maig16
Tag Archives: exalumnes
maig5
Esperança Ferrutxe i Esperança Buchens • Una tintada de blanc
Tot just fa 25 anys de les primeres onades dels primers Jocs Florals, plens d’il·lusions, i ja tenen una tintada del blanc de la flor de l’ametller.
Gràcies per la vostra dedicació i per contribuir a fer estimar amb força als nostres joves la bellesa d’un poema.
Any darrere any, els nostres alumnes han fet de cada interpretació una vetllada inoblidable, on han demostrat que tots tenen un fons ple d’amor per interpretar la màgia de les paraules.
Per això, s’ha d’agrair al professorat la tasca desinteresada per una obra tan valuosa. Per sempre la nostra admiració i felicitació a l’equip dels Jocs Florals.
maig3
Catalina Penyafort • Un ventall de gràcies poètiques
Voldria trobar els mots adequats per fer-vos arribar la intensitat de les meves emocions, sensacions i més d’un calfred viscut als Jocs Florals els darrers 25 anys. Difícil!!!!!
Per a mi sempre ha estat més senzill fer poesia que no parlar de poesia; escriure poesia és per mi una tasca encisadora, engrescadora i a l’hora fascinant. Darrerament he pogut ésser confident de les inquietuds i secrets dels nostres poetes i veure com amb la poesia troben consol per curar les seves primeres ferides d’amor.
Ah, L’AMOR… Hermosa paraula. Ja ho diu el poeta: “Vull cantar a l’amor, al primer, al darrer, al que fa patir, al que vius un dia” Alguns amics d’aprop saben ben bé el poder seductor que per a mi tenen les paraules. M’agradaria amb aquest escrit encetar un VENTALL DE GRÀCIES POÈTIQUES:
PER A TU. Biel, gràcies per contar-me el que sents i el que no sents, els teus desitjos, records, tristors, soledats, inquietuds. Gràcies infinites per compartir poesia amb mi reivindicant sempre la tendresa, gràcies pels bons moments en que quasi m’has fet tocar amb un dit al cel!!! Hermosa paraula la TENDRESA.
Gràcies, Tomeu i Malena, per la idea d’obrir un blog que a poc a poc ha anat derivant en un contagi d’inquietuds per compartir records, vivències i experiències i, a la vegada, ens ha fet retrobar amb alguns bons alumnes que ens han fet arribar els seus escrits esquivant la distància que ens separa (…la tecnologia!!!!!). Hermosa paraula la de COMPARTIR.
Gràcies molt sentides a Toni Pascual: no saps com t’agraeixo com just filat el teu discurs del Jocs Florals em mostraves confidencialment els teus escrits. No basta “dir coses”, Toni, la gràcia està en dir-ho bé i d’això TU m’has mostrat l’essència per crear poesia: la teva sensibilitat. Any rere any enyoro la teva presència i els teus escrits. Ho saps!! Hermosa paraula la SENSIBILITAT.
Gràcies Puri perquè, malgrat els anys, segueixes mirant el futur engrescant els joves poetes de 4rt d’ESO, convidant-los a experimentar amb el llenguatge la difícil tasca de traslladar al paper les seves emocions i els seus més íntims secrets fins arribar al moment sublim: la creació d’un poema. Gràcies pel record de ton pare al teu escrit… Saps, darrerament els meus poemes han deixat de banda (una mica només) la passió jovenívola per obrir una porta cap als record i l’enyorança del meu. Hermosa paraula L’ENYORANÇA. Te n’adones que el teu nom s’escriu amb la “P” de POESIA???
A en Miquel, en Miquel nostro, “es Tallada”, aquell que hi és però no hi és… Aquell científic que calladament escriu poemes de tant en tant, podria dir-li gràcies quasi cada dia!!!! Gràcies Miquel per tot, i quan dic per tot ÉS PER TOT.
Miquela: si em toqués sa loteria jo també em compraria un saler de sol !!! Ets energia, vida, entusiasme, creativitat… PASSIÓ. Penso que és la millor paraula per definir-te. Ets una apassionada del que sents i del que vius i assaboreixes la vida en tots i cada un dels teus alens. Gràcies per cantar com només TU saps “Mai donis per finit…” de Miquel Àngel Riera (entre d’altres). M’entusiasma!!! Gràcies per fer Música de la Poesia i per cantar Poesia amb Música. Hermosíssima paraula la PASSIÓ.
Gràcies Malena i Begos per les hores de preparació i assaig invertides en crear any rere any una nit màgica plena d’il·lusió, poesia i roses. Gràcies Malena pel bon gust i exquisidesa amb que tens cura de tots i cada un dels detalls d’aquesta nit primaveral.
Per acabar vull dir que tenc una estima personal pels Jocs Florals de fa dos anys. Vaig enyorar molt l’absència (més que justificada) de na Begonya; aquell maig de 2008 just acabava de substituir la rosa per a tenir entre les seves mans per un petit poema de carn i os anomenat Marta. Com bé va dir na Miquela quan va llegir el nom del guanyador, tot quedava en família !!!
Aquella nit, s’estrenà com a nou orador el P. Pablo i ho va fer recordant que només un jove de 15 anys era capaç d’escriure les mes belles PARAULES D’AMOR. Gràcies P. Pablo per parlar de Serrat:
“Paraules d’amor
senzilles i tendres
no en sabíem més
teníem 15 anys”.
Per si aquella nit em faltés res, vaig tenir la sort d’escoltar el poema guanyador de la boca de na Miquela, aferrada a la mà del meu espòs, i asseguda envoltada dels meus imprescindibles i alhora insubstituïbles AMICS de sempre: en Pep i Miquel. Em sento molt afortunada per tenir-vos sempre a prop. Gràcies per ser-hi i fer-me sentir que hi sou. Hermosa paraula l’AMISTAT.
Ens veurem tots el proper 7 de maig a la nit de la il·lusió, les roses i la
P………………………………passió.
O………………………………….olor.
E……………………………essència.
S………………………..sensibilitat.
I……………………………….il·lusió.
A………………………………..amor.
Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a
maig2
Susanne Seeler • Fa… 17 anys !
Per una d’aquelles casualitats de la vida, l’altre dia vaig mirar la pàgina web del col·legi i vaig veure „XXV Jocs Florals… aniversari“. Vaig pensar: què bé, encara continuen amb els Jocs després de tants anys! Però va ser al cap d’una estona llarga que realment em vaig adonar del que significaven 25 (!!!) anys. Els “meus” van ser els vuitens, i clar, sóc de lletres de tota la vida, vaig trigar un poc a calcular els anys que havien passat i, la veritat, em vaig espantar una mica….
Aquell mateix vespre vaig obrir l’album de fotos de SanCa, i entre els records de Jaca-Andorra-Londres-París d’una banda i tota una col.lecció de profes al seu despatx, de passadissos i patis i aules de l’altra, vaig trobar aquestes tres fotos dels Jocs Florals que us envio. Sempre he pensat que a Sant Gaietà he tingut realment GRANS professors, no només pels seus coneixements de la matèria, sinó també per la capacitat de guiar-nos en la cerca del propi camí a la vida.
I les sorpreses no acaben mai. Des del dia que casualment vaig sentir en Tomeu Orell a IB3 ràdio (va sortir no sé quina paraula en alemany que va pronunciar perfectament! Ni punt de comparació amb l’intent del 1994 de dir “Johann Gottfried von Herder” com toca…..) fins que fa poc vaig llegir la col.laboració al blog d’en Miquel Tallada. Mai no hauria pensat que hi hagués vida (poètica) més enllà de la taula periòdica i dels hemisferis de Magdeburg… 
Però ja que esteu d’aniversari, vull aprofitar per donar les gràcies a dues persones molt especials que em van fer estimar la llengua catalana: na Puri i na Malena. Quan vaig començar segon de BUP, no entenia ni una paraula de català. Acabava d’arribar, a casa meva es parlava alemany, i hauria estat exempta per tres anys, el temps exacte per acabar COU i lliurar-me de l’examen de català a Selectivitat. Però em semblava una mica absurd no assistir a les classes de na Puri com a oient, al menys per intentar aprendre alguna cosa de la llengua d’aquí. Així que poc a poc vaig anar aconseguint no escriure malament totes i cada una de les paraules dels dictats, em vaig estudiar els diacrítics, i aquell any la meva aportació als Jocs Florals va consistir en tocar la guitarra per a acompanyar la lectura d’alguns poemes. A final de curs vaig intentar llegir Bearn. Primera frustració: no vaig entendre res.
Però no em vaig rendir. A tercer de BUP em va tocar amb na Malena, que em va fer descobrir un món encisador que per a mi era totalment nou: el de la literatura catalana. Llegia tot el que podia i així vaig millorar bastant. A COU na Puri va acabar de pulir els detalls i, després d’uns anys, vaig acabar estudiant Filologia Catalana. I vaig tornar a llegir Bearn. I aquest cop sí que ho vaig entendre tot.
I vaig entendre una altra cosa molt més important, i és que cap llei no aconseguirà transmetre l’amor a la llengua i literatura catalanes com ho van fer na Puri i na Malena. El resultat, uns anys més tard, va ser aquest: encara que jo ja estudiava a la universitat, na Puri em va demanar que escrivís un poema que ella mateixa va llegir als Jocs Florals d’aquell any. Mentre ella llegia s’em va posar la pell de gallina i va faltar poc perquè em caiguessin les llàgrimes. Vaig sentir que, d’alguna manera, aquests eren realment els meus Jocs Florals. En haver acabat de llegir, em va fer pujar a l’escenari per a entregar-me una rosa. Aquesta rosa, estimada Puri, encara la tinc. Gràcies a tú i a na Malena de tot cor per la vostra feina i la vostra dedicació!
ENHORABONA a tots els organitzadors i alumnes participants passats, presents i futurs
i MOLTS D’ANYS!!!!!
Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com
abr.28
Xavier Ribot • Amor als Jocs Florals
Han passat més de quinze anys, devuit per ser exactes, una majoria d’edat per a una persona. Sembla com si fos ahir quan na Puri va entrar a la classe d’anglès que impartia na Catalina Penyafort quan va demanar-me si podia sortir un moment de classe; em sorprengué. Jo, un al·lot que sempre havia passat inadvertit a l’escola, que no es ficava en embolics… Va ser una sorpresa entrar a la sala de professors i encara més sorpresa quan em proposaren com a presentador! A mi, una persona tímida i que té l’espanyol com a llengua materna…
Supòs que en aquests moments sortí la innocència d’aquells setze anys i vaig acceptar sense pensar-m’ho (el més curiós va ser que la presentadora anava a ser la meva cosina i els professors no s’entemeren fins aquell dia; la situació va ser ben divertida !)
Record els horabaixes d´assaig, i lliurar-me de nombroses classes amb l’excusa dels preparatius; això va estar bé. Record un guió que cada dia estava més ple d’anotacions, canvis i subratllats… vaja, que gairebé era il·legible.
Record la primera vegada que em vaig provar un esmòquing; un al·lotet de 16 anys amb esmòquing! Jo em sentia ridícul davant els “piropos” de la meva mare, que trobava que era el fill més guapo de tot el planeta !
Record les mans suades abans de sortir i aquelles rialles nirvioses entre la meva cosina i jo; després ja no record res fins al final de la cerimònia, ni dels premiats, ni les lectures, ni de la música, etc. Jo ja tenia bastant amb “ la meva tasca”.
Una vegada passada la cerimònia, el millor estava per arribar: el sopar de curs i “ la marxa”, una de les primeres…
Aquell dia va ser màgic per a mi pel que havia passat i pel que va passar després… És molt tòpic –propi dels poemes d´amor dels Jocs Florals– però vaig descobrir l´amor de la meva vida, encara que en aquest moment no ho sabia, ja que jo sols tenia ulls per a les seves llargues cames, la seva minifalda blanca i una camisa obscura.
Vull creure que a ella li va passar el mateix amb mi; un elegant jove d’esmòquing que havia estat el presentador de la gala, devia imposar…
La veritat és que no guard retalls de diaris ( els va haver ! ) ni sé on és l’enregistrament de vídeo dels meus pares ( que hi va esser ) i tampoc guard cap premi ( no en vaig guanyar cap ) però aquest dia, la meva vida va canviar.
Gràcies a aquest dia i a aquests Jocs Florals, duc 18 anys amb una meravellosa persona, estic feliçment casat i tenc dos fills també meravellosos.
La màgia dels Jocs Florals, m’acompanyarà tota la vida…
Que visquin els JOCS FLORALS !!!!
Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com
abr.28
Viky Langa • Jocs florals 92-93
Fa temps que vull aportar alguna cosa però no sé com escriure tot el que vaig sentir, tot el que signifiquen per a mi els Jocs. És més que un dia a s’escola. És alguna cosa que acompanya els al·lots de quart d’ESO durant tot l’any i als professors i professores que ho vàrem viure en primera persona, ens acompanyarà de per vida.
Jo no vaig llegir, ni tocar, ni ballar i no vaig guanyar cap premi, però vos puc assegurar que és un dels dies més importants de la meva vida. Aquell dia ple de romanticisme, que fa veure que els al·lots de 15 o 16 anys no són nins, sinó que són homes i dones capaços de sentir, d’estimar o de reivindicar-se és allò que el fa únic.
Per molta gent és un dia especial, però pel presentador d’aquella edició i per a mi, va ser un dia que mai oblidarem. El meu company de classe, que havia vist créixer any a any, me va mostrar el que realment és la poesia; des d’aquell gran dia de fa 18 anys vivim junts el nostre poema d’amor i cada any quan arriben els Jocs els miram plegats, emocionats, pensant en l’any en què els nostres fills els toqui viure els seus Jocs.
Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com
abr.24
Jaime Bonnín • Gravat a la retina
Jo vaig arribar al col·legi a 1r d’ESO. Record perfectament com cada any, pel mes de maig, el col·legi es transformava i girava al voltant dels Jocs Florals. En la meva innocència, jo no entenia res, pensava que tot allò era desmesurat…
Però va ser arribar a 4t d’ESO, i des del començament de curs ja es començava a respirar una atmosfera diferent. La meva germana havia presentat uns Jocs, i tenia curiositat per saber què hi havia darrere tot allò. Cada dia l’event estava més proper, els assajos començaven, els poemes ja estaven escollits, i com una onada pareixia que anàvem creixent fins al dia dels Jocs, on rompríem, mostrant a la gent què havíem fet.
Arribat el dia, he de reconéixer que per a mi tot va passar massa ràpid, però em va quedar gravat a la retina. La música, els poemes, les anécdotes,… ho record quasi com si fos ahir. Encara ara, quan ens juntam “les velles glòries“, no hi ha dia que no en surti com a tema, i si hi ha oportunitat, tornar a veure el vídeo (ei que sí, Pere) !!
Dels Jocs en guard grans records, i grans amics!!
jocsflorals25@hotmail.com
abr.24
Clara Font • “Intitulat”
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
(ja vàrem posar el vídeo de l’actuació en directe, Verges 2007, aquí)
Quan vaig veure a la meva germana cantar en els Jocs Florals del seu curs (en què jo encara no estava a San Cayetano) me vaig dir a mi mateixa que jo també cantaria. En el nostre any me’n record que es va imposar que cantéssim en català; me va parèixer raonable en ser una festa que celebra la llengua catalana, però al principi no me va agradar gens la idea perquè el meu accent català no és que soni molt genuí. Com na Macarena i jo no teníem ni idea de quina cançó cantar, ens la van escollir: Cançó a Mahalta de Lluís Llach. Na Malena me va donar un CD i les lletres perquè ho veiés i aquí van començar els assajos… Va ser el millor del curs: ens passàvem hores al Saló d’Actes, saltant-nos classe, ah!… perdó, aprofitant el temps!
Recordo l’últim dia d’assaig que estava tot el curs allà i na Miquela ens va fer una sessió de relaxació general; ens vam posar tots drets i havíem d’agafar aire durant 10 segons i després amollar-lo “leeeeeeeeeentament…”. Jo vaig seguir els passos, però me vaig marejar de tant agafar aire! I vaig caure a la butaca!
Sent jo, alguna cosa (dolenta) m’havia de passar el dia abans dels Jocs: constipada i, com a regal, un poc de mal de coll i afonia. Na Miquela me va donar bicarbonat. “Té això, que va molt bé pel coll” …i tan bé! El vaig escopir als 10 segons de ficar-m’ho a la boca.
El dia dels Jocs seguia amb el mal, i cada mitja hora me prenia unes cullerades de mel, i també té amb llimona i mel (per variar). Amb sort no anava a més, però tampoc se me passava del tot. L’acte del Jocs va sortir com ho teníem previst: les lectures, els presentadors, pianistes, cantants, ballarines… tot va sortir bé! El premi va ser molt inesperat… vaig escriure el meu poema com tothom havia d’escriure el seu. No tenia ni idea de què escriure i, a sobre, en català (com me costava!). El vaig entregar sense títol perquè ja estava farta de pensar-ne un; per això li van posar “Intitulat” quan van dir el meu poema.
Me’n recordo que hi havia tanta tensió quan obrien el sobre que semblava que tardaven anys en obrir-lo! Només me’n recordo d’estar parlant amb la del costat dient “a qui li tocarà ara…?”; de sobte em van sonar les paraules del lema que havia posat i vaig notar com me pujava l’adrenalina. Pensava que no podia ser, el meu no! A tothom que li havia llegit, se n’havia rigut, del meu poema; no podia ser el meu. I quan ja vaig sentir “Intitulat, de na Clara Font” vaig sortir com una bala cap a l’escenari; la veritat que no sé perquè vaig reaccionar d’aquella manera, va ser tal l’alegria… no ho puc explicar. Just abans de pujar-hi, vaig escoltar unes veus que deien “Que buena, Clarita!!” i en el moment que estava a l’escenari per recollir el premi estava tan contenta! Només me puc quedar amb una cosa d’aquell moment i va ser l’“achuchón” que me va donar na Puri… El record com si me l’estigués donant ara mateix.
En sortir cap a l’escenari es veu que vaig fer un bot d’alegria, o almenys això es va veure en el vídeo que ens van ensenyar al col·legi. Tampoc no puc explicar com te sents en escoltar algú llegir allò amb tant sentiment, allò que has escrit tu.
Si ets tu qui escolta llegir el teu, gaudeix-ho, perquè és un moment preciós per recordar.
jocsflorals25@hotmail.com
abr.22
Joan Enseñat ( Pitu ) • Nou anys després…
Nou anys després.
Fent memòria de tot el que va significar per a mi aquesta cita he de dir que em queda un gust estrany. Crec que per sort, però també per desgràcia, no som conscients del moment que ens toca viure durant la celebració dels nostres jocs. Potser sigui culpa nostra per immaduresa, perquè la vida mateixa no ens deixa saber com d’especial és aquell moment, el meravellós que és compartir nervis, crits, assajos i papers tremolosos amb la gent que ha escrit la nostra infància mitjançant la tant maltractada poesia. Potser nosaltres, els alumnes que hem estat protagonistes durant les 24 edicions anteriors, no hem pogut apreciar aquell moment, i el nostre desbaratat caparrot adolescent pensi més amb les corbates, els pentinats, el sopar de després i l’hora d’arribar a casa. Ara, nou anys després serà el meu germà qui tingui la sort de viure els XXV Jocs Florals i esper que sigui més llest que jo, sempre ho ha estat, i no necessiti nou anys per apreciar que esta vivint un dels moments més especials de la seva vida escolar i adolescent, i que és un dia especial que recordarà segur 9 anys més.
jocsflorals25@hotmail.com
abr.20
Irene Pascual • Els jocs, un patchwork de records !
Quan penso en els Jocs Florals m’agrada imaginar-me una gran manta de patchwork, una manta confeccionada per diferents trossets de tela que formen figures, i enllaçades unes amb les altres formen un hermós conjunt de colors i formes. Aquest cop, teixida per tots i cada un dels participants d’aquests 25 anys de Jocs Florals. Cada un dels teixidors s’ha encarregat de crear el seu propi dibuix, així com en el seu día va crear el seu propi poema i tota la història que envolta el seu vespre dels Jocs Florals. Hi ha molts dels participants que varen escollir teixir una història d’amor, altres una gran història d’amistat, n’hi ha d’altres que triaren l’emoció i la sorpresa, la tendresa o l’unitat.
Cada vegada que es recorda aquell vespre de maig de tant d’anys seguits hi ha una emoció comuna que ens uneix a tots, i fa que, encara que no ens coneguem, formem aquesta gran familia d’alumnes, exalumnes i professors de la nostra escola.
A tots vosaltres, ara companys i llavors professors d’aquella alumna enamorada de quinze anys, que m’heu recordat durant tants d’anys que totes aquelles paraules que sortien d’un capet ple d’il.lusions tenien el seu so i musicalitat.
I a tots voltros alumnes de quart d’ESO, disfrutau teixint el vostre poema i la vostra història, i recordau que passareu a formar part d’aquesta gran família que envolta els Jocs Florals.
ptorio.files.wordpress.com/2006/12/patchwork-quilt.jpg
Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?.
Qui ets tu
que a les fosques m’inspires
quan amb clau tanc el meu món?.
Sent que el teu cor m’envolta
i que el teu cor batega aprop del cor meu,
però no trobo la mirada dels teus ulls
i el teu nom se m’escapa, fos com la neu.
Qui ets tu
que sense llavis em beses
quan rendit s’adorm el cos?.
Qui ets tu
que sense braços m’acarones
quan somnio que és hora de despertar?.
Sento que com un imant m’atreus
i que sense paraules em captives
però no trobo la calor del teu pols
i el teu esperit em fuig com una espira.
Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?
BLOG DELS JOCS FLORALS 