Tag Archives: Xavier

Xavier Ribot • Amor als Jocs Florals

Estàndard

     Han passat més de quinze anys, devuit per ser exactes, una majoria d’edat per a una persona. Sembla com si fos ahir quan na Puri va entrar a la classe d’anglès que impartia na Catalina Penyafort quan va demanar-me si podia sortir un moment de classe; em sorprengué. Jo, un al·lot que sempre havia passat inadvertit a l’escola, que no es ficava en embolics… Va ser una sorpresa entrar a la sala de professors i encara més sorpresa quan em proposaren com a presentador! A mi, una persona tímida i que té l’espanyol com a llengua materna…

     Supòs que en aquests moments sortí la innocència d’aquells setze anys i vaig acceptar sense pensar-m’ho (el més curiós va ser que la presentadora anava a ser la meva cosina i els professors no s’entemeren fins aquell dia; la situació va ser ben divertida !)

     Record els horabaixes d´assaig, i lliurar-me de nombroses classes amb l’excusa dels preparatius; això va estar bé. Record un guió que cada dia estava més ple d’anotacions, canvis i subratllatsvaja, que gairebé era il·legible.

     Record la primera vegada que em vaig provar un esmòquing; un al·lotet  de 16 anys amb esmòquing!  Jo em sentia ridícul davant els “piropos” de la meva mare, que trobava que era el fill més guapo de tot el planeta !

    Record les mans suades abans de sortir i aquelles rialles nirvioses entre la meva cosina i jo; després ja no record res fins al final de la cerimònia, ni dels premiats, ni les lectures, ni de la música, etc. Jo ja tenia bastant amb “ la meva tasca”.

     Una vegada passada la cerimònia, el millor estava per arribar: el sopar de curs i “ la marxa”, una de les primeres…

Aquell dia va ser màgic per a mi pel que havia passat i pel que va passar després… És molt tòpic –propi dels poemes d´amor dels Jocs Florals– però vaig descobrir l´amor de la meva vida, encara que en aquest moment no ho sabia, ja que jo sols tenia ulls per a les seves llargues cames, la seva minifalda blanca i una camisa obscura. 

     Vull creure que a ella li va passar el mateix amb mi; un elegant jove d’esmòquing que havia estat el presentador de la gala, devia imposar…

     La veritat és que no guard retalls de diaris ( els va haver ! ) ni sé on és l’enregistrament de vídeo dels meus pares ( que hi va esser ) i tampoc guard cap premi ( no en vaig guanyar cap ) però aquest dia, la meva vida va canviar.

    Gràcies a aquest dia i a aquests Jocs Florals, duc 18 anys amb una meravellosa persona, estic feliçment casat i tenc dos fills també meravellosos.

    La màgia dels Jocs Florals, m’acompanyarà tota la vida…
    Que visquin els JOCS FLORALS !!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com