Tag Archives: programa

Marina Besalduch • uns altres jocs florals …

Estàndard

      Quan al meu curs li va tocar fer els Jocs Florals jo ja n´havia viscut dos indirectament. La meva germana, la Bàrbara, havia participat tocant el cello a uns i fent una col·laboració d’un vídeo  l’any següent. Quan em va tocar a mi, però, vaig triar no participar ni llegint, ni tocant un instrument , ni cantant. Em vaig quedar al darrera, ajudant amb la decoració i entregant les roses i els programes,  admirant –ho tot des d’allà, però sense voler fer la passa que m’hagués portat davant el públic. No em demaneu per què, però la vergonya va sortir guanyant en aquella ocasió. No va ser la decisió més intel·ligent de la meva vida, però. d’ençà d’aquell dia encara me’n penedeixo de no haver estat un poc més valenta i haver-hi participat amb quelcom més. Me’n penedeixo perquè els Jocs Florals han estat per molts i moltes la primera porta que hem obert a la poesia. Descobreixes autors, poemes, sentiments… Entens que hi ha maneres i maneres de llegir un poema, que s’ha d’interpretar, que l’has de llegir i tornar a llegir i girar i regirar per trobar-li el vertader significat, per quedar-te amb l’essència que va depositar allà el seu autor i transmetre-ho al públic, fent que s’emocioni i que li pugi un calfred fins al coll mentres tu recites. Me’n penedeixo perquè aquelles nits jo vaig sentir aquell calfred i m’hagués agradat també provocar-ho.

 

En Dani Sanz i la feinada que va tenir el dia dels Jocs Florals !!!

Estàndard

Hola nois!

No és  que “m’agradi”  recordar el meu paper en els Jocs Florals del 2009, ja que va ser un dels pitjors moments de la meva vida si  parlem de treball. El meu paper era encarregar-me  que ningú es quedés sense el programa de mà  en el qual posava com serien els Jocs. Per això, mitja hora abans d’obrir les portes,  el meu company de porta i jo, havíem  d´estar dins del saló de actes. Només de pensar-ho ja “suo” … no sé si varen ser els 30 graus de temperatura que hi havia dins del saló, si va ser la americana de mig quilo que duia a sobre, o si va ser la combinació de les dues coses; però jo vaig escomençar a suar just quan na Puri i na Malen varen dir: “¡obriu les portes!”.

                Crec que tothom va adonar-se  de la meva situació. Notava com les gotes de suor es ficaven dins dels ulls, però els 300 fulls que aguantava amb les mans impedien que pogués aixugar-me. A més, dels nervis estava vermell com una tomàtiga i “negre” pel fet que  els pares em treguessin els papers de les mans però…. feliç com un nin petit.

 

Enviau-nos la vostra aportació a   

jocsflorals25@hotmail.com