PILAR ROIG

AMOR PER TU

Sé que ho comprens, però et fa llàstima,

llàstima pensar que he crescut,

que vull viure la vida,

obrir portes tancades

i tancar aquelles que em fan mal.

Sé que no em deixaràs caure

i eixugaràs les llàgrimes vessades;

que només tu em faràs sentir a gust

i m’acolliràs en els moments més dolents

i en els bons, també.

M’has recolzat i animat,

aconseguint que seguesqui endavant,

lluitant pel que vull de veritat.

M’has curat les ferides

i abraçat en les nits de dolor.

He vist els teus ulls mirant-me créixer,

he vist como la teva mà s’estenia,

i jo, feliç, te l’agafava.

He crescut i per tu, encara som petita.

Però si te n’adones, ja no et sent cantar.

Cantar aquelles cançons de bressol per aconseguir dormir_me,

o aquelles carícies a l’esquena.

Ara ja no t’has d’acotar per abraçar_me,

besar_me o acariciar_me.

He après que rendir_se

no és més que tirar_se al terra.

He après que el teu nom no és simple.

També du: “amor de mare”.

 

QUART PREMI QUART D’ESO. IRENE SOLER 

Intitulat

Si pogués fer alguna cosa per tornar enrere,

ho faria, aturaria tots els rellotges del món,

mouria cel i terra només per acomiadar-me de tu,

per tornar a sentir-te, per tornar a mirar-te.

M’agradaria poder agafar-te la mà,

estimar-te cada dia com si fos el darrer,

jugar a la pilota com si fóssim nins petits,

abraçar-te fins ofegar-me…

Eres tu el que em cuidaves als vespres,

el que vigilaves si dormia i venies si plorava,

el que venies a acomiadar-te fins a la porta cada matí,

i el que has donat la vida per nosaltres.

Ens quedaven moltes coses per fer, per gaudir,

però sé que l’estel més brillant del cel, va per tu.

Pot ser no ens acompanyis cada dia,

però estaràs al meu cor durant tota la meva vida.

Peter Pan tenia raó, hem de ser sempre nins,

gaudir de la vida sense cap problema;

tenies el cor més gran del món,

per això t’estimàrem com ho feia Buzz Lightyear,

fins a l’infinit i més enllà.

A tu, petit.