Tag Archives: Van

Aina Prohens • El pa nostre de cada dia….

Estàndard

Amb més sentiment! No corris! Vocalitza! Però posa-li més sentiment!

           Això es podria dir que és el nostre pa de cada dia, o millor dit el de cada dimarts i dijous a les dues en punt i és que na Begonya, na Malena i na Miguelina tenen una paciència infinita amb els futurs lectors d’aquesta esperada XXV edició dels Jocs Florals. 

              Ara direu “t’estim, però me’n fot” rient,.

              Ara cridant.

              Ara amb ràbia!  

               Llegir un poema no és una tasca fàcil, que ningú es cregui que simplement és pronunciar les lletres que vénen escrites en el full!

Primer de tot, no s’ha de tenir vergonya (ja comencem bé! Qui no te vergonya davant una multitud de pares, mares, padrines, padrins…?!)

Després has de vocalitzar molt per a que la gent entengui el que dius (més dificultats!). Amb els nervis la boca es queda sense saliva i és pràcticament impossible xerrar; sort que na Miguelina té solucions per a tot i ens diu que mos mosseguem la llengua.

I a més, s’ha de transmetre un sentiment sincer i no com si sobreactuàssim.

                Sí, hem d’admetre que és molt difícil llegir un poema, però val la pena intentar-ho i fer un esforç i és que tots nosaltres volem que aquest Jocs Florals tan especials surtin genials, perfectes i que siguin inoblidables per tots nosaltres.

                He llegit els altres comentaris i he vist que tots pensem més o menys el  mateix: tots varen passar molts de nervis, però tots tornarien a repetir-ho. Per això, per una banda tinc moltíssimes ganes de que arribi l’esperat 7 de maig, però per l’altra banda no. I és que per mi els Jocs Florals, apart de ser un concurs de poemes, també significa que et fas més gran i des d’aquí ja has de mirar pel teu futur i, com diu la cançó que aquest any es representarà amb la meravellosa i magnífica veu de na Cova els amics se’n van… Els anys cada vegada passen més ràpidament i, no ens voldrem adonar, i cada un ja estarà estudiant a la universitat i recordarem amb nostàlgia els fabulosos dies que vàrem passar mentre preparàvem els XXVI Jocs Florals.

                Per això vull animar tots els alumnes de 4t d’Eso per a que gaudeixin aquest mes que queda preparant els Jocs Florals. Que tothom es prepari perquè dia 7 de maig serà un gran dia que mai oblidarem.

Nota de la R.- N’Aina Prohens ha fet una bella aportació al blog sobre com “dir” la poesia, fent referència al ja clàssic T’estim, però me’n fot de Miquel Àngel Riera. Aquí podeu veure com la Festa Major de Cerdanyola de Dalt  de l’any passat decidí “vestir-se de moderna” (ho deien els seus organitzadors) amb un espectacle de versos, música i dansa dedicat a l’escriptor manacorí (…qui és que diu que la poesia ja no s’usa??), i així de bé va sonar Perquè resulta que us estim començant per la carn…  

jocsflorals25@hotmail.com

Joana Cabot Fuster • Els Jocs florals perduren !

Estàndard

 

     Quins records Mare meva! 25 anys de Jocs Florals! Aquest horabaixa plujós estava navegant tranquil·lament per la web, quan  he trobat el blog del 25è aniversari dels Jocs Florals. Ueeep, jo hi vaig ésser, he pensat. I m’he posat a rebostejar dins carpetes perquè recordava tenir retalls de diaris de quan  jo vaig participar: i els he trobat! I quin “susto” quant he vist les dates: els IV i els V Jocs!!! Els anys 1989 i 1990!!! Ja han passat 20 anys!!! Com vos podeu imaginar, després de 20 anys no tenc records gaire concrets, senzillament els record molt grata i afectuosament. Puc dir que estava una mica decebuda per què jo no participava a l’acte i només hi anava d’espectadora però les coses van canviar, i com! Jo vaig guanyar l’Englantina i record na Miquelina Lladó recitant el meu poema. També tenc els records de na Puri Reus, en Juanjo Delgado i en Pere Estelrich fent de jurat i encoratjant-nos a participar.  

     Record que a l’any següent (a tercer de BUP -que sona d’antic això de BUP!-) vaig tornar-hi a participar. Per una banda, essent guanyadora de l’any anterior me sentia una micona obligada a fer-ho. Per l’altra banda, record que a l’hora d’escollir el primer poema no me decidia entre dos, així que era l’oportunitat de treure a la llum aquell pobre poema que s’havia quedat al calaix. I aquell pobre poema, que havia estat inspirat en un quadre de Vincent Van Gogh, va guanyar el tercer lloc del premi obert. Vos puc dir que no tenc ni idea en què consistia cada un dels premis, ni sé que vaig fer amb ells. Me queden els diplomes i els retalls de diaris que he escanejat i vos envii. Ara, quan  he tornat a llegir els retalls dels diaris he pensat en què diria ara el periodista de la V edició quan  va titular “Los Jocs Florals, una tradición que perdura en el colegio San Cayetano” I tant que perdura! I per molts d’anys més! 

 
 
 

  

 

LES BOTES 

El llarg caminar,

el llarg camí,

tant caminar…

tant córrer món…

he de descansar. 

 

I les bótes velles,

enclavades de nou,

aquelles bótes

que va pintar Van Gogh.

 

  

www.fhuce.edu.uy

 

  

jocsflorals25@hotmail.com