Tag Archives: Tallada

Com una teranyina… · Miquel Tallada

Estàndard
Amics i alumnes de 4t d’Eso,
ara que tots esteu altra vegada intentant tornar a la realitat d’aquest final de curs que ens encalça, voldria dir-vos un parell de coses que em mor de ganes d’amollar,
   Primer felicitar-vos per aquests 26és Jocs. No ho dic per complir amb el tòpic de les felicitacions, he estat present en les edicions anteriors i els d’enguany són de molt, els que més han i m’han agradat. Sempre dic que quan un fa feina, tard o aviat hi ha recompensa i voltros hi posàreu feina i hores.
   Estic segur que el fet d’haver compartit escenari, nervis, il·lusions amb molts dels vostres companys haurà fet possible que s’instal·li en voltros aquest fil conductor, que no es veu però que se sent a flor de pell, un fil que pareix atrapar-vos com una teranyina, i us fa descobrir la persona que potser no veieu i que hi ha darrera cada company.
  
   I després, recordar-vos que una flor no fa estiu, que la Literatura i en particular la Poesia no es cultiva tan sols un pic a l’any, no basta. De la mateixa manera que tots ens hem preocupat del vestit, de les sabates, de la corbata, dels detalls exteriors no estaria gens malament que també ens preocupés el “vestit” interior i assolir l’harmonia total i diàriament.
     Moltes gràcies

Laura Ferreras • Un vespre màgic

Estàndard

     Aquest és el meu cinquè curs com a professora de Llengua Castellana i Literatura al Col·legi San Cayetano i encara record l’emoció que vaig sentir quan vaig assistir per primer pic als meus primers Jocs Florals. Però, des de fa dos anys, he de confessar que els Jocs Florals tenen una altra significació per a mi.

     Na Begonya estava embarassada i na Puri em va proposar lleg ir amb na Miquela Lladó els poemes guanyadors. Mai oblidaré aquell dia. No va aturar de ploure i va ser un vespre màgic amb l’arribada d’una nova estrelleta al cel: na Marta. Com na Begonya, jo no puc oblidar es moment quan na Miquela digué: El poema més bell d’aquesta nit nom Marta i ha pesat 3’200 kg.”

     Vull donar-vos a tots les gràcies per haver-me deixat formar part d’aquest festa de la poesia, per la qual cosa, vull expressar la meva admiració a tots els meus companys i amics que formen part dels Jocs Florals: a na Puri i en Miquel Tallada per ser els pares de la genial idea i per la vostra constància per dur a terme, any rere any, aquest meravellós projecte; a na Miquela per la seva saviesa i elegància en fer les coses, a na Malena i na Bego per l’aire fresc i jove que li estau donant aquests anys als Jocs i tota la feina que feis als assajos. A tots els que heu participat i participau encara, en aquesta fantàstica experiència que celebra la poesia: Padre Pablo, Tomeu, Toni Pascual, Pare Pere Estelrich, Pere Estelrich, Pare Toni, Cristóbal, Nuria, membres del jurat, direcció… GRÀCIES.
     Però, si em permeteu, voldria donar les gràcies a la que, per jo, és la peça fonamental del Jocs, a aquella sense la qual, aquest 7 de maig no tendria sentit: als alumnes.

GRÀCIES A TU
A tu, que has deixat tots els teus sentiments, experiències i inquietuds als teus versos.

A tu, que estaràs tremolant, assegut a la teva cadira, esperant si l’interior del sobre conté el teu nom.
A tu, que dónes sentit a aquest certamen de poesia que ens recorda que la nostra llengua encara és viva.

A tu, que  em permets per uns minuts posar-me a la teva pell i sentir com tu.

A tu que em confies el teu poema perquè el pugui recitar damunt de l’escenani i transmetre per al públic tot el que hi ha al teu interior.

A tu, que em concedeixes l’oportunitat de posar la meva ànima, el meu cor i la meva passió a l’hora de llegir els teus versos, perquè sense TU, els Jocs Florals no tendrien sentit.

GRÀCIES

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a 

 jocsflorals25@hotmail.com 

Catalina Penyafort • Un ventall de gràcies poètiques

Estàndard

     Voldria trobar els mots adequats per fer-vos arribar la intensitat de les meves emocions, sensacions i més d’un calfred viscut als Jocs Florals els darrers 25 anys. Difícil!!!!! 

     Per a mi sempre ha estat més senzill fer poesia que no parlar de poesia; escriure poesia és per mi una tasca encisadora, engrescadora i a l’hora fascinant. Darrerament he pogut ésser confident de les inquietuds i secrets dels nostres poetes i veure com amb la poesia troben consol per curar les seves primeres ferides d’amor.

     Ah, L’AMOR… Hermosa paraula. Ja ho diu el poeta: “Vull cantar a l’amor, al primer, al darrer, al que fa patir, al que vius un dia”  Alguns amics d’aprop saben ben bé el poder seductor que per a mi tenen les paraules. M’agradaria amb aquest escrit encetar un VENTALL DE GRÀCIES POÈTIQUES:

     PER A TU. Biel, gràcies per contar-me el que sents i el que no sents, els teus desitjos, records, tristors, soledats, inquietuds. Gràcies infinites per compartir poesia amb mi reivindicant sempre la tendresa, gràcies pels bons moments en que quasi m’has fet tocar amb un dit al cel!!!   Hermosa paraula la TENDRESA.  

     Gràcies, Tomeu i Malena, per la idea d’obrir un blog que a poc a poc ha anat derivant en un contagi d’inquietuds per compartir records, vivències i experiències i, a la vegada, ens ha fet retrobar amb alguns bons alumnes que ens han fet arribar els seus escrits esquivant la distància que ens separa (…la tecnologia!!!!!).   Hermosa paraula la de COMPARTIR.

     Gràcies molt sentides a Toni Pascual: no saps com t’agraeixo com just filat el teu discurs del Jocs Florals em mostraves confidencialment els teus escrits. No basta “dir coses”, Toni, la gràcia està en dir-ho bé i d’això TU m’has mostrat l’essència per crear poesia: la teva sensibilitat. Any rere any enyoro la teva presència i els teus escrits. Ho saps!!  Hermosa paraula la SENSIBILITAT.

     Gràcies Puri perquè, malgrat els anys, segueixes mirant el futur engrescant els joves poetes de 4rt d’ESO, convidant-los a experimentar amb el llenguatge la difícil tasca de   traslladar al paper les seves emocions i els seus més íntims secrets fins arribar al moment sublim: la creació d’un poema. Gràcies pel record de ton pare al teu escrit… Saps, darrerament els meus poemes han deixat de banda (una mica només) la passió jovenívola per obrir una porta cap als  record i l’enyorança del meu.   Hermosa paraula L’ENYORANÇA.   Te n’adones que el teu nom s’escriu amb la “P” de POESIA???

     A en Miquel, en Miquel nostro, “es Tallada”, aquell que hi és però no hi és… Aquell científic que calladament escriu poemes de tant en tant, podria dir-li gràcies quasi cada dia!!!! Gràcies Miquel per tot, i quan dic per tot ÉS PER TOT.

     Miquela: si em toqués sa loteria jo també em compraria un saler de sol !!!  Ets energia, vida, entusiasme, creativitat… PASSIÓ. Penso que és la millor paraula per definir-te. Ets una apassionada del que sents i del que vius i assaboreixes la vida en tots i cada un dels teus alens. Gràcies per cantar com només TU saps “Mai donis per finit…” de Miquel Àngel Riera (entre d’altres). M’entusiasma!!! Gràcies per fer Música de la Poesia i per cantar Poesia amb Música.   Hermosíssima paraula la PASSIÓ.

     Gràcies Malena i Begos per les hores de preparació i assaig invertides en crear any rere  any una nit màgica plena d’il·lusió, poesia i roses. Gràcies Malena pel bon gust i exquisidesa amb que tens cura de tots i cada un dels detalls d’aquesta nit primaveral.

     Per acabar vull dir que tenc una estima personal pels Jocs Florals de fa dos anys. Vaig enyorar molt l’absència (més que justificada) de na Begonya; aquell maig de 2008 just acabava de substituir la rosa per a tenir entre les seves mans per un petit  poema de carn i os anomenat Marta. Com bé va dir na Miquela quan va llegir el nom del guanyador, tot quedava en família !!!

     Aquella nit, s’estrenà com a nou orador el P. Pablo i ho va fer recordant que només un jove de 15 anys era capaç d’escriure les mes belles PARAULES D’AMOR. Gràcies P. Pablo per parlar de Serrat:

Paraules d’amor

senzilles i tendres

no en sabíem més

teníem 15 anys”.

     Per si aquella nit em faltés res, vaig tenir la sort d’escoltar el poema guanyador de la   boca de na Miquela, aferrada a la mà del meu espòs, i asseguda envoltada dels meus imprescindibles i alhora insubstituïbles AMICS de sempre: en Pep i Miquel. Em sento molt afortunada per tenir-vos sempre a prop. Gràcies per ser-hi i fer-me sentir que hi sou. Hermosa paraula l’AMISTAT

     Ens veurem tots el proper 7 de maig a la nit de la il·lusió, les roses i la

P………………………………passió.

O………………………………….olor.

E……………………………essència.

S………………………..sensibilitat.

I……………………………….il·lusió.

A………………………………..amor.

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a

 jocsflorals25@hotmail.com 

Susanne Seeler • Fa… 17 anys !

Estàndard

     

     Per una d’aquelles casualitats de la vida, l’altre dia vaig mirar la pàgina web del col·legi i vaig veure „XXV Jocs Florals… aniversari“. Vaig pensar: què bé, encara continuen amb els Jocs després de tants anys! Però va ser al cap d’una estona llarga que realment em vaig adonar del que significaven 25 (!!!) anys. Els “meus” van ser els vuitens, i clar, sóc de lletres de tota la vida, vaig trigar un poc a calcular els anys que havien passat i, la veritat, em vaig espantar una mica….

     Aquell mateix vespre vaig obrir l’album de fotos de SanCa, i entre els records de Jaca-Andorra-Londres-París d’una banda i tota una col.lecció de profes al seu despatx, de passadissos i patis i aules de l’altra, vaig trobar aquestes tres fotos dels Jocs Florals que us envio. Sempre he pensat que a Sant Gaietà he tingut realment GRANS professors, no només pels seus coneixements de la matèria, sinó també per la capacitat de guiar-nos en la cerca del propi camí a la vida.

     I les sorpreses no acaben mai. Des del dia que casualment vaig sentir en Tomeu Orell a IB3 ràdio (va sortir no sé quina paraula en alemany que va pronunciar perfectament! Ni punt de comparació amb l’intent del 1994 de dir “Johann Gottfried von Herder” com toca…..) fins que fa poc vaig llegir la col.laboració al blog d’en Miquel Tallada. Mai no hauria pensat que hi hagués vida (poètica) més enllà de la taula periòdica i dels hemisferis de Magdeburg…    

     Però ja que esteu d’aniversari, vull aprofitar per donar les gràcies a dues persones molt especials que em van fer estimar la llengua catalana: na Puri i na Malena. Quan vaig començar segon de BUP, no entenia ni una paraula de català. Acabava d’arribar, a casa meva es parlava alemany, i hauria estat exempta per tres anys, el temps exacte per acabar COU i lliurar-me de l’examen de català a Selectivitat. Però em semblava una mica absurd no assistir a les classes de na Puri com a oient, al menys per intentar aprendre alguna cosa de la llengua d’aquí. Així que poc a poc vaig anar aconseguint no escriure malament totes i cada una de les paraules dels dictats, em vaig estudiar els diacrítics, i aquell any la meva aportació als Jocs Florals va consistir en tocar la guitarra per a acompanyar la lectura d’alguns poemes. A final de curs vaig intentar llegir Bearn. Primera frustració: no vaig entendre res.

    

     Però no em vaig rendir. A tercer de BUP em va tocar amb na Malena, que em va fer descobrir un món encisador que per a mi era totalment nou: el de la literatura catalana. Llegia tot el que podia i així vaig millorar bastant. A COU na Puri va acabar de pulir els detalls i, després d’uns anys, vaig acabar estudiant Filologia Catalana. I vaig tornar a llegir Bearn. I aquest cop sí que ho vaig entendre tot.

     I vaig entendre una altra cosa molt més important, i és que cap llei no aconseguirà transmetre l’amor a la llengua i literatura catalanes com ho van fer na Puri i na Malena. El resultat, uns anys més tard, va ser aquest: encara que jo ja estudiava a la universitat, na Puri em va demanar que escrivís un poema que ella mateixa va llegir als Jocs Florals d’aquell any. Mentre ella llegia s’em va posar la pell de gallina i va faltar poc perquè em caiguessin les llàgrimes. Vaig sentir que, d’alguna manera, aquests eren realment els meus Jocs Florals. En haver acabat de llegir, em va fer pujar a l’escenari per a entregar-me una rosa. Aquesta rosa, estimada Puri, encara la tinc. Gràcies a tú i a na Malena de tot cor per la vostra feina i la vostra dedicació!

ENHORABONA a tots els organitzadors i alumnes participants passats, presents i futurs

i MOLTS D’ANYS!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

Puri Reus • Brollador de sentiments

Estàndard

     He conviscut amb els Jocs Florals mitja vida, mai més ben dit, i quan vaig començar a participar en aquesta aventura, no em podia ni imaginar que un 7 de maig de 2010, celebraríem els 25 anys dedicats a la poesia i a la cultura catalanes. Dit així sona com a molt acadèmic, però en realitat el que ha predominat tots aquests anys han estat els sentiments.

No puc oblidar aquell horabaixa de les vacances de Nadal del curs 1985-86, quan parlant amb mon pare de la idea d’en Miquel Tallada de fer una activitat relacionada amb la cultura lligada a 2n BUP, ell, amb aquella manera que tenia d’explicar les coses, em contà com son pare i per tant el meu avi, participava en l’organització dels Jocs Florals que se celebraven a Felanitx, abans de la Guerra Civil. Tot el que em va explicar em va fascinar: els poetes novells que hi participaven, la manera d’entregar els poemes en plica, el discurs a cada edició del Mantenidor, l’emoció de l’entrega de la Viola, l’Englantina i la Flor Natural, com s’aconseguia esser Mestre en Gai Saber… Després de les vacances li vaig explicar a en Miquel aquella conversa i li vaig proposar fer el mateix a l’escola. Es va entusiasmar i des d’aquell moment vam començar la llarga travessia que ens ha dut fins al 25 aniversari.

   Al llarg d’aquest camí jocfloralesc, m’han passat moltes coses, la immensa majoria magnífiques, doncs els companys de viatge han estat fantàstics: en Miquel Tallada, na Miquela Lladó, el Pare Estelrich –amb el seu suport i alguna que altra renyada, que en el fons ens ajudava a millorar any rere any–, en Toni Pascual, na Nuria amb els seus meravellosos decorats, en Pere Estelrich que tants anys va fer de Mantenidor, i tots els professors i professores que han anat passant per la tutoria de 2n.BUP/4t.ESO i pel Departament de Català (impossible anomenar totes les persones que durant 25 anys han posat el seu granet de sorra perquè tot sortís bé).

     També he implicat la família que, realment, han estat molt pacients, doncs aguantar els meus nervis edició rere edició, és per fer-los un monument, a més sempre s’han deixat dur pel meu entusiasme i han participat en tot el que els he demanat. En Toni, el meu marit, m’ha ajudat sempre amb la part informàtica: passar el guió a net, copiar poemes que després llegien els alumnes…, vaja el que fes falta. Els meus fills també han passat pels Jocs Florals i cada un ho va viure de manera diferent. L’Anna em comenta que va gaudir d’escriure els tres poemes que va presentar, amb dos d’ells va guanyar un premi; em comenta també el feliç que la va fer ser triada per presentar una de les parts de l’acte, l’entrega de premis; em diu que mai li havien tremolat tant les cames. En canvi en Jaume diu que ho va passar malament a 4t.ESO per trobar un tema pel seu poema, però ho va consultar amb l’Anna i ella li va dir que fos fidel als seus sentiments i va decidir escriure sobre futbol i encara que no va guanyar, també va gaudir de la festa i de llegir un poema.

     Però, vos he de confessar que, cada any, el que més m’ha arribat al cor han estat les reaccions dels meus alumnes: com tots i cada un durant 25 anys han escrit el seu poema, com han col·laborat en la preparació, com he vist els seus ulls brillar d’emoció el dia de l’acte i, el més important, com hem estat capaços a cada una de les edicions de convertir-nos en un grup homogeni amb una il·lusió comú. A tots i a cada un MOLTÍSSSIMES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      I ara ha arribat el relleu, persones emocionades amb aquesta iniciativa com el Padre Pablo, el Padre Toni, en Tomeu Orell, Na Malena o na Begonya, entre d’altres, que em permeten caminar amb ells, pel camí jocfloralesc, per seguir treballant en aquesta aventura que ha estat una constant per a mi, durant mitja vida.

Gràcies i una besada a la gran família dels Jocs Florals!

jocsflorals25@hotmail.com

Miquel Tallada • Una alegria

Estàndard

M’he decidit escriure ple d’enveja sana i d’il·lusió al veure com molts i noms coneguts hi participen i no vull ésser menys, i també per algunes al·lusions nostàlgiques a la meva persona que m’obliguen a posar la meva discreta cullerada a aquest blog, que aprofito per felicitar a tots els que l’han fet possible, des de’n Tomeu, passant per na Malena i als que el manteniu viu amb les vostres opinions i comentaris.
La meva passió per la poesia potser no em deixa ser el suficient objectiu, però al recordar aquestes passades 24 edicions dels Jocs tenc la sensació que entre tots hem fet qualque cosa important, i tot amb l’excusa de la poesia, la música i molt d’afecte. De la mateixa manera que la roba s’amara de l’aroma en un ambient perfumat quan fa estona que hi ets, deixem que el contacte amb la poesia faci que se’ns instal·li al nostre cor i l’olor poètica ens en revolti i penetri. La iniciativa d’aquest blog ens permet reviure molts records, companys, amics… i possibilita el reencontre. És per això que tenc l’esperança de que la vivència amb la Poesia no sigui una anècdota sinó una actitud del dia a dia.

Miquel Tallada i Serra.