Tag Archives: records

Jocs Florals 2018: Una setmana de records. Julia Gallo

Estàndard

Encara me’n record de la setmana del Jocs. Com que jo era una lectora, era darrera del teló de l’auditòrium amb la resta de lectors, els presentadors i les actuacions. Tothom volia començar i que tot fos perfecte. Varen començar els assajos, i tot eren nervis i emoció. Que si encara no em sé el poema, que si no se m’escoltarà  bé , que si  cauré per les escales… I na Malena i na Cati com a boges intentant que tot estàs organitzat i assajat perfectament per divendres. Al principi tot era un desastre, però cap al final de la setmana ja començava a tenir forma. Quan a la fi l’assaig general arribà, va sortir rodó i tots vàrem fer una gran respirada general. Na Cati, en Xisco i na Malena ens varen dir que ens podíem anar i tothom va anar-se corrents a preparar-se. L’acte va ser màgic, i tan sols en una hora i mitja vàrem aconseguir transportar a tot el públic a un món de poesia i música. Mai oblidaré la nit del Jocs, i estic segura de que cap dels alumnes que ara fem 1er de batxillerat tampoc. Moltes gràcies a tots el que hi varen participar, i sort als que faran els seus d’aquí uns mesos!!

Vespre d’emocions i nervis

Estàndard

    Un any després continuam recordant aquell vespre ple d’emocions i nervis, que continua gravat a les nostres memòries com un record inoblidable. Unes setmanes assajant fins a  l’arribada del gran dia… cent alumnes al voltant d’aquest certamen durant una setmana molt especial per a tots nosaltres. No solament els lectors i presentadors, tots teníem una tasca especial, fonamental per a la preparació d’aquest acte. La millor setmana de l’escola, sense dubte. Encara tenim aquest record gravat als nostres cors… i esperem que sempre perduri en nosaltres.

   No tenim molta inspiració ara, a les onze i mitja del matí d’un diumenge; esperem que els poetes d’aquest any en tenguin més que nosaltres. Una besada molt forta, vos deixam una foto del que va sortir al diari poc després de la nostra actuació. Moltes gràcies a tot el professorat, per fer possible aquest somni.

Sílvia Jordà i Raúl Díaz

(1r Batxiller C)

un retall de diari

Tomeu Orell • Mots del Mantenidor dels Jocs 2010

Estàndard

El patchwork dels Jocs Florals

“sovint els adults ens obstinam en valorar més

la forma que el fons de les coses,

i convendria que en això no ens agafàssiu

precisament com a model”

Xavier Ribot • Amor als Jocs Florals

Estàndard

     Han passat més de quinze anys, devuit per ser exactes, una majoria d’edat per a una persona. Sembla com si fos ahir quan na Puri va entrar a la classe d’anglès que impartia na Catalina Penyafort quan va demanar-me si podia sortir un moment de classe; em sorprengué. Jo, un al·lot que sempre havia passat inadvertit a l’escola, que no es ficava en embolics… Va ser una sorpresa entrar a la sala de professors i encara més sorpresa quan em proposaren com a presentador! A mi, una persona tímida i que té l’espanyol com a llengua materna…

     Supòs que en aquests moments sortí la innocència d’aquells setze anys i vaig acceptar sense pensar-m’ho (el més curiós va ser que la presentadora anava a ser la meva cosina i els professors no s’entemeren fins aquell dia; la situació va ser ben divertida !)

     Record els horabaixes d´assaig, i lliurar-me de nombroses classes amb l’excusa dels preparatius; això va estar bé. Record un guió que cada dia estava més ple d’anotacions, canvis i subratllatsvaja, que gairebé era il·legible.

     Record la primera vegada que em vaig provar un esmòquing; un al·lotet  de 16 anys amb esmòquing!  Jo em sentia ridícul davant els “piropos” de la meva mare, que trobava que era el fill més guapo de tot el planeta !

    Record les mans suades abans de sortir i aquelles rialles nirvioses entre la meva cosina i jo; després ja no record res fins al final de la cerimònia, ni dels premiats, ni les lectures, ni de la música, etc. Jo ja tenia bastant amb “ la meva tasca”.

     Una vegada passada la cerimònia, el millor estava per arribar: el sopar de curs i “ la marxa”, una de les primeres…

Aquell dia va ser màgic per a mi pel que havia passat i pel que va passar després… És molt tòpic –propi dels poemes d´amor dels Jocs Florals– però vaig descobrir l´amor de la meva vida, encara que en aquest moment no ho sabia, ja que jo sols tenia ulls per a les seves llargues cames, la seva minifalda blanca i una camisa obscura. 

     Vull creure que a ella li va passar el mateix amb mi; un elegant jove d’esmòquing que havia estat el presentador de la gala, devia imposar…

     La veritat és que no guard retalls de diaris ( els va haver ! ) ni sé on és l’enregistrament de vídeo dels meus pares ( que hi va esser ) i tampoc guard cap premi ( no en vaig guanyar cap ) però aquest dia, la meva vida va canviar.

    Gràcies a aquest dia i a aquests Jocs Florals, duc 18 anys amb una meravellosa persona, estic feliçment casat i tenc dos fills també meravellosos.

    La màgia dels Jocs Florals, m’acompanyarà tota la vida…
    Que visquin els JOCS FLORALS !!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

Viky Langa • Jocs florals 92-93

Estàndard

       Fa temps que vull aportar alguna cosa  però no sé com escriure tot el que vaig sentir, tot el que signifiquen per a mi els Jocs. És més que un dia a s’escola. És alguna cosa que acompanya els al·lots de quart d’ESO durant tot l’any i als professors i professores que ho vàrem viure en primera persona,  ens acompanyarà de per vida.

     Jo no vaig llegir, ni tocar, ni ballar i no vaig guanyar cap premi, però vos puc assegurar que és un dels dies més importants de la meva vida. Aquell dia ple de romanticisme, que fa veure que els al·lots de 15 o 16 anys no són nins, sinó que són homes i dones capaços de sentir, d’estimar o de reivindicar-se és allò que el fa únic.
     Per molta gent és un dia especial, però pel presentador d’aquella edició i per a mi, va ser un dia que mai oblidarem. El meu company de classe, que havia vist créixer any a any, me va mostrar el que realment és la poesia; des d’aquell gran dia de fa 18 anys vivim junts el nostre poema d’amor i cada any quan arriben els Jocs els miram plegats, emocionats, pensant en l’any en què els nostres fills els toqui viure els seus Jocs.

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

Puri Reus • Brollador de sentiments

Estàndard

     He conviscut amb els Jocs Florals mitja vida, mai més ben dit, i quan vaig començar a participar en aquesta aventura, no em podia ni imaginar que un 7 de maig de 2010, celebraríem els 25 anys dedicats a la poesia i a la cultura catalanes. Dit així sona com a molt acadèmic, però en realitat el que ha predominat tots aquests anys han estat els sentiments.

No puc oblidar aquell horabaixa de les vacances de Nadal del curs 1985-86, quan parlant amb mon pare de la idea d’en Miquel Tallada de fer una activitat relacionada amb la cultura lligada a 2n BUP, ell, amb aquella manera que tenia d’explicar les coses, em contà com son pare i per tant el meu avi, participava en l’organització dels Jocs Florals que se celebraven a Felanitx, abans de la Guerra Civil. Tot el que em va explicar em va fascinar: els poetes novells que hi participaven, la manera d’entregar els poemes en plica, el discurs a cada edició del Mantenidor, l’emoció de l’entrega de la Viola, l’Englantina i la Flor Natural, com s’aconseguia esser Mestre en Gai Saber… Després de les vacances li vaig explicar a en Miquel aquella conversa i li vaig proposar fer el mateix a l’escola. Es va entusiasmar i des d’aquell moment vam començar la llarga travessia que ens ha dut fins al 25 aniversari.

   Al llarg d’aquest camí jocfloralesc, m’han passat moltes coses, la immensa majoria magnífiques, doncs els companys de viatge han estat fantàstics: en Miquel Tallada, na Miquela Lladó, el Pare Estelrich –amb el seu suport i alguna que altra renyada, que en el fons ens ajudava a millorar any rere any–, en Toni Pascual, na Nuria amb els seus meravellosos decorats, en Pere Estelrich que tants anys va fer de Mantenidor, i tots els professors i professores que han anat passant per la tutoria de 2n.BUP/4t.ESO i pel Departament de Català (impossible anomenar totes les persones que durant 25 anys han posat el seu granet de sorra perquè tot sortís bé).

     També he implicat la família que, realment, han estat molt pacients, doncs aguantar els meus nervis edició rere edició, és per fer-los un monument, a més sempre s’han deixat dur pel meu entusiasme i han participat en tot el que els he demanat. En Toni, el meu marit, m’ha ajudat sempre amb la part informàtica: passar el guió a net, copiar poemes que després llegien els alumnes…, vaja el que fes falta. Els meus fills també han passat pels Jocs Florals i cada un ho va viure de manera diferent. L’Anna em comenta que va gaudir d’escriure els tres poemes que va presentar, amb dos d’ells va guanyar un premi; em comenta també el feliç que la va fer ser triada per presentar una de les parts de l’acte, l’entrega de premis; em diu que mai li havien tremolat tant les cames. En canvi en Jaume diu que ho va passar malament a 4t.ESO per trobar un tema pel seu poema, però ho va consultar amb l’Anna i ella li va dir que fos fidel als seus sentiments i va decidir escriure sobre futbol i encara que no va guanyar, també va gaudir de la festa i de llegir un poema.

     Però, vos he de confessar que, cada any, el que més m’ha arribat al cor han estat les reaccions dels meus alumnes: com tots i cada un durant 25 anys han escrit el seu poema, com han col·laborat en la preparació, com he vist els seus ulls brillar d’emoció el dia de l’acte i, el més important, com hem estat capaços a cada una de les edicions de convertir-nos en un grup homogeni amb una il·lusió comú. A tots i a cada un MOLTÍSSSIMES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      I ara ha arribat el relleu, persones emocionades amb aquesta iniciativa com el Padre Pablo, el Padre Toni, en Tomeu Orell, Na Malena o na Begonya, entre d’altres, que em permeten caminar amb ells, pel camí jocfloralesc, per seguir treballant en aquesta aventura que ha estat una constant per a mi, durant mitja vida.

Gràcies i una besada a la gran família dels Jocs Florals!

jocsflorals25@hotmail.com

Aina Covas • Records

Estàndard

Tot va començar amb els vint-i-dosens Jocs Florals, un any abans que es posés en marxa aquella nit on tots seríem protagonistes. Érem uns joves estudiants de tercer d’ESO, que al·lucinàvem amb els preparatius, amb la decoració que inundava tot el col·legi: miressis on miressis les flors abraçaven cada racó… I, per què no? Gaudir d’aquella meravellosa setmana on les aules de quart d’ESO es caracteritzaven per estar buides! En aquell moment tan sols ens calia esperar, però semblava tan lluny… Qui diria que un any passaria tan aviat? No n’ens vàrem adonar, i na Puri ja ens estava ensenyant vídeos de Jocs Florals anteriors, repetint-nos que calia anar arreglats, però que allò “no era una boda. Així començaren els preparatius: tallers de poesia, càstings de presentadors i aquelles mítiques reunions on el nostre particular jurat d’“Operación Triunfo”, na Malena, na Miquelina i na Begonya, ens intentaven ensenyar de la manera més amena possible.

Amb un obrir i clucar d’ulls, després d’un mes assajant, intentant trobar quin poema era el que ens arribava al cor, ens plantàrem a la setmana del 5 al 9 de maig de 2008. Vàrem repetir tantes i tantes vegades la cerimònia, que ja ens la sabíem de memòria, així que, mentre que els que assajaven eren els músics, o bé els presentadors, els lectors passàvem les hores a les butaques del Saló d’Actes parlant amb els amics, descrivint cóm seria el nostre vestit (el malson de qualsevol nina era trobar-ne una altra amb el mateix vestit!!!) i creant nous records que trobarien un lloc que mai no seria arrabassat de la nostra memòria.

Una de les anècdotes més gracioses que arriben al meu cap és que mentre na Marta Juan i na Maria Hebrero assajaven el seu número de ballet, es varen unir al ball dos al·lots (entre els que es trobava en Miquel Vidal) i ja vos podeu imaginar les llàgrimes que ens sortien a tots els col·laboradors de les rialles que ens provocava aquell particular ball. 

Havien passat 4 dies esplèndids, lluminosos i amb un sol estiuenc profundament aprofitat per totes per agafar un poc de color abans del gran dia. Quina va ser la nostra sorpresa en veure un dia mig nuvolat! Era impensable que justament la generació del 92 tinguéssim la mala sort de ser els primers on la pluja seria el marc de la nostra nit. Perruqueria, vestit, maquillatge, tacons… i paraigües. No podia ser bon senyal.

Només hi ha una paraula per descriure aquells minuts abans de començar: nirvis, nirvis i més nirvis, encara que també varen ser moments de fotografies, desitjos de voler guardar aquells records d’una nit que seria inoblidable. Recordo que quasi tots estàvem darrere l’escenari, i també la veu dels meus amics Jaume i Sílvia donant per oberts els vint-i-tresens Jocs Florals. Ballarines, pianistes, fins i tot cantants, varen ser presentats i ja arribava l’hora del segon grup de lectors. El meu poema s’anomenavaLa mare de Déui quasi ja ni havia de mirar la fulla, després d’haver-la llegida, mínim, cinquanta vegades. Tot va sortir perfectament, i sempre recordaré les abraçades amb les nostres professores, intentant digerir que “el mal moment” ja havia passat i que tan sols ens calia gaudir-ne i relaxar-nos. Però, quin mal moment? Els minuts abans de sortir a llegir sempre estan plens de somriures nirviosos, o almenys així et pareix en aquells instants, però ara donaria el que fos per rebobinar dos anys enrere i tornar a sentir aquelles pessigolles que ballaven al meu estómac.

Com a bona generació, vàrem gaudir de nombroses anècdotes: els galls que amollava en Jaume Pizà, un dels millors presentadors que han passat per l’escola; com aplaudíem i ens aixecàvem el grup de joves asseguts al centre del Saló cada vegada que un dels nostres guanyava un premi, tant fos el sisè com el primer de tots; i com cantàvem la cançó que acompanyava al nostre company fins a l’escenari… Realment érem un curs escandalós, amb totes les conseqüències, incloent les “bronques” que vàrem rebre per la manera d’expressar la nostra alegria i, de cert mode, d’explotar després de tants de mesos d’espera.

M’agradaria incloure també que, a l’hora de llegir els poemes guanyadors, sempre se n’havien encarregat na Miquelina i na Begonya, però aquesta darrera no va poder aparèixer ja que en dies propers havia de tenir a la seva filla Marta. Fins i tot record que na Miquelina va cridar-la en un dels assajos mentre que la futura mare estava a l’hospital, i amb un gran crit de “HOLA, BEGONYA!” Li vàrem transmetre tota la bona energia que vàrem poder. A la cerimònia la va substituir na Laura; si no record malament eren els seus primers Jocs com a lectora, i vàrem quedar molt contents de com se’n va sortir al final.

Per acabar, no és perquè fossin els meus Jocs Florals, però realment es va tractar dels millors Jocs Florals de la història.

jocsflorals25@hotmail.com

Pere Canet • Una nit de records

Estàndard

     Es curiós com se m’han posat els cabells de punta en veure aquest blog. Me toquen tan de prop tots els comentaris que s’hi fan !  Han passat molt aviat tots aquests anys, però encara record com en Nadal Vicente i en Carlos Jover tocaven la cançó d’entrada. Na Mariona i jo estàvem esperant sa nostra entrada per començar a presentar. No sé si és estrany, però cada vegada que sent la melodia que tocaven en Carlos i en Nadal no puc evitar patir els nirvis o la tensió sentida els segons previs abans de trepitjar l’escenari. La música ens porta en el temps, i el mateix passa amb la poesia. Vaig sentir assajar aquells poemes tantes vegades que encara els tenc a la ment i no deixen de recordar-me la magnífica nit que vaig passar. Una de les més boniques de la meva vida, amb regal final inclòs.
      Poder veure uns Jocs Florals un altre any serà un gust i un plaer molt molt gran; és una de  les coses que m’ha omplert més del col·legi.

      Esper el dia 7 de maig amb molta il.lusió.
      Una abraçada. Visca els Jocs Florals i Visca la llengua catalana!

 

Dos anys després d’aquella nit que recorda emocionadament en Pere, el nostre poeta va ser entrevistat per IB3 TV en l’edició dels Jocs Florals del 2006.

jocsflorals25@hotmail.com

Joana Cabot Fuster • Els Jocs florals perduren !

Estàndard

 

     Quins records Mare meva! 25 anys de Jocs Florals! Aquest horabaixa plujós estava navegant tranquil·lament per la web, quan  he trobat el blog del 25è aniversari dels Jocs Florals. Ueeep, jo hi vaig ésser, he pensat. I m’he posat a rebostejar dins carpetes perquè recordava tenir retalls de diaris de quan  jo vaig participar: i els he trobat! I quin “susto” quant he vist les dates: els IV i els V Jocs!!! Els anys 1989 i 1990!!! Ja han passat 20 anys!!! Com vos podeu imaginar, després de 20 anys no tenc records gaire concrets, senzillament els record molt grata i afectuosament. Puc dir que estava una mica decebuda per què jo no participava a l’acte i només hi anava d’espectadora però les coses van canviar, i com! Jo vaig guanyar l’Englantina i record na Miquelina Lladó recitant el meu poema. També tenc els records de na Puri Reus, en Juanjo Delgado i en Pere Estelrich fent de jurat i encoratjant-nos a participar.  

     Record que a l’any següent (a tercer de BUP -que sona d’antic això de BUP!-) vaig tornar-hi a participar. Per una banda, essent guanyadora de l’any anterior me sentia una micona obligada a fer-ho. Per l’altra banda, record que a l’hora d’escollir el primer poema no me decidia entre dos, així que era l’oportunitat de treure a la llum aquell pobre poema que s’havia quedat al calaix. I aquell pobre poema, que havia estat inspirat en un quadre de Vincent Van Gogh, va guanyar el tercer lloc del premi obert. Vos puc dir que no tenc ni idea en què consistia cada un dels premis, ni sé que vaig fer amb ells. Me queden els diplomes i els retalls de diaris que he escanejat i vos envii. Ara, quan  he tornat a llegir els retalls dels diaris he pensat en què diria ara el periodista de la V edició quan  va titular “Los Jocs Florals, una tradición que perdura en el colegio San Cayetano” I tant que perdura! I per molts d’anys més! 

 
 
 

  

 

LES BOTES 

El llarg caminar,

el llarg camí,

tant caminar…

tant córrer món…

he de descansar. 

 

I les bótes velles,

enclavades de nou,

aquelles bótes

que va pintar Van Gogh.

 

  

www.fhuce.edu.uy

 

  

jocsflorals25@hotmail.com

Carles Sarañana • La pàgina 25 d’un gran llibre: Els Jocs Florals

Estàndard

UN RECORD INOBLIDABLE, UNS JOCS FLORALS…

    Com passa el temps! Qui diria que ja han passat 9 anys des que vaig veure per primera vegada uns Jocs Florals i 4 des que vaig ser jo el protagonista…
    La veritat és que des dels Jocs de la meva germana mai me n’he perdut uns i sempre tens aquell formigueig dins l’estòmac les hores abans que comenci l’acte. Encara que el millor dia va ser quan varen començar el vintens jocs, els meus. 

     Durant tota la setmana teníem un saló  d’actes buit de persones, però ple d’il·lusions tant dels meus companys com meves, posades en aquell acte que tant de temps havíem esperat. I aquell divendres el saló va quedar ple de tots els nostres amics i familiars; ja no hi havia temps de nirvis, havíem de sortir a l’escenari i donar el millor de nosaltres.

     Encara hi ha dies en el que me’n record del poema que vaig llegir, Bella de vos som enamorat, i de tants altres que any darrera any llegeixen els companys.

     Els Jocs són una cosa que s’ha de viure i així entens tot el conglomerat de sentiments que tens en aquell moment, i que jo ara mateix no sé ben bé com explicar amb paraules. El que sí sé és que és una setmana en la que tots els alumnes de 4t d’Eso som una gran família que ens ajudem els uns als altres, deixant de banda si som més o menys amics. I això sí que té un gran valor pels anys que et queden a l’escola.

     El darrer que puc dir és MOLTS D’ANYS i que en celebrem molts més junts, ja que l’escola per jo ha estat, és i serà un punt molt fort que sempre m’arrelarà a l’illa. I com diu una vella cançó de Queen, The Show Must Go On. Així que moltíssims d’ànims, alumnes de 4t d’Eso, ara vos toca a vosaltres escriure la pàgina 25 d’aquest gran llibre titulat: Els Jocs Florals.

Nota de la R.- Hem trobat aquesta versió de la cançó, interpretada per Queen i Elton John, en un cèlebre concert a París (1997), amb la participació del Ballet de Maurice Béjart. Freddie Mercury havia mort sis anys abans, però, com tu dius, Carlos, l’espectacle havia de continuar. Esperam que t’agradi. 

jocsflorals25@hotmail.com