Tag Archives: Roger

Roger Moreno • Els Jocs Florals des de la cadira…

Estàndard

Els jocs des de la cadira.

Els meus jocs els vaig viure des d’un punt de vista un tant especial. Jo vaig viure’ls des d’una cadira, però no una de públic, sinó una amb rodes i des de l’escenari. Vos ho explic…

Segons els plans, jo havia de fer un parell d’actuacions amb la guitarra elèctrica, algunes tot sol, i altres amb altres companys. Tot anava bé, estàvem treballant els assaigs la setmana prèvia als jocs, tots il·lusionats, quan em comuniquen que m’havien d’operar un genoll urgentment (en dos dies). En aquell moment, el món em va caure damunt. No obstant, després de l’operació, un dia de repòs (i una bona dosis d’analgèsics) vaig poder sortir amb els meus companys, i gaudir dels Jocs tal com tocava. No sé si hagués gaudit més en condicions “normals”, tan sols sé que va ser una nit increïblement “màgica”, i que com tots els vertaders bons moments, va passar fugaç, i estic molt agraït per haver tingut la possibilitat de viure’ls. Com a anècdota, a part de tota l’emoció viscuda, que és indescriptible, mai no m’oblidaré del que va esser anomenat pels meus companys de tramoia, “moment cable“. Podria narrar-vos què és el que va succeir, però millor vos deix un vídeo que parla per si mateix. Només vos dic que el public rigué…

Molts d’anys, Jocs Florals!!

jocsflorals25@hotmail.com

 

Emilia Svensson • quin tremolor !!!

Estàndard

    

     Aquí teniu unes fotos i el vídeo en què sortim cantant na Maria Guitart i jo, na Bea Gutiérrez al piano, en Roger a la guitarra elèctrica i en Gonzalo Martínez a la bateria.
     Aquest dia no l’oblidaré en tota la meva vida;  a nosaltres ens van dir que havíem d’arribar abans perquè ens havien de gravar. En aquest moment, estava molt tranquil·la, i la veritat és que va sortir bé.
     Quan van començar els jocs, ja caminava fent tombs darrera de l’escenari amb na Maria i na Bea dient que ens sortiria malament, que ensopegaríem, que na Bea s’oblidaria d’una part de la partitura… Va arribar el 3r bloc i vàrem escoltar els presentadors dir els nostres noms, i allà jo ja anava a pitjor, en la meva vida havia estat tan nerviosa!  Na Bea, en Roger i en  Gonzalo van sortir a l’escenari, mentre que na Maria i jo havíem d’esperar que ells toquessin…

     Sortim i en veure  tota la gent les meves cames van començar a tremolar i la meva veu, a la vegada que pensava: no facis cap gall i no caiguis amb els cables i els tacons Emilia…
     Al final, aquests tres minuts de cançó se’m van passar volant i la veritat, és que tornaria a repetir-ho indubtablement; veure tot el món aixecar-se  i aplaudir  la veritat és que va ser genial…

jocsflorals25@hotmail.com