Tag Archives: Riera

Catalina Penyafort • Un ventall de gràcies poètiques

Estàndard

     Voldria trobar els mots adequats per fer-vos arribar la intensitat de les meves emocions, sensacions i més d’un calfred viscut als Jocs Florals els darrers 25 anys. Difícil!!!!! 

     Per a mi sempre ha estat més senzill fer poesia que no parlar de poesia; escriure poesia és per mi una tasca encisadora, engrescadora i a l’hora fascinant. Darrerament he pogut ésser confident de les inquietuds i secrets dels nostres poetes i veure com amb la poesia troben consol per curar les seves primeres ferides d’amor.

     Ah, L’AMOR… Hermosa paraula. Ja ho diu el poeta: “Vull cantar a l’amor, al primer, al darrer, al que fa patir, al que vius un dia”  Alguns amics d’aprop saben ben bé el poder seductor que per a mi tenen les paraules. M’agradaria amb aquest escrit encetar un VENTALL DE GRÀCIES POÈTIQUES:

     PER A TU. Biel, gràcies per contar-me el que sents i el que no sents, els teus desitjos, records, tristors, soledats, inquietuds. Gràcies infinites per compartir poesia amb mi reivindicant sempre la tendresa, gràcies pels bons moments en que quasi m’has fet tocar amb un dit al cel!!!   Hermosa paraula la TENDRESA.  

     Gràcies, Tomeu i Malena, per la idea d’obrir un blog que a poc a poc ha anat derivant en un contagi d’inquietuds per compartir records, vivències i experiències i, a la vegada, ens ha fet retrobar amb alguns bons alumnes que ens han fet arribar els seus escrits esquivant la distància que ens separa (…la tecnologia!!!!!).   Hermosa paraula la de COMPARTIR.

     Gràcies molt sentides a Toni Pascual: no saps com t’agraeixo com just filat el teu discurs del Jocs Florals em mostraves confidencialment els teus escrits. No basta “dir coses”, Toni, la gràcia està en dir-ho bé i d’això TU m’has mostrat l’essència per crear poesia: la teva sensibilitat. Any rere any enyoro la teva presència i els teus escrits. Ho saps!!  Hermosa paraula la SENSIBILITAT.

     Gràcies Puri perquè, malgrat els anys, segueixes mirant el futur engrescant els joves poetes de 4rt d’ESO, convidant-los a experimentar amb el llenguatge la difícil tasca de   traslladar al paper les seves emocions i els seus més íntims secrets fins arribar al moment sublim: la creació d’un poema. Gràcies pel record de ton pare al teu escrit… Saps, darrerament els meus poemes han deixat de banda (una mica només) la passió jovenívola per obrir una porta cap als  record i l’enyorança del meu.   Hermosa paraula L’ENYORANÇA.   Te n’adones que el teu nom s’escriu amb la “P” de POESIA???

     A en Miquel, en Miquel nostro, “es Tallada”, aquell que hi és però no hi és… Aquell científic que calladament escriu poemes de tant en tant, podria dir-li gràcies quasi cada dia!!!! Gràcies Miquel per tot, i quan dic per tot ÉS PER TOT.

     Miquela: si em toqués sa loteria jo també em compraria un saler de sol !!!  Ets energia, vida, entusiasme, creativitat… PASSIÓ. Penso que és la millor paraula per definir-te. Ets una apassionada del que sents i del que vius i assaboreixes la vida en tots i cada un dels teus alens. Gràcies per cantar com només TU saps “Mai donis per finit…” de Miquel Àngel Riera (entre d’altres). M’entusiasma!!! Gràcies per fer Música de la Poesia i per cantar Poesia amb Música.   Hermosíssima paraula la PASSIÓ.

     Gràcies Malena i Begos per les hores de preparació i assaig invertides en crear any rere  any una nit màgica plena d’il·lusió, poesia i roses. Gràcies Malena pel bon gust i exquisidesa amb que tens cura de tots i cada un dels detalls d’aquesta nit primaveral.

     Per acabar vull dir que tenc una estima personal pels Jocs Florals de fa dos anys. Vaig enyorar molt l’absència (més que justificada) de na Begonya; aquell maig de 2008 just acabava de substituir la rosa per a tenir entre les seves mans per un petit  poema de carn i os anomenat Marta. Com bé va dir na Miquela quan va llegir el nom del guanyador, tot quedava en família !!!

     Aquella nit, s’estrenà com a nou orador el P. Pablo i ho va fer recordant que només un jove de 15 anys era capaç d’escriure les mes belles PARAULES D’AMOR. Gràcies P. Pablo per parlar de Serrat:

Paraules d’amor

senzilles i tendres

no en sabíem més

teníem 15 anys”.

     Per si aquella nit em faltés res, vaig tenir la sort d’escoltar el poema guanyador de la   boca de na Miquela, aferrada a la mà del meu espòs, i asseguda envoltada dels meus imprescindibles i alhora insubstituïbles AMICS de sempre: en Pep i Miquel. Em sento molt afortunada per tenir-vos sempre a prop. Gràcies per ser-hi i fer-me sentir que hi sou. Hermosa paraula l’AMISTAT

     Ens veurem tots el proper 7 de maig a la nit de la il·lusió, les roses i la

P………………………………passió.

O………………………………….olor.

E……………………………essència.

S………………………..sensibilitat.

I……………………………….il·lusió.

A………………………………..amor.

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a

 jocsflorals25@hotmail.com 

Aina Prohens • El pa nostre de cada dia….

Estàndard

Amb més sentiment! No corris! Vocalitza! Però posa-li més sentiment!

           Això es podria dir que és el nostre pa de cada dia, o millor dit el de cada dimarts i dijous a les dues en punt i és que na Begonya, na Malena i na Miguelina tenen una paciència infinita amb els futurs lectors d’aquesta esperada XXV edició dels Jocs Florals. 

              Ara direu “t’estim, però me’n fot” rient,.

              Ara cridant.

              Ara amb ràbia!  

               Llegir un poema no és una tasca fàcil, que ningú es cregui que simplement és pronunciar les lletres que vénen escrites en el full!

Primer de tot, no s’ha de tenir vergonya (ja comencem bé! Qui no te vergonya davant una multitud de pares, mares, padrines, padrins…?!)

Després has de vocalitzar molt per a que la gent entengui el que dius (més dificultats!). Amb els nervis la boca es queda sense saliva i és pràcticament impossible xerrar; sort que na Miguelina té solucions per a tot i ens diu que mos mosseguem la llengua.

I a més, s’ha de transmetre un sentiment sincer i no com si sobreactuàssim.

                Sí, hem d’admetre que és molt difícil llegir un poema, però val la pena intentar-ho i fer un esforç i és que tots nosaltres volem que aquest Jocs Florals tan especials surtin genials, perfectes i que siguin inoblidables per tots nosaltres.

                He llegit els altres comentaris i he vist que tots pensem més o menys el  mateix: tots varen passar molts de nervis, però tots tornarien a repetir-ho. Per això, per una banda tinc moltíssimes ganes de que arribi l’esperat 7 de maig, però per l’altra banda no. I és que per mi els Jocs Florals, apart de ser un concurs de poemes, també significa que et fas més gran i des d’aquí ja has de mirar pel teu futur i, com diu la cançó que aquest any es representarà amb la meravellosa i magnífica veu de na Cova els amics se’n van… Els anys cada vegada passen més ràpidament i, no ens voldrem adonar, i cada un ja estarà estudiant a la universitat i recordarem amb nostàlgia els fabulosos dies que vàrem passar mentre preparàvem els XXVI Jocs Florals.

                Per això vull animar tots els alumnes de 4t d’Eso per a que gaudeixin aquest mes que queda preparant els Jocs Florals. Que tothom es prepari perquè dia 7 de maig serà un gran dia que mai oblidarem.

Nota de la R.- N’Aina Prohens ha fet una bella aportació al blog sobre com “dir” la poesia, fent referència al ja clàssic T’estim, però me’n fot de Miquel Àngel Riera. Aquí podeu veure com la Festa Major de Cerdanyola de Dalt  de l’any passat decidí “vestir-se de moderna” (ho deien els seus organitzadors) amb un espectacle de versos, música i dansa dedicat a l’escriptor manacorí (…qui és que diu que la poesia ja no s’usa??), i així de bé va sonar Perquè resulta que us estim començant per la carn…  

jocsflorals25@hotmail.com