Tag Archives: presentar

Sílvia López • Presentar els Jocs

Estàndard
cariciaypatada.blogspot.com

Hola, jo sóc na Sílvia i vaig tenir la sort de passar pels Jocs Florals un plujós 5 de maig del 2008. I us demanareu: com que “plujós”? Doncs sí, encara que paregui mentida, després de (aleshores) vint-i-dos anys celebrant els Jocs Florals sense una gota, els integrants de la generació del ’92 vàrem tenir “la sort” de gaudir d’una bona ploguda aquell vespre. Tots els pentinats de perruqueria, els vestits comprats des de feia més d’un mes i les corbates recentment apreses a fermar van quedar xops tan sols en posar un peu fora de la majestuosa Sala d’Actes de Sant Gaietà. 

     Com cada any, els nirvis i les ganes de començar es respiraven a l’ambient mentre anàvem arribant, un a un, a l’entrada de la Sala. D’aquells moments d’arribada, francament, no recordo quasi res. Degueren ser els nirvis o la recerca contínua d’un lloc ón la pluja no em banyés, pero el record d’un moment en especial no el tinc. L’únic que podria dir és que, de sobte, d’un dia per l’altre, tots els meus amics amb els qui havia compartit classes, menjadors, jocs, campaments, joguines (i fins i tot qualque xupa-xup) em pareixien persones adultes, persones que havien crescut de cop i volta per art de màgia… supòs que la mateixa màgia amb la que vam celebrar els nostres XXIII Jocs Florals. 

     El record que tinc del meu moment de glòria en aquell escenari: presentar els Jocs Florals. No sé si era cosa meva, però la Sala d’Actes es va presentar davant dels meus ulls més grossa que mai. Més plena de gent que mai. I, a sobre, vaig haver de anar alerta a l’hora de dirigir-me cap al faristol; havia d’anar amb compte de no patinar amb aquells tacons banyats i aquell trispol de fusta! Però tot anà bé i, juntament amb el meu company Jaume, vam donar començament als Jocs Florals. Amb tot l’ímpetu que ens era possible, tal i com na Miquela ens havia ensenyat. 

     Va ser meravellós, i cada pic que ens retiràvem de l’escenari no era un moment per donar gràcies a Déu d’haver sortit de la mirada de la gent, sinó que era un instant per a agafar aire i sortir, tot d’una, amb més forces que abans. Finalment, també vam tenir l’oportunitat d’anomenar els premiats. Sols recordo dues coses d’aquell moment: la curiosa pronunciació de la “è” a la frase “I el guanyador ÉS…” del meu company Jaume qui, amb el seu infalible accent d’Alaró, pronuncià la “e” de “és” oberta. Ben oberta. Cada cop que deia la frase, el públic més jove esclatava a riure. Jaume… que divertit que ets! 

     I a mi, em dedico com a record el treball que em va costar obrir un del sobres dels premiats. Estic segura que si al ‘Facebook’ hi haguès un grup que es digués “Jo també opino que els sobres dels premiats en els Jocs Florals estan tancats amb Super-glue”, tots els presentadors dels Jocs hi estaríem apuntats. 

     Però… com bé diu un mallorquí: “I que no és guapo, això?“. Que visquin els Jocs molts anys més, perquè marquen un abans i un després a la vida de l’estudiant de Sant Gaietà.

    Viviu-los amb ganes, amb força, i amb il·lusió perquè, com vaig llegir a un llibre en certa ocasió: “Jo no crec en un escenari en el que no es pugui guanyar“.

jocsflorals25@hotmail.com